GUANYAR PER CANSAMENT

"Pocs es pensaven, primer que Mas pogués guanyar unes eleccions a Maragall i que en el segon round reincidís"

Després de les sessions de dimarts i dimecres del Debat de Política General, em refermo en una convicció. Les properes eleccions al Parlament les guanyarà o Mas o Montilla. Això ja ho tenim. És poc arriscat. Evidentment no és la convicció en què em refermo. Però la constatació que faig hi té relació, perquè estic convençudíssim que el qui ho aconsegueixi dels dos ho farà per cansament. Per una banda, Artur Mas fa temps que va sorprendre propis i estranys refent-se de dues bufetades de dimensions còsmiques que la vida política li va plantar sense pietat en desposseir-lo de la presidència de la Generalitat després de dues victòries consecutives. Pocs es pensaven, primer que Mas pogués guanyar unes eleccions a Maragall i que en el segon round reincidís, però molt menys s’imaginaven que es refés dels dos tripartits i seguís presentant batalla. La de Mas és l’aposta de la gota malaia que el mateix Maragall va recordar que el líder convergent ja practicava quan era el cap de l’oposició de CiU al consistori barceloní dels noranta. I persisteix en la seva tasca d’oposició als tripartits. La seva és una aposta per resistir, que sovint vol dir vèncer. Sap de les seves opcions i està disposat a vèncer el model de Govern actual ni que sigui per cansament.

Però a l’altre extrem del ring té un contrincant complicat, sobretot perquè la seva tàctica és similar però amb l’avantatge que la desplega des del poder. Montilla té més opcions que Mas per marcar l’agenda i si no la fixa de forma reeixida fa, per cansament, com si se’n sortís. La sensació més estesa entre la població no és precisament la de comptar amb un Govern hiperactiu que els solucioni gaires problemes. En canvi, Montilla va demostrar dimecres com n’està de disposat a tapar les crítiques amb un dring monòton però metòdic de guia telefònica recitada amb dificultats però disciplinadament. Ahir hi va reincidir en les seves rèpliques als grups parlamentaris. En acabar les seves intervencions ningú no semblava convençut que Montilla hagués contestat allò que li havien preguntat, però la rèplica havia estat tan densa que al final l’interlocutor no acabava d’encertar tampoc amb una contrarèplica brillant o lluïda. És la tàctica d’anivellar el debat rebaixant-lo a la franja baixa. Cansant l’oponent. I Montilla hi insisteix. El seu model de cansament és diferent al d’Artur Mas. Però tots dos tenen un mateix objectiu: fer que l’oponent acabi desconnectant.




Comentaris

envia el comentari