JORDI MIRALLES

"El que va recollir van ser riallades a banda i banda de l’hemicicle quan en pla estadista d’urgència va voler picar el crostó als “capitalistes” catalans"

Algú dirà que la personalitat política que encapçala aquest article no mereixeria una columna d’opinió. Hi dissenteixo. Estic d’acord que segurament avui més d’un bon lector singular descobrirà aquest personatge, però això no treu que existeixi. Ja ho feia abans que ahir tingués uns minuts de glòria al Parlament, en el torn-escombra d’intervencions minutades finals en el marc del Debat de Política General. Llavors, Jordi Miralles va tenir uns segons de lluïment. Potser una de les escasses ocasions assenyalades en què ha pogut intervenir a la cambra catalana. I ell, membre d’EUiA, que és l’annex que porten els ja de per si annexos d’Iniciativa, va voler fer-se escoltar. Bàsicament el que va recollir van ser riallades a banda i banda de l’hemicicle quan en pla estadista d’urgència va voler picar el crostó als “capitalistes” catalans que ara ell vol saber on són. Ara que segons Miralles tot el sistema capitalista ha saltat pels aires i ha deixat a les clares no se sap exactament què. I no ho sabem perquè no ho va concretar. De fet no va deixar clar si la seva bengala dialèctica (bengala, per matussera i per hooligan) hauria volgut acabar reivindicant una espècie d’estalinisme reloaded made in segle XXI com a solució a l’actual crisi ecocòmica mundial. En tot cas, ningú no esperava, ni ahir ni mai en general, gaires concrecions per part de Miralles. Ell ahir parlava de “capitalistes” com temps enrere (però amb molta més classe i criteri) Rafael Ribó utilitzava recurrentment allò dels “poderosos”. Són coses que els agraden. Com a mínim així, verbalment, s’esbraven i s’autoconvencen que són d’esquerres. La resta de l’any i durant al resta de legislatura, ningú no ho diria, especialment per les aportacions a la real politik que puguin fer il•lustres com en Miralles. Però per això mateix cal que de tant en tant hi dediquem columnes i uns minuts d’atenció. Això referma certes conviccions en temps de perplexitats i de colapse. Testimonis com el de Miralles calen.




Comentaris

envia el comentari