EL FANATISME COM A BUMERANG

"És una batalla personal que lliura amb el pseudoperiodisme com a punta de llança"

Pedro J. Ramírez és un home que viu envoltat de fantasmes. Els veu per tot arreu i en una ocasió tant els va arribar a convocar que aquests li van muntar una molt mala passada que ell mateix va arribar a qualificar com a “intent d’assassinat civil”. D’allò en va sortir professionalment indemne, però lògicament el va marcar profundament. El seu, com ja passava abans d’allò però potser després encara amb més intensitat, no és un periodisme de batalla. És una batalla personal que lliura amb el pseudoperiodisme com a punta de llança. I d’entre les seves obsessions, d’entre els seus fantasmes, Catalunya n’és especial protagonista. En alguns aspectes fa bandera d’un suposat progressisme que quan es parla d’Espanya es fulmina per passar a assumir unes posicions conservadores clarament retrògrades. I coherent amb això, la llengua catalana, que és allò que fa especialment mal a Espanya i allò que ens fa ser molt més odiats que els mateixos bascos, és un dels fronts predilectes d’El Mundo i la resta de la brunete mediàtica.

I en el camí de lluita sense treva contra tot allò que faci ferum a catalanisme (o a Catalunya a seques), Pedro J. i els seus troben a disposar persones com Carmelo González, el pare que va fer una vaga de fam d’un dia per reclamar l’escolarització en castellà de la seva filla i que finalment va preferir matricular-la en un centre on es practica la immersió lingüística, però en anglès. Aquest home, al meu entendre un clar exemple de fanatisme, podria perdre ara la custòdia dels seus fills si la seva dona, amb la qual està en tràmits de divorci, convenç el jutge que les opinions polítiques del seu marit són perjudicials per als seus fills. I és que segons publicava ahir el diari El Mundo, els advocats de la dona de Gómez han presentat una demanda de divorci on es considera que Carmelo González “vehicula les seves protestes contra la societat utilitzant els seus propis fills”.

Aquesta actitud, segons la demanda, provocarà que “els fills puguin tenir problemes de comunicació amb la resta d’alumnes”. Igualment, també segons la demanda, l’home hauria arribat a l’extrem de prohibir “escoltar o llegir qualsevol mitjà de comunicació que utilitzi el català” i hauria “imposat una autèntica inquisició” en les seves relacions familiars en tot el que té relació amb la llengua catalana. L’interessat ha negat totes les imputacions. Però el seu problema és que la seva actitud en els últims temps i la dels mitjans que el recolzen, en aquest cas no l’ajuden. A Catalunya actituds fanàtiques com aquestes li passa factura massa sovint, però en ocasions el bumerang torna per petar a la cara de qui el llença. Potser serà aquest un cas.




Comentaris

envia el comentari