LES PASTILLES DEL DOCTOR CARRETERO

"Alguna cosa es mou en la política catalana i els amics de l’estelada han aconseguir fer forat a ajuntaments com el de Girona"

Finançament a banda, la d’enguany ha estat la Diada de l’estelada. En aquest sentit val a reconèixer molt i molt la feina feta per la Comissió 100 anys d’estelada. Una eina feta amb una sabata i una espardenya, però amb la força que sempre donen unes conviccions ben fermes. A més, val a dir que la iniciativa engegada per aquests ciutadans anònims ha trobat un escenari prou ben predisposat. I això és un mèrit. L’encert és doble. Perquè alguna cosa es mou en la política catalana i els amics de l’estelada han aconseguir fer forat a ajuntaments com el de Girona. I res d’això no és casual. El tauler polític es mou. O millor: es remou.

El PSC està actuant amb una fermesa que ni tan sols molts de la seva executiva es podien arribar a imaginar. De moment només es mouen en el terreny de les paraules, però està clar que aquestes també els obliguen. I això és obvi que no ho fan gratuïtament. ERC no pot tornar a l’equidistància, però fa gestos. Els socialistes miren de reüll i els convergents s’hi posen bé. Puigcercós ha encertat per fi amb el diagnòstic de què li passava a la seva ERC i ara comença a fer provatures amb la teràpia. I així com no val a confiar en falses equidistàncies que tots els indicadors reals desmenteixen, sí que és cert que cal contemplar que en un moment donat el senyor president d’Esquerra haurà de provar de prendre’s les pastilles del doctor Carretero. Ha vist que li va la vida (política), a ell i en part a ERC, així que ningú dubti que si cal ho farà. I arribat el cas, si això passés, no obviem que de retruc Puigcercós recuperaria per al país un instrument polític de primer ordre. No debades, ja ara, quan el pacient comença a prendre consciència del seu mal i de l’esforç que haurà de fer per recuperar-se’n, al país ja l’ha sorprès amb un front comú davant Madrid que li està crispant el gest al senyor del tarannà, del riure fàcil i de les promeses prêt-à-porter a dojo. De moment res de tot plegat s’acaba de concretar en rèdits tangibles, però déu ni do del moviment que li està donant al malalt la simple contemplació de les pastilles del doctor...




Comentaris

envia el comentari