ANTITABAC

"Evidentment, una conversa esquivant fum de la cigarreta de l’interlocutor no és idíl·lic"

No fumo. No ho he fet mai. I sí, em molesta el fum. Però hi convisc des de fa anys, amb família, amics i companys de feina que sí que estan nicotinitzats. Evidentment, una conversa esquivant fum de la cigarreta de l’interlocutor no és idíl•lic. Com tampoc no és l’ideal de partit a can Barça el que em toca sempre que el meu benvolgut veí de seient té a bé de venir a l’estadi amb el seu puro incorporat. Un cigar, per cert, que dura inexplicablement els noranta minuts fumejant, mitja part inclosa. Aquestes dues escenes i d’altres no són l’ideal, però hi convisc. Jo com moltes altres persones. I val a dir que en els últims anys, a base de propaganda bombardejant-los, els fumadors han acurat molt amb la seva emissió de fums. S’hi estan més o com a mínim tenen més present la presència de l’altre. En definitiva, no sóc fumador però tampoc sóc un antitabac. Viu i deixa viure és una de les meves màximes. En aquest cas, algú em diria que aquesta filosofia aplicada al cas que ens ocupa seria més ajustadament sintetitzada amb un “viu i deixa morir”. Però l’important, de fons, està clar que és el respecte. I l’autoregulació. Per què no? Els ho deia fa un moment. Quin salt no han fet els fumadors en pocs anys! I doncs, per què no pot anar a més? En aquest sentit, mai em miro d’entrada amb bons ulls les iniciatives anti. Ara diu el ministre de Sanitat, Bernat Soria, que es posaran més restrictius amb les mesures antitabac, per a més inri, a petició del nostre Govern. Jo no sé com més s’ha de ser restrictiu amb el tabac, però en trobaran la manera. Els agrada. No en saben d’altra. És com quan fan una campanya i la resumeixen amb el següent eslògan: “No podem conduir per tu”. Només faltaria, no? Però d’altra banda... no ho fan perquè no poden, però si els fos logísticament possible encara s’hi posarien. Curiosa evolució dels fills ideològics del “prohibit prohibir”.




Comentaris

envia el comentari