DRETS HUMANS? QUE M'ESCORCOLLIN!

"Que a aquestes alçades de la pel•lícula segueixin existint al món règims com el xinès i oblits monumentals com el del senyor Samarach no deixa d’indignar"

Por qué quiero y respeto a China. Ahir Juan Antonio Samaranch titulava amb aquesta frase un article seu a tota plana. En ell, el veterà dirigent polític, esportiu i empresarial feia una repassada en detall a la seva relació idíl•lica amb el gegant asiàtic. Esments a la seva etapa com ambaixador, a Moscou, a Joan Carles I, a Mongòlia, a Narcís Serra, a l’antiga RFA alemanya, a Eugeni Bregolat, al COI, a Taiwan, a Deng Xiaoping, a la Ciutat Prohibida, a Mao, a una cultura mil•lenària i, per descomptat, a l’esperit olímpic. En canvi, enmig d’una repassada tan generosa que abraça el recorregut que va dels anys setanta fins a dia d’avui, no deixaven de sobtar dues absències de gruix. Dos factors que segurament és coherent que Samaranch obviés en un relat fet en primera persona, però que no deixen de ser flagrants oblits i paradigmàtics exemples de fins a quin punt la memòria dels humans és selectiva i massa sovint cruelment injusta. I és que en l’atapeït text de l’expresident del COI no s’hi feia ni un sol esment als drets humans ni a la massacre de la plaça de Tiananmen.

Enmig del retrat melangiós d’una relació que el va captivar just quan ell redescobria el respecte per drets humans tan bàsics com la llibertat d’expressió, Samarach sembla posar-se una bena als ulls per no veure que això a la Xina és una qualitat que encara no guarneix a molts, especialment als qui fa dècades que sotmeten la seva ciutadania a un règim autoritari de matriu comunista. Que el temps passi no és una excusa. I que a aquestes alçades de la pel•lícula segueixin existint al món règims com el xinès i oblits monumentals com el del senyor Samarach no deixa d’indignar. Perquè davant de realitats com aquesta no podem fer-nos els suecs i demanar que m’escorcollin. Seria tan com ser-ne còmplices. I això n’hi ha que no sabríem com fer-ho.




Comentaris

envia el comentari