PUR CINISME

"Cebrián és sens dubte un tipus espavilat. Els seus planys d’avui, però, apareixen com cinisme del més pur quan se’ls contrasta amb la seva trajectòria"

“Li donarem a aquest govern una segona oportunitat, perquè organitzi el model audiovisual sense clientelisme, sense intercanvis i sense amiguismes”.
Juan Luis Cebrián


El conseller delegat de Prisa reclamava a Zapatero en una conferència dictada fa uns dies a Madrid que aposti per l’equanimitat i la transparència en les seves polítiques audiovisuals. Tal vegada Juan Luis Cebrián sigui una de les persones menys adequades que existeixen per llançar una crida d’aquesta naturalesa. No en va ell ha estat durant anys i panys, i és encara, un dels homes forts de Prisa, el conglomerat mediàtic amb més poder a Espanya, un poder aixecat pel desaparegut Jesús de Polanco a redós del franquisme i convertit en mastodòntic mercès, sobretot, a la connivència de Prisa amb el felipisme. Si hi ha un exemple clar de clientelisme, intercanvi de favors i amiguisme en el terreny mediàtic i de la indústria cultural aquest no és altre que Prisa.

Cebrián, nen de casa bona madrilenya, va començar en el periodisme ocupant càrrecs de responsabilitat en mitjans de comunicació durant el franquisme, arribant a dirigir els informatius de RTVE als anys setanta. Més tard seria el primer director de ‘El País’ per després passar a tenir cura dels negocis de Prisa des dels despatxos, on encara habita. Cebrián és sens dubte un tipus espavilat. Els seus planys d’avui, però, apareixen com cinisme del més pur quan se’ls contrasta amb la seva trajectòria i de l’empresa per a la qual treballa amb tanta dedicació. Quan ells eren els beneficiaris de prebendes i dreceres l’avui acadèmic no es queixava, sinó que feia de propagandista del poder. Ara, quan percep que altres –Jaume Roures i Mediapro- i no els interessos que ell encarna i remena s’han convertit en els favorits de palau, vessa rodones llàgrimes de cocodril. No fa cap pena.




Comentaris

envia el comentari