ESTIL MALENI, ESTIL ESPANYA

"Es creixia, reaccionava més xulesca i es removia al seu escó com una fera engabiada. En definitiva, un espectacle lamentable"

La columna que ara tenen a bé d’estar llegint porta per paraigües “Coses vistes”. És un homenatge al mestre Josep Pla, però hi ha vegades que obliga massa. Avui sense anar més lluny no puc defugir de comentar una esceneta que ahir vaig veure amb més sensació de pena que no pas altra cosa. La ministra de Foment, Magdalena Maleni Álvarez, va tornar-nos a regalar un dels seus grollers numerets, amb aquella naturalitat que a ella i per allà pel sud de la península tant els agrada, però que fa feredat a qualsevol persona amb uns mínims de decorum, de criteri, amb sentit del ridícul i amb consciència de què és i que no és de rebut o assenyat en aquesta vida. Al més pur estil pinxo, va desafiar un diputat del PP a dir-li al carrer el que li acabava d’esputar a la cara en sessió plenària al Congrés. La ministra Mercedes Cabrera Calvo-Sotelo, feta de tota una altra pasta, la mirava a pocs centímetres, com apartant-se una mica, amb un rictus a mig camí entre la perplexitat i el calfred. Una reacció del tot comprensible. No tant en el cas de la malaguenya, qui com més escridassaven des dels bancs populars, més s’esvalotava, tota ella sentint-se en la seva salva. Es creixia, reaccionava més xulesca i es removia al seu escó com una fera engabiada. En definitiva, un espectacle lamentable, a tomb d’un debat sobre un tràgic accident que va costar la vida a moltes persones. Un espectacle, per tant, impropi d’una cambra de representació seriosa, però del tot propi d’un congrés on els dos grans s’assemblen sobretot en una cosa: es creuen molt Espanya. La real, no la “plural” que alguns volen fer creure que algun dia podria arribar a existir. Creuen en l’Espanya que és i quan n’ostenten el poder els posseeix un sentiment de propietat i de domini que els omple. A partir d’aquí, les ments més febles en qui recau per ix raons algun tipus de càrrec institucional no poden dissimular. És el cas de la Maleni. Perquè ella és així. I perquè ni vol ni pot dissimular que la seva Espanya, la que compta, és així.




Comentaris

envia el comentari