CONGELATS BONO

"I ara arriba José Bono, que sempre vol ser el mort a l’enterrament, i enmig d’un escenari econòmic advers on des de govern i oposició espanyoles es competeix per veure qui fa la proposta anti-crisi més populista"

El govern de Zapatero fa una “llei d’Estabilitat” i resulta que el passat mes d’agost la seva despesa ja superava en 22.776 milions d’euros el límit previst, passant d’un superàvit de l’Estat en 2009 de 12.811 milions, a un dèficit en els set primers mesos de l’any de 9.965 milions. Abans, només de començar el seu mandat, Zapatero també va tirar endavant una “llei d’Austeritat” que s’ha saltat ell i els seus ministres en més d’una ocasió i sempre que els ha calgut. I ara arriba José Bono, que sempre vol ser el mort a l’enterrament, i enmig d’un escenari econòmic advers on des de govern i oposició espanyoles es competeix per veure qui fa la proposta anti-crisi més populista, es venta d’una congelació de sous dels diputat al Congrés. Una congelació d’uns sous de ses senyories que malgrat ser evidentment inferiors als de col·legues seus de països veïns, ja són per si sols prou generosos com perquè no notin la congelació de cara a 2009. Ells no ho notaran gaire, però el que és pitjor: els altres tampoc. Perquè aquesta decisió, així com lleis a l’estil de les que acabem d’apuntar, no van al moll de l’os. Perquè són pedaços, quan no directament eslògans i campanyes de rentat d’imatge a gust del consumidor. Bono és especialista en això. Sempre sap preparar un bon precuinat –en aquest cas congelat– a gust de qui té al davant. Sempre amb aquella fluïdesa verbal que el caracteritza, que tan acompanya i que tan poc soluciona. Serà l’estil Zapatero, que malgrat estar en hores baixes segueix fent fortuna.




Comentaris

envia el comentari