PUIGCERCOS I EL LLOP

"Són gestos. Potser de moment només gestets. Però no cal passar-los per alt"

N’hi ha que se’l volen creure però encara no poden fer-ho. Fets, no paraules, diuen, parafrasejant a qui Joan Puigcercós va fer president de la Generalitat després de Pasqual Maragall. I el cas és que el de Ripoll s’hi està mirant d’aplicar. Són gestos. Potser de moment només gestets. Però no cal passar-los per alt. Apunta a un acostament amb CiU i val la pena d’aturar-s’hi un moment. Més que res perquè les relacions entre les dues grans forces sobiranistes del país han estat marcades tradicionalment per un seguit de recances (fundades en molts casos) d’aquelles que no fan més que hipotecar el país. Els uns pels altres, mai han acabat assolint un acord a nivell nacional des dels temps dels presidents Pujol i Barrera. I aquell antecedent ja queda molt llunyà i desfasat.

Amb els anys, els uns es van anar sentint vexats i menystinguts, mentre que els altres es van veure traïts arribat el moment més crític de la seva trajectòria com a partit. I així, anant sumant greuges, res més s’albira a l’horitzó que un PSC content com un gínjol i amb el poder aclaparador que actualment ostenta a les principals institucions. D’això el país no en pot tirar ni un tros l’olla, i a nivell partidista només caldria apuntar que tot plegat no ha servit més que per desgastar electoralment ambdues formacions catalanistes.

La solució ara? Per part d’ERC, el que està apuntant Puigcercós, però de debò. És a dir, atrevint-se amb coses més grosses (amb tots els respectes) que un pacte municipals a Mollerussa. Fent passes inequívoques que no deixin flaira de tàctica d’anada i torna exprés. I per part de CiU, fer com que no veuen en els moviments de Puigcercós una versió política de ‘Pere i el Llop’. Hi han de creure, o com a mínim haurien d’actuar políticament com si ho fessin. Només així es pot anar adobant el camí com faci falta. No estan per desaprofitar oportunitats. I tampoc no haurien de tenir por que un escenari de possible entesa nacionalista els provoqués una fuita de vots cap a ERC. Això seria complicat que passés. En canvi, davant d’una perspectiva engrescadora com un possible acord CiU-ERC no hi ha dubte que el vot catalanista podria tenir un d’aquells incentius per tornar-se a il•lusionar, d’aquells que tan manquen.




Comentaris

envia el comentari