EN LÓPEZ TENA

"Em va impressionar el seu tarannà jovial i confiat. Era com si això de poder tenir un estat propi fos bufar i fer ampolles"

Home, tens raó que així d'entrada el seu cognom no promet gaire, i a més a més és valencià, així que tela marinera, però després el sents parlar i aquests detalls se li perdonen. Fa cosa d'un any vaig fer-li una entrevista, tot just quan ell engegava el Cercle d'Estudis Sobiranistes. Havíem quedat en un hotel i ell arribava tard. Jo patia que no m'hagués equivocat d'hora. Va venir atabalat, al trot i amb cara de voler demanar disculpes. S'havia d'anar a canviar, va dir-me. "Els espanyols tenen molta mala bava, i si has de fer-me una fotografia val més que me la facis amb corbata i americana. Sinó, després ells et treuen vestit de qualsevol manera en un context on no toca i no em dóna la gana".

Va tornar impecable, fet tot un senyor, i jo, un punt intimidada, vaig començar a indagar sobre què era això del think tank d'intel·lectuals sobiranistes. Era bonic que totes les seves contestes desemboquessin a la independència de Catalunya. "Tararà tararà tararà per aconseguir la independència de Catalunya". Però més que el seu discurs desembossat em va impressionar el seu tarannà jovial i confiat. Era com si això de poder tenir un estat propi fos bufar i fer ampolles. En ell s'hi veia la pau d'aquell qui se sap just vencedor. Només li faltava el puro i la copa de xampany. Jo no sé si en realitat ho veu tan clar com ens vol fer pensar, però el fet és que necessitem corifeus que ens envalenteixin el pas.

M'alegro que Convergència hagi decidit incorporar-lo al consell nacional. També m'alegraria si Esquerra fitxés López Bofill, tot i que això és complicat, tenint en compte tots els mesos que va haver d'esperar per poder ser un simple militant. En fi, a veure si el López Tena ens fa política d'una vegada i ens deixa estar la justícia espanyola, que no hi ha per on agafar-la. I que li paguin el que calgui, naturalment.

Dimecres vaig anar a la presentació d'un estudi que ha elaborat el Cercle sobre les diferents enquestes que s'han fet en referència a la independència. L'estudi deia que sí, que en un referèndum sortiria que sí. A ell vaig trobar-lo amb el mateix somriure satisfet de l'any passat, amb una cara que desfeia tots els nusos, amb l'espasa invencible d'un nen esperançat. De vegades penses que això de la independència és una criaturada, un Shangri-la que només existeix en la tossuderia de la teva imaginació. De vegades fins i tot t'ho arribes a creure, quan et titllen de somiatruites radical, però llavors sents parlar en López-Tena, panxacontent però rigorós, i tot sembla tan fàcil com acalar el cap i seguir un bon guia de muntanya. Quan tinguis una crisi nacional, tu vés a veure en López Tena i no et quedarà cap mena de dubte que tu ets dels bons de la pel·lícula.




Comentaris

envia el comentari