ARA QUE HA TORNAT GUARDIOLA

"Quina diferència amb l'hostilitat cruixent de Van Gaal i amb el comandament gelatinós de Rijkaard. No hi ha color"

Tot fa una olor diferent ara que ha tornat Josep Guardiola. A net i polit, a feina feta, a menjador estès i assolellat. És una delícia aquest futbol calculat però elàstic, aquest engranatge que també li dóna marge a la imaginació, aquest elixir perfecte de mètode i amor. Com ell, que és tan circumspecte i alhora tan sensual. Quin goig, segur que és l'home que totes les sogres voldrien tenir com a gendre. O potser seria més sincer dir que és el tipus d'home amb qui totes les dones voldríem casar-nos. Sí, és exactament això. Impecable Josep Guardiola, paradigma de la correcció, excel·lència inapel·lable. El talent mai no busca cap excusa ni s'escuda en queixes. No sembla que ell pugui deixar res en mans de la casualitat, i això, vulguis o no, dóna confiança. A més a més la seva timidesa intermitent resulta entendridora: de vegades parla amb el cos una mica encongit i el cap se li acala i l'obliga a apujar els ulls per poder mirar recte -una mirada de cullera, que en dic jo-, de vegades és així de contingut i de llis, però llavors, de sobte -si toca fer broma o si vol fer-nos saber que és ell qui mana- el gest se li descorda, el cos se li espavila i aquella veu desafinada i fluixa li pren el cos d'un bon vi negre. Josep Guardiola és veritat però també és encant, és un murri que no fa trampa. De nena jo l'havia tingut enganxat a la carpeta, quan ell encara era un Bollicao barbamec. Ara, que ja fa uns quants anys que s'afaita, ha retornat amb tota la seva potència reforçada. Té un angle molt ample on hi sap combinar amb ajustada alquímia la tenacitat i la delicadesa, l'escrupolositat i la valentia, l'autoritat i el carisma, la intel·ligència i la màgia. És un corifeu que fa lliscar el seu lideratge amb tanta liquiditat que sembla que només pugui ser així, com un vals ben ballat. Quina diferència amb l'hostilitat cruixent de Van Gaal i amb el comandament gelatinós de Rijkaard. No hi ha color. Ja sé que aquest article, després de sis gols, pot semblar una quiniela jugada el dilluns, però jo el signo en un contracte indefinit. Els resultats podran acompanyar-lo o no -tots esperem que sí- però hi ha una categoria en ell que sempre s'alçarà per damunt de tot, té un rigor i una elegància que no es podrien perdre amb cap derrota. L'aficionat culé va molt faltat de romanticisme, per a ell compten més els gols que no pas les actituds, i de fet si l'any passat haguéssim guanyat la Champions en Rijkaard no hagués estat discutit. Hagués seguit malgrat el joc nefast i el descontrol del vestidor. Però per a mi la il·lusió és un argument més rotund que la victòria, i aquest Barça, guanyi o perdi, fa somniar. Mira! Del cel hi plouen confits i serpentines, el camp vessa escuma de xampany ara que ha tornat Josep Guardiola amb el seu vestit de comandant.




Comentaris

envia el comentari