PUIGCERCÓS CAVALCA... IMPARABLE?

"Carodistes i puigcercosistes, s’emprenyen quan els seus adversaris i els seus socis de conveniència els critiquen per poc fiables, per inconsistents i, en definitiva, per rarets. Però si entre ells mateixos s’etiqueten així"

“Puigcercós cavalca imparable”. Cap a on i fins quan dius que cavalca? Això li preguntava servidor ahir a un militant d’Esquerra que es mostrava feliç de veure com el seu partit enfilava el final dels seus congressos regionals amb un èxit majoritari dels fidels a l’actual president. “A Barcelona perquè hi tenim molt de freak, que si no...”. I així reblava, titllant de rarets uns militants que precisament han donat una nota de color amb el triomf barceloní del sector carodista. Un sector, per cert, liderat per un senyor a qui en el seu dia també van atribuir-se-li declaracions que descrivien de freaks als seus companys militants que no “entenien” les seves apostes tripartides. Després, els uns i els altres, carodistes i puigcercosistes, s’emprenyen quan els seus adversaris i els seus socis de conveniència els critiquen per poc fiables, per inconsistents i, en definitiva, per rarets. Però si entre ells mateixos s’etiqueten així, què no haurien de fer els altres.

En tot cas, Esquerra ha completat un cicle congressual que va iniciar el juny passat i que ha deixat una cúpula ben practicable per a Joan Puigcercós i per al seu secretari general, Joan Ridao. Ells decideixen. I concretament, ell decideix: Puigcercós, ja que de fet Ridao, a qui se li atribuïa un paper de secretari general “polític” abans de ser escollit, al final en els últims mesos bàsicament ha vist reduïdes les seves compareixences públiques a funcions de defensa a ultrança del tripartit i d’atac indiscriminat contra CiU. Puigcercós d’això en queda ben net. Té al partit una oposició ben clara i millor organitzada que ara fa uns pocs mesos, però aquesta no aconsegueix trobar un eix vertebrador que la uneixi, ja que la major exigència que postulen els de Joan Carretero topa frontalment amb la complicitat gairebé vocacional que Carod ha assumit com a pròpia respecte de la relació d’Esquerra amb els socialistes i respecte del model tripartit. I enmig de les contradiccions que aturen als altres, Puigcercós cavalca fent equilibris amb les seves pròpies, tampoc concretant cap a on va, però amb la diferència que ell tira milles des del poder. Fins quan? Com a mínim fins un proper cicle electoral que podria precipitar-se per l’amenaça de gestació d’alguna candidatura independentista alternativa a la d’ERC. Com a mínim fins llavors cavalcarà Puigcercós. I arribat el cas de contrastar si es fan realitat les enquestes internes que fan feredat a dins mateix d’ERC, veurem si el galop té aturada o si esdevé imparable de veritat.




Comentaris

envia el comentari