D’INDECÈNCIES I DE PROVOCADORS

"Mai vuitanta mil vots havien acaparat tant de protagonisme a casa nostra"

Sempre he pensat que el RCD Espanyol està sobre-representat als mitjans de comunicació catalans. Per quota, han de sortir fins i tot quan l’actualitat ‘perica’ pot no aporta gaire res. Però hi han de sortir. Hi són, a la resta sembla que no els importa gaire i a més ells, a l’estil andalús respecte de Catalunya, no volen “ser menys” (en aquest cas respecte del Barça). En la política catalana fa un cert temps que aquest cas esportiu té un paral•lelisme clar: Ciutadans-Partido de la Ciudadanía. Com que tenen representació parlamentària surten recurrentment, per quota, a un munt de mitjans. Mai vuitanta mil vots havien acaparat tant de protagonisme a casa nostra. Però és així. Són les regles de la democràcia i els qui no gaudim amb certes realitats només podem fer que confiar en un veredicte diferent a les urnes, quan toqui. Però una cosa és acceptar amb resignació cristiana aquesta sobre-representació, i una altra de molt diferent és que s’hagi de transigir amb certs tic lerrouxistes que exploten els senyors de Ciutadans-Partido de la Ciudadanía només per a obtenir ressò mediàtic. I ho admeto: en aquesta ocasió jo també hi he caigut. Consti que no ho faig molt de tant en tant, però és que l’última dels d’Albert Rivera i José Domingo és impresentable. Ara es posen amb un mort. Amb algú que no es pot defensar. Amb un patriota català que sempre va defensar les seves idees des de la democràcia.
Ara els de C’s s’assabenten que diferents consistoris del país estan reservant carrers per posar-hi el nom de Lluís Maria Xirinacs, i ells reclamen a tots els ajuntaments catalans que “deixin d’homenatjar terroristes o gent que enalteixi el terrorisme”. I pel que es veu posen dins d’aquest sac qui va ser l’any 1977 el senador més votat de les comarques de Barcelona. Un home que un dia va pronunciar una frase sobre ETA que podia entendre’s de forma equívoca, sobretot pels qui d’entrada ja hi estiguessin predisposats. Però el cas és que tota la resta de la seva trajectòria no existeix, per als senyors de Ciutadans. No val. I davant d’això jo proposo tres mesures d’urgència. Primer, deixar puntualment constància d’arguments tan poc decents. Segon, no caure més que en cas de màxima insolència en les seves provocacions. I tercer, que el proper dilluns 13 mirem de fer vessar els carrers annexos al Palau de la Música en motiu de l’homenatge que la Comissió Centenari de l’Estelada ha organitzat en honor de Xirinacs.




Comentaris

envia el comentari