Els ostatges ja són a Catalunya. I ara què?

"El procés d’independència de Catalunya no és un joc de taula en què els jugadors accepten obedients de tornar a la casella de sortida"

L’ingrés a presons catalanes dels nou ostatges polítics que l’Estat espanyol manté segrestats, no constitueix cap valor democràtic per si mateix. S’intenta mostrar-nos-ho així, per tal que tinguem l’estúpida percepció que “s’estan produint canvis” i que, tot d’un plegat, s’han obert les finestres i està entrant aire pur. Tanmateix és un parany. I és molt important que en siguem conscients, altrament acabarem concedint medalles al sentit comú. Fer que els empresonats, comuns o polítics, estiguin en penitenciaries properes a casa seva és un deure d’obligat compliment per principis democràtics i per llei. Ningú, per tant, no ha de ser lloat per respectar-lo, de la mateixa manera que ningú no ha de ser lloat per respectar un semàfor en vermell.

 

Una altra cosa és la instrumentalització política que PSOE, PP i Ciudadanos n’estan fent d’acord amb el seu nacionalisme i en funció dels seus interessos de partit. El PSOE, per més que no ho confessi, necessita que els catalans veiem l’apropament de presos com un gest amable per part seva de la mateixa manera que PP i Ciudadanos, des de l’oposició, necessiten que els espanyols considerin el fet en qüestió com una concessió del PSOE a Catalunya. Fixem-nos, això no obstant, que se’n guarden prou de dir que aquest apropament és il·legal. No ho diuen, perquè és absolutament legal i, com he dit, d’obligat compliment. Hom, és clar, pot pensar que si encara governés el PP el trasllat dels ostatges no s’hauria produït. De fet, la part subliminar del missatge del PP és aquesta: “Nosaltres no ho hauríem permès!” Però no cal entrar en aquest marc de disquisicions, perquè no duria enlloc. Al capdavall, arribat el cas i en veure-s’hi obligat, el PP hauria pogut espolsar-se les mosques dient exactament el mateix que ara està dient el PSOE: “La llei ens hi obliga”, cosa que ràpidament hauria estat blasmada per Ciudadanos amb el mateix argument que ara fa servir el PP contra el PSOE. Com veiem, Catalunya no és res més que el regle que aquests partits necessiten per mesurar qui dels tres té l’erecció més gran. Tot és sentir el nom de Catalunya i ja experimenten la intumescència. Sense aquest nom no hi ha erecció. Comprèn el lector per què no suporten la idea de quedar-se sense Catalunya?

 

Independentment d’això, però, fixem-nos com tots ells, mancats d’arguments humanístics, acaben atrapats en la seva pròpia teranyina, que és la teranyina de la llei, com a veritat absoluta, davant la qual totes les voluntats s’han d’agenollar. I és que no sols incompleixen les seves pròpies lleis, sinó que se’n vanten i, com és el cas, qualifiquen de concessió o claudicació tot compliment relacionat amb Catalunya. Tant els fa que aquestes afirmacions posin en evidència que l’Estat espanyol no és un Estat de dret democràtic amb separació de poders. I mira que l’evidència és forta, perquè, si el poder jurídic i el poder polític no són una mateixa cosa, com pot ser que les decisions judicials que afecten Catalunya depenguin del partit que governa l’Estat? I pitjor encara: si l’Estat espanyol no és un règim de pensament únic, com pot ser que els jutges intervinguin en els afers polítics, manipulin el resultat de les eleccions, violentin la voluntat d’un Parlament, segrestin, empresonin i inhabilitin polítics desafectes i violin els drets humans en nom d’un principi religiós i supremacista anomenat “Unidad de Espanya”?

 

Tot és pura escenificació. Una escenificació per mitjà de la qual el nacionalisme espanyol s’intercanvia cíclicament els papers en funció del resultat de les eleccions, cosa que ha comptat durant molts anys amb la complicitat de la política catalana de peix al cove. N’ha estat tant, de còmplice, aquesta política nostrada, que fins i tot ha obtingut el doctorat en la gestió d’engrunes. Passa, però, que tot això ja és història, per més que alguns, canviant-ne la terminologia, pretenguin eternitzar-la. S’equivoquen, doncs, els polítics que creuen que el gros de la societat catalana beneirà un nou regateig de competències autonòmiques i pressupostàries. El procés d’independència de Catalunya no és un joc de taula en què els jugadors accepten obedients de tornar a la casella de sortida. No podem admetre, com diu la cançó, que hom comerciï amb els nostres drets, “drets que són, que no fan ni desfan nous barrots sota forma de lleis”. Ara ja no es tracta de millorar les condicions de vida de la presó, sinó de fugir de la presó; ara ja no es tracta de tenir la cel·la més a prop de casa, sinó de deixar de viure en captivitat; ara ja no es tracta de mirar quin segrestador és més simpàtic, sinó de ser lliures. Lliures, d’una punyetera vegada! Ah, llibertat! Què ho fa que tremolen tantes cames, quan senten el teu nom?

