SAURA AMB BIFIDUS ACTIU

"Joan Saura va justificar la seva candidatura dient que ell pilotarà el procés de renovació interna”

Joan Saura no marxa. Només faltaria! Després d’anys i panys a l’oposició hauria estat absurd que el líder ecosocialista optés per enfilar camí cap a casa ara que els seus manen més que mai. De fet, aquest és el gran argument de pes –de fet, l’argument– per justificar que Saura torni a presentar la seva candidatura a la presidència d’ICV. N’hi hauria més a favor, però serien menors. N’hi hauria uns quants altres en contra, però ja hi hem anat insistint sempre que s’ha escaigut i no cal insistir-hi perquè els d’Iniciativa són sensibles de mena. Tenen la pell molt fina, ecològics com són. Però una cosa clara sí que podem dir-la. Ahir Joan Saura va justificar la seva candidatura dient que ell pilotarà “el procés de renovació interna”. Es proposa en certa manera, doncs, com el bífidus actiu que ha de tenir cura de la flora intestinal iniciativa. Però falla en una cosa. El bífidus renova “per dins i per fora”, i ell per fora ja fa temps que no renova la imatge d’una Iniciativa eternament –i vocacionalment– lligada als socialistes, sense remissió i sense matisos de pes. Hi ha gent d’ICV que es pregunta sovint el per què dels seus disgustos electorals. Es pregunten per què no pugen aquí, per què cauen allà, per què els socialistes pugen en unes eleccions mentre que ells baixen... I l’arbre no els deixa veure el bosc.
La imatge en política és molt important. Iniciativa, al contrari que Izquierda Unida ho va captar fa temps. Però imatge no és només estètica, colors llampants i campanyes electorals vistoses. Iniciativa, primer de la mà de Rafael Ribó i després de la mà de Joan Saura té un problema d’imatge gros: són la crossa indispensable dels socialistes. Ni tan sols ERC amb els esforços que ha fet els últims anys els disputa amb opcions aquesta condició. I Joan Saura personifica aquesta imatge ja des de fa massa temps. Per evitar-se disgustos de pes, de cara al proper cicle electoral allò que els caldria als ecosocialistes seria una cara que com a mínim transmetés una sensació d’atreviment que trenqués amb la inevitabilitat de pacte amb el PSC que acompanya sempre el vot a ICV. Caldria una imatge d’exigència que Saura ja és massa obvi que no té. Una imatge jove, més descarada, menys institucional i acomodada a un pragmatisme “progre” que no convenç ni a propis ni a estranys. Joan Herrera en els últims temps sembla que treballa aquest flanc. Hauria estat una bona opció per a ja, com també la podria ser un Raül Romeva que de moment queda fora de la llista d’elegits per Saura. L’opció, en tot cas, Saura ja no l’és segur.




Comentaris

envia el comentari