ALZHEIMER I PRESIDENT

"De cara enfora, l’expresident s’ha mostrat sencer, esperançat i bel·ligerant amb l’Alzheimer que el desafia"

Pasqual Maragall ha tingut èxits sonadíssims que tots recordem, però també daltabaixos polítics importants. És una figura política controvertida, amb clarobscurs, però el regust que va deixar, igual com Jordi Pujol, ha acabat essent positiu. En això hi han jugat a favor dos factors destacats: el descavalcament que va patir a mans dels seus companys del PSC, i la greu malaltia que l’afecta. El Maragall d’ara inspira una tendresa que no sempre la va generar, però seria injust atribuir a aquestes dues contrarietats sobrevingudes el gruix de la bona percepció que en té avui gran part de la ciutadania. Igualment seria donar massa importància a un programa com Polònia, dir que la caricatura que hi fan en té part del mèrit. Com seria igual de poc precís sobredimensionar les antipàtiques caricatures que en aquest programa fan sistemàticament sobre Artur Mas i Joan Laporta. Desgasten, però dins d’un ordre, i la cosa s’ha de portar amb elegància. Amb aquella manera de fer, a la catalana, que Maragall i la seva família han adoptat amb naturalitat davant l’adversitat. Sense concessions als escarafalls o als laments sobreactuats.

De cara enfora, l’expresident s’ha mostrat sencer, esperançat i bel·ligerant amb l’Alzheimer que el desafia. Ara en faran fins i tot un documental i sens dubte que per a moltes famílies servirà com a identificació i companyia. Només caldria adherir-hi un apunt, que el va destacar un metge ara fa uns mesos quan Maragall va comparèixer en roda de premsa per dir que aquesta batalla també la guanyaria. Això no serà així. No de moment. I perquè això passi, malauradament, encara resten uns quants anys. I amb l’Alzheimer, cada dia que passa pot arribar a ser una eternitat. Paga la pena, doncs, no generar expectatives que el dia a dia frustrarà de forma insistent. Però en canvi sí que és un encert el documental i altres iniciatives com aquestes que atorguen a aquesta cruel malaltia allò que més mal li pot fer: una visibilitat que la posi com a prioritat en l’àmbit de la recerca mèdica. Aquesta batalla el president Maragall sí que la pot guanyar.




Comentaris

envia el comentari