 

L’apropament dels ostatges, ja ho hem dit, és una obligació, però és una obligació de la qual el govern espanyol, ajudat pel guirigall de l’oposició, en fa una maniobra de distracció destinada a mantenir-nos entretinguts. És la mateixa maniobra que feien servir els exèrcits quan pretenien ensarronar l’enemic: fer-se el passerell en un punt per atacar tot seguit per un altre. En altres paraules: mentre demanem que alliberin els ostatges, no fem res per alliberar el país, cosa que ens inclouria a tots. Per això és lògic que molta gent s’estigui fent aquesta pregunta: “I ara què?” O aquesta altra: “On som, ara mateix?”

 

Hi ha, en tot cas, una pregunta que, en ser contestada, contestaria també les dues anteriors. Però cap periodista català no gosarà fer-la. La podria fer un periodista britànic o nord-americà, però difícilment un de català. És una pregunta adreçada a les nou persones innocents que l’Estat espanyol manté segrestades. Aquesta: “Sabeu que s’ha de dictar sentència sobre vosaltres i que us poden caure un grapat d’anys d’estada a la presó. Seran anys de la vostra vida que us seran robats. Si, tot d’una, ara que sou a Catalunya, us diguessin que la Generalitat ha elaborat un pla per garantir-vos la fugida de l’Estat espanyol en qüestió d’hores, i que l’únic que heu de fer és seguir-lo, què faríeu? Marxaríeu nord enllà o romandríeu a la presó acatant la condemna?” La resposta a aquesta pregunta ens donaria la mesura d’on som exactament.




