MONTILLA AVISA

"És normal que Montilla es reuneixi amb el president espanyol per mirar d’aconseguir el millor acord de finançament per a Catalunya, però no s’explica el seu estat de nervis"

Qui avisa no és traïdor. O això diuen. En tot cas, el president José Montilla, que no és donat a pronunciar paraules en general però menys encara si han de ser sense intenció, va picar ahir el crostó a CiU. Va fer això i a més va dir que l’acord del finançament és encara “molt lluny”, cosa força dramàtica. Però centrant-nos ara en l’advertiment/desafiament/consell/atac a CiU, cal parar compte d’una estratègia que fa furor al PSC i que, ves per on, els manté en el poder gairebé a tot arreu. És allò que en el seu dia li van retreure ells i tots els altres al president Pujol a propòsit de fer “com la puta i la Ramoneta”. L’expressió no era del tot respectuosa però la feien servir. Així, per mirar de ser fidels al relat que va ser, hem de referir-nos-hi amb totes les lletres. Perquè això és el que ara està fent el president Montilla, qui és evident (evidentíssim) que quan es reuneix de forma discreta/secreta amb el president espanyol està fent allò que li toca fer en virtut del càrrec que ocupa. Faltaria més! Però la revelació periodística d’aquestes reunions, negades absurdament per Montilla i Zapatero, porten annexa una reacció contundent que denota un cert sentiment de culpa. I tenint present que Montilla com a president és del tot normal que es reuneixi amb el president espanyol per mirar d’aconseguir el millor acord de finançament per a Catalunya, no s’explica el seu estat de nervis. Qualsevol diria que va anar a la Moncloa a pactar alguna altra cosa que no fos un bon pacte de finançament. I això ja no seria tan lloable. No seria tan bonic fer veure una cosa aquí i estar fent una altra allà.

Per tant, que ara Montilla comenci a atacar CiU perquè els nacionalistes fan la seva feina d’oposició denota alguna cosa. Que Montilla s’hagi vist forçat a parlar i a donar per llunyà un acord que es deia que havia de ser cosa de setmanes també apunta maneres. I que Montilla a més avisi CiU que “no es pot demanar la unitat i alhora criticar constantment aquell amb qui vols l’acord” demostra dues coses: una, que la unitat catalana de facto no ha existit mai; i dos, que la unitat que al final s’imposarà un cop més és la del PSC amb el PSOE. Montilla ha avisat. I ell mai no fa aquestes coses de forma gratuïta.




Comentaris

envia el comentari