Llarena, o l'Alemanya?

"El que pugui fer i decidir el Ple del Parlament serà vital per a la continuació de la reivindicació de l'autodeterminació i per a la negociació"

Aquesta ha tornat a ser una setmana intensa. Hem estat ben distrets entre el magistrat Llarena tancant la carpeta de la instrucció, continuant amb la seva forma recreativa de fer justícia mentre s'inventava una nova figura anomenada "diputat temporal" i els draps bruts dels Borbons sortint de les clavegueres de l'Estat. Tot semblava continuar igual, pensàvem que la calor havia esmorteït les notícies i que estàvem entrant en un període balneàric, però ahir va arribar una molt bona nova que, sens dubte, remourà les aigües semi calmades dels darrers dies. No en va, que el tribunal de Schleswig-Holstein notifiqués ahir, a través d'una nota de premsa, que accepta la demanda del jutge Llarena contra el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, però que ho fa -només!- per un delicte de malversació de fons públics és un nou revés a la justícia espanyola i posa molt en entredit tot el que hem vist, sentit i viscut durant els darrers mesos. I és que la justícia alemanya afirma que no vol sentir a parlar ni de rebel·lió ni de sedició perquè, segons ells, és "inadmissible". Per això, el president Puigdemont continua essent un home lliure a l'espera de la presentació del recurs davant del Tribunal Federal alemany. Ai las! En què quedem? Qui té raó, Llanera o la justícia alemanya? Tenim una mica d'embolic judicial, no troben? Servidora no és jurista però el sentit comú diu que quan diferents tribunals internacionals no fallen en la mateixa direcció és que alguna cosa està passant.

 

La notificació de Schleswig-Holstein fa evident que l'estratègia de Llarena queda -un cop més- en entredit i es comença a desfer com un terròs de sucre. De fet, fa palès que quan la justícia és justícia, les dones i els homes són lliures i que, en canvi, quan la justícia es dedica a fer política, aleshores es produeixen fets que s'escapen de la lògica de la legalitat. Qualsevol persona amb dos dits de front sap, i ha de reconèixer, que les nou persones empresonades són innocents i que no són els artífexs d'una rebel·lió armada i violenta que hagués pogut causar cap catàstrofe a la ciutadania catalana i espanyola. La rebel·lió és una invenció, un relat cuinat a foc lent que ha contribuït a empresonar-los de manera fraudulenta, amb raonaments que ja han estat refutats moltes vegades. Si no s'ho creuen, vegin (o tornin a veure) el fantàstic reportatge que va elaborar l'equip de Jaume Roures a Mediapro i que va ser emès al programa Sense Ficció de TV3 amb el títol de "20-S".  

 

Ara mateix la contradicció entre Llarena i la justícia europea és flagrant. Fins ara, Suïssa havia decidit que no atenia cap demanda contra Gabriel i Rovira, i Bèlgica havia desestimat l'euroordre per un defecte de forma. Però ara Alemanya ho diu amb totes les lletres i ho canvia tot. Si el president Puigdemont no pot ser jutjat per rebel·lió, per què ho haurien de ser els seus consellers i la presidenta Carme Forcadell? Si el cap del govern és lliure, per què hi ha nou persones que continuen tancades a Puig de les Basses i a Lledoners? Recorden aquella frase espanyola que diu que "donde manda capitán no manda marinero"? Doncs és fàcil, no troben? Si el qui era el president del govern no podrà ser jutjat per rebel·lió, per què ho haurien de ser les persones que formaven part del seu executiu? Ara més que mai, cal parlar dels presos i la seva llibertat. Si fins ara havíem pensat i cregut que estaven tancats de manera pornogràficament injusta, ara encara més! Aquesta presó preventiva està fora de lloc, com també ho està, avui més que ahir, el potencial judici per rebel·lió i sedició. Alerta!, en aquest sentit, al que pugui dir, i eventualment fer, la nova fiscal general de l'estat durant els propers dies i setmanes en relació als delictes que finalment seran jutjats durant la propera tardor. La decisió alemanya també és una advertència per a qui ostenta la màxima responsabilitat dins del Ministeri fiscal espanyol.

 

Però aquí no acaba tot. La decisió del tribunal alemany també hauria de tenir efectes sobre el Parlament i la patata calenta que té sobre la seva taulada d'ençà de la suspensió decretada per Llarena. La Mesa no ho tenia fàcil i, en canvi, la notícia que arriba des de les terres germàniques pot donar arguments i ser aire fresc. Fins ara, podíem pensar que el Parlament català tenia tres possibilitats davant de la suspensió decretada pel magistrat del Tribunal Suprem: o bé demanar que tots els diputats afectats retornin l'acta de diputats; o bé assumir perdre la majoria independentista; o bé no fer cas de la suspensió decretada pel jutge espanyol, cosa que generaria una desobediència que podria tenir conseqüències per a la Mesa i per als diputats que formen part del Ple. Per a servidora, les dues primeres eren del tot injustificables a dia d'ahir perquè suposaven -i suposen encara avui- una vulneració dels drets polítics de les persones afectades, una ingerència descomunal sobre la sobirania del Parlament i una intromissió espectacular en la decisió que va prendre la ciutadania el proppassat 21-D. Avui, encara ho són més. I és que retornant al sentit comú, només puc pensar que si el president Puigdemont no pot ser jutjat per rebel·lió i sedició tampoc pot ser suspès dels seus drets polítics. Aleshores, per què ho haurien de ser els seus consellers i la presidenta Forcadell?. El que pugui fer i decidir el Ple del Parlament serà vital per a la continuació de la reivindicació de l'autodeterminació i per a la negociació com també ho serà per al futur de les persones afectades directament i per a la ciutadania que els va fer confiança.

 

En fi, ja ho veuen. Ens apropem al descans estival i la decisió que moltes persones i institucions han de prendre està ben condicionada: o la via Llarena, o la via alemanya. Vostès que trien? Servidora ho té clar. Mentre ho pensen, els desitjo molt bon descans estival. Recuperin energia, gaudeixin de la vida i continuïn lluitant per aquest bé tan preuat que és la llibertat!  




Comentaris
G
Contra el presumpte càrrec espanyol de malversació que els queda, que cridin de testimonis a en Rajoy i en Montoro per dir davant el tribunal alemany i els dels altres països, el que varen dir al Congrès "..que no es va desviar cap euro cap el referèndum". Haurien de saber-ho ja que controlaven els comptes de la Generalitat.
Ramón
Muy buen artículo, Mónica Zapato, me ha gustado mucho
...SIEGFRIED...
...CAMPOS DE EXTERMINIO...CAMARAS DE GAS...HORNOS CREMATORIOS A PLENO RENDIMIENTO...EXPERIMENTACION CON RAZAS INFERIORES(COMO ANIMALES,ESTO LO ESCUCHE HACE POCO)...ATENCION AL CRITERIO ALEMAN...SEGURO QUE ELLOS TIENEN LA SOLUCION...FINAL...
Pitxolí
¡Quin cervell, el de S. S. deS.!, ¡què preparada està, ella (com «el preparao») ! Ella, la que va dirigir la gran jugada político-jurídica contra la llibertat de Catalunya.

envia el comentari