Persones, cossos

“El Partido Socialista dice: el propietario de tu cuerpo eres tú. Tú eres quien toma decisiones. (…) Eso es ideología socialista”. Bernat Soria, ministre de Sanitat

Comencem per la frase en si mateixa. El ministre, científic i catedràtic Bernat Soria, natal de la vila valenciana de Carlet, assegura que dir que el nostre cos ens pertany és socialista. Home, no. Més aviat, i si de cas, la frase la podríem emparentar amb la tradició liberal, però no amb la socialista, que es caracteritza per sacrificar la individualitat humana en l’altar de fins col•lectius suposadament superiors.

En segon lloc: la bonica afirmació del ministre pot aplicar-se a moltes coses. Al suïcidi, per exemple. Però no al suïcidi quan és assistit, a l’eutanàsia o a l’avortament. I aquest era el context, d’això era del que parlava l’home en una entrevista al diari El País, en què equivocadament va enunciar el principi, segons ell socialista, a dalt ressenyat. ¿I per què aquest principi que sentencia que el teu cos és teu i de ningú més no pot ser aplicat ni al suïcidi assistit, ni a l’eutanàsia, ni a l’avortament? Doncs perquè en aquests tres casos no intervé un sol subjecte, com sembla creure Soria, sinó com a mínim dos. Justament és aquesta necessària intervenció d’un tercer la que genera l’enorme complexitat que caracteritza tots tres assumptes. En el suïcidi assistit i l’eutanàsia hi ha algú que ha de facilitar la mort de l’individu. En el cas de l’avortament tampoc no hi ha sols almenys un cos, sinó dos o més: el de la mare i el de la futura criatura (o criatures).




Comentaris

envia el comentari