TU ETS TRINXERA

"Com gairebé sempre passa en aquest país, si algun èxit va tenir aquella iniciativa pública va ser bàsicament pel ressò de la ridiculització sistemàtica que se’n va fer"

A principis del 2003, ja enfilant la recta final de l’últim Govern Pujol, la Generalitat va engegar una campanya amb l’eslògan “Tu ets mestre”. Com gairebé sempre passa en aquest país, si algun èxit va tenir aquella iniciativa pública va ser bàsicament pel ressò de la ridiculització sistemàtica que se’n va fer. Per la caricatura. La idea era apel·lar a que la població catalanoparlant es dirigís en la llengua pròpia del país a qualsevol altre ciutadà, independentment del color de la seva pell. L’èxit de la campanya va ser del tot descriptible, a jutjar per successives (i també frustrades) campanyes posteriors que hi han anat insistint amb més pena que glòria.

L’error d’aquest tipus de campanyes és sens dubte el típic que descriu una campanya publicitària o de propaganda que s’ha concebut partint d’una errònia targetització (o identificació del públic objectiu). La campanya del “Tu ets mestre” ho demostra. La gent a Catalunya no se sent mestre. Només cal fer una mirada uns quants anys enrere, al 1980 exactament, quan Nacionalistes d’Esquerra, un partit que era conegut com “el dels mestres”, va obtenir el rodó resultat de zero diputats. I això que les seves llistes les nodrien, entre d’altres, Jordi Carbonell, Josep Lluís Carod-Rovira, Ernest Benach, Magda Oranich i Josep Maria Espinàs. La majoria d’ells triomfarien amb els anys, ja lluny de l’etiqueta de “mestre”.

Que ho tinguin present els professionals de la propaganda que tant agraden als nostres polítics. Sabem que seguiran fent propaganda, explícitament i implícitament. I posats a haver-la de suportar, potser que afinin la punteria. Per això, posats a buscar identificació entre els catalans, caldria engegar alguna campanya institucional apel·lant a l’orgull de ser trinxera. Em venia ahir al cap aquesta idea en veure néixer una nova de cavada en l’espectre polític català: Esquerra Independentista. La conformaran els seguidors de Joan Carretero i d’Uriel Bertran a Esquerra. I no dic que no parteixi amb bones perspectives, perquè d’entrada ho fan a la contra, en oberta oposició a uns altres de ben propers. I això és molt nostre.




Comentaris

envia el comentari