Vicky, Cristina... i a seguir pencant

"La pel·lícula flueix, cau en menys tòpics dels esperats i parla de catalans"

M’ha agradat. Què volen que els digui. Ja sé que al programa Cartelera de la primera cadena de TVE li donen un 4,5 i que a certs programes, també espanyols, de cadenes ben progres, l’apunten com una de les pitjors de la filmografia de Woody Allen. Però a mi m’ha agradat. No per res d’especial. Bàsicament perquè ja hi vaig anar amb voluntat que m’agradés, però amb poques expectatives dipositades. No sóc un fan de les pel•lícules de l’Allen. Me n’agraden unes quantes, però tantes altres no. Amb tot, vaig anar ben predisposat al cinema perquè ja està bé de tanta tonteria. S’imaginen el desplegament que hi haurien dedicat tots els mitjans de comunicació espanyols en massa si la pel•lícula s’hagués titulat Vicky, Cristina, Madrid? O ni que s’hagués titulat Vicky, Cristina, Badajoz? Tots tenim clar que hauria estat espectacular. Gairebé tan insuportable i embafador com el seguiment de La Roja. Ho veiem, oi? Doncs bé, el cas és que el senyor Woody Allen ha triat Barcelona i això cou. I ja que a Madrid i rodalies tenen aquell poder mediàtic que a nosaltres tant ens manca, l’enfoquen cap a on els convé: a rebaixar-ne el mèrit. A dir que és un producte menor d’un Allen ja gran. Però això rai. No n’hauríem de fer ni cas, i punt. Però passa que des de casa nostra també hi hagut veus d’aquelles que gaudeixen amb l’autoflagel·lació i que s’han entestat a parlar de calés i de la pena que fa que actors nostres hagin de matar-se a gesticular per sortir-hi unes dècimes de segon gairebé imperceptibles. I no és això, companys, no és això. L’espot ja està fet. Car? Sí, i què? Més cara ens surt Espanya i no en rebem res. En canvi aquest film ha estat un èxit de taquilla als EUA. Que vindran més guiris? Sí, i què? Ens en queixarem ara en època de crisi? No sonarà el nom de la nostra capital a sales de cinema de mig planeta? No s’hi parla “d’identitat catalana” en tres o quatre ocasions? No queda prou maca Barcelona? Doncs au! A no posar-se pedres al fetge. La pel·lícula flueix, cau en menys tòpics dels esperats i parla de catalans, malgrat que per descomptat no ho fa “dels catalans”. Però seria absurd demanar una proesa d’aquest tipus a una pel·lícula estrangera. Tampoc no caldria perdre el nord. Les coses a lloc: estem parlant només d’un divertiment. Seria del tot ridícul i minúscul, pensar que un producte d’aquest tipus hagués de venir a fer-nos el favor de la nostra vida. Simplement projectarà durant unes setmanes el nom de Barcelona i de Catalunya a les sales de cine i als festivals. Punt. Suficient. I a seguir pencant.




Comentaris

envia el comentari