DEFENSA I CRÍTICA DELS TOROS

"El mateix penso dels afeccionats a la boxa. Els agrada la violència t'ho miris per on t'ho miris"

Jo no hi aniria mai de la vida, als toros. Ni a veure l'espectacle ni tampoc a manifestar-m'hi en contra. Que al toro el sotmeten a una tortura dolorosa i denigrant és un fet inqüestionable, però també ho és que la gran majoria d'animals pateixen una vida molt més aflictiva i que malgrat això ens els endrapem amb alegria i sense cap mena de remordiment. Jo -i segur que tots els cumbes antitaurins també- preferiria mil vegades ser un toro de lídia que no pas un porc o una gallina, així que l'argument animalista és populatxer i enganyós a menys que vingui d'un vegetarià partidari de prohibir tota la ramaderia (rebatre aquesta idea ja seria un altre article). Dit això i dit que jo trobaria una injustícia que es prohibissin les "corridas", trobo realment esgarrifós que hi hagi persones que gaudeixin d'aquest espectacle tan gore. Hi ha alguna cosa que no rutlla dintre seu, hi tenen com una mena d'Hannibal Lecter que es delecta amb les sagnies, amb l'olor glaçada de la mort. Si només hi anessin per veure l'art del toreig -i aquest és l'argument clau- els estocs podrien enganxar-se amb ventoses i els toros podrien portar les banyes serrades o cobertes amb unes fundes esmussades. El trobaria un espectacle ben bonic i elegant, llavors. És ben sabut, però, que pels taurins ja no tindria cap mena de gràcia. Això demostra que ells s'adeliten veient la bèstia marejada, sangonosa i moribunda, i que s'exciten -i això és el pitjor de tot perquè estem parlant d'una persona- amb el risc que en qualsevol moment el torero voli pels aires d'una cornada. És dement, sinistre, vomitiu. El mateix penso dels afeccionats a la boxa. Els agrada la violència t'ho miris per on t'ho miris, i això és d'una deficiència espiritual pròpia del Neandertal. Nosaltres mengem carn i és veritat que aquest plaer el tenim "gràcies" al maltractament dels animals i a la seva mort, però hi ha una diferència entre matar per poder gaudir i gaudir en el fet de matar. Igual que hi ha una diferència entre estar a favor de la pena de mort i presenciar una execució per complaure's amb el morbo de l'ajusticiament. No s'hi aprèn res de bo als toros, cap valor positiu, cap valentia que valgui la pena de tenir, res. Quan tingui fills no els hi portaré mai igual que no aniran a veure pel·lícules de sang i fetge ni tindran videojocs que consisteixin en linxar el personal. Si és aquesta la manera que algunes persones tenen de divertir-se jo no els ho prohibiria pas perquè cadascú pot fer el que vulgui, però que s'ho facin mirar perquè darrere d'aquesta joia tan macabra hi ha una carència d'humanitat i de civilització indigna del segle en què vivim. I als que són a fora protestant, dir-los que són uns tramposos i en el millor dels casos uns ignorants espaterrants. Al torero -que és un animal- directament li donaria el telèfon d'algun psiquiatre que li ensenyés a estimar una mica més la seva integritat física i mental.




Comentaris

envia el comentari