Comentaris
On som, ara mateix?
T'ho diu Aamer Anwar, l'advocat de Clara Ponsatí (la dels farols): “El PSOE ha posat en escac el Govern donant-li la clau de la cel·la dels seus presos”.
FEDERALISTA
vigila't molt alexandre sobretot les esquenes, no acabis tu tambe engarjolat, a una prisio, a catalunya o a altre punt de l' estat, i a tu no et donaria ningu cap clau. no ets important ets nomes un palanganer de tercera divisio, que escriu i molt mal per cert no ets flaubert, a sou de la burguesia lladre.
Narcís ( n'és obvi que Catalunya no pot ' claudicar ' davant qui fum servir exclusivament la força bruta de baixa estofa, sia física, sia moral/ emocional, sia material, tot plegat, tiránica, així “ da da da ich lieb dich nicht du liebst mich nicht “cadascú a ca seva democrática i pacífica!)
Un estat que no respecta allò signat o Declaració Universal dels DDHH, més, Carta Internacional dels DDHH àdhuc ni la Convenció Europea dels DDHH i mateixos protocols, i més encara, la sobirania popular del poble de Catalunya pel que fa a aquesta ( així no molestar, no perjudicar i no danyar pobles d'altri ) .. mai per mai pot ser Estat nostre ! PD : la pregunta no l'acabo d'entendre .. per ventura ens està dient que desapareguin tots els defensors de la voluntad de nostre poble ?
Al autor
Siempre leo sus artículos. Es increíble la cantidad de tonterías que puede escribir una persona. Hace unas mezclas de temas y unas asociaciones de ideas, que yo me parto...y se queda tan pancho....
Formidable!!!
Felicitats, Víctor. Dóna gust llegir sempre articles tan inteligents com els teus. Es un plaer. De veritat. Brutal, per cert, la ironia i el munt de coses que estas dient amb la pregunta final. Una pregunta que tampoc contestarà ningú perquè la resposta fa tanta por com la pregunta.
Jordi (Català i Suís)
Quin fàstic trobar als webs catalans la purriassa espanyola penjant comentaris amb la seva llengua que imposen pel terror als Catalans. I l'altre que escriu un català repugnant propi d'analfabet. Quin nivell ! Per què no els filtreu i s'ha acabat el bròquil ?
Jordi (Català i Suís)
El darrer paràgraf és molt encertat. És evident que la Dictadura, Repressió i Ocupació dels Espanyols els durà anys a la presó. La proposta és molt bona. Però cal saber que els serveis espanyols vigilen i vigilaran molt més per tal d'impedir-los fugir fora DE LA REPUGNANT PRESÓ que se'n diu ESPANYA. El Cul d'Europa.
Al fatxa
Tenim un fatxa enganxat aquí, tu! Es fa dir "Al autor" i no es pot desenganxar. Pues nada, fantoche, ahí te quedas mientras nosotros nos partimos de risa mirándote.
EREP
a el FEDERALISTA, LI TINC QUE DIR; com es nota que no coneixes al Alexandre: Com gosses de parlar de una persona que expressa les sevas ideas de una manera pública i oberta?. Cuan atravida es la Ignorancia, ja set nota que ets un "patan", pró no es culpa teva; a espanya ja l'interesaba la incultura. Ha on no hi ha cultura, hi ha summisió; i tu, ets de aquestos.
EREP
El meu pensament, tambe val per el FAXA. Un altre desgraciat sense cultura, ¡¡¡ quina pena !!!!
Català a USA
Article interessant. Autor Intel.ligent,
Se llama libertad de expresion
Me refiero a eso que a Jordi le llena de terror desde Suiza. La mejor forma es responder con información y/o argumentos. No con insultos, ni clamando para que el moderador elimine los comentarios que a uno le molestan. Porque es El Mon, no es El Mon del Jordi. No lo es el perioódico y no lo es el mundo en general. Y dejar de mirarse el propio ombligo, aunque sea durante cinco minutos, es una experiencia sumamente enriquecedora, además
federalista
home ja tenim al terrorista malalt del cap jordi suis, dient bajanades i insultanta tot el mn no passa res jordi suis, ja et coneixem, no estas be del cap el teu odi a lo espanyol no es normal es de psiquiatric, per cert ja has anat en suissa o brazil al psiquiatra pel teu tractament, la pastilla home la pastilla.
Jordiyambo (Sudanès del Sud i catalanet)
Hakuna Matata. Article KK; ratafía good.
Excedents de dinosaure
Com podem veure per la femta que deixen aquí els feixistes espanyols, estan plens de ràbia i els tenim ben enganxats i de quatre grapes. Com més borden més es retraten. Un dinosaure tenia més nivell que ells.
Borinot
Veig que el Víctor no coneix el significat de la paraula "ostatge". Potser el seu amic Otegi li podria explicar.
Posa-t'hi pomada, borinot
El Borinot és un ostatge d'aquesta pàgina. No el deixem anar de cap de les maneres, tu. Per això torna i torna i torna i torna. Però no demanem cap rescat, perquè el feixisme està tan fotut des de la mort de Franco, que no hi ha ningú que el vulgui. Li posarem una gorra de plat i el farem conserge.
Borinot
El que signa "posa-t'hi pomada, borinot" necessita ressuscitar Franco per exposar els seus "arguments". Com l'enyora!
Posa-t'hi pomada, borinot
No cal resucitar Franco, el Borinot el porta dins i el venera.
No tenen remei, són uns imperialistes fracassats
Molt bon article, Víctor. Com sempre. Avui he fet servir el teu article 'EL GOVERN DEL PSOE, UNA OPERACIÓ D´ESTAT' a can Iu Forn. No facis cas dels trolls espanyolistes, són una pesada càrrega a la que ja estem acostumats, viuen d´això, no saben fer una altra cosa. Els consumeix la mateixa ràbia anticatalana que consumeix a la Ràbiarrimadas.
Jordi (Català i Suís)
Fa moltíssims anys que no llegeixo cap comentari que els Espanyols deixen als webs catalans. Deixar és un eufemisme amable: Ells els caguen. Com no els llegeixo res en llur llengua fa uns anys alguns es posaren a .... escriure en català. I com veiem "toute cette vermine continue de faire chier le monde". Catalans: no llegiu res en Espanyol i res en Català repugnant que al capdavall és un Espanyol camuflat.
federalista
millor jordi suis no vinguis a molins de rei, es pel teu be, te'n aniras molt calent a suissa, brasil o a on cony tinguis la casa, aixo si sense parlar res de castella, pero hostiat jordi suis hostiat.
ciutada del mon
cot aquest grillat del jordi suis, de quina mena de circ l'has tret, es real aquest home o es una calcamonia que heu posat de un fanatic grillat per tindre mes tirada, si es un fake be, si es real es perillos i el tal jordi suis hauria de ser tancat a un manicomi o frenopatic pel delictes d'odi ,xenofobia, en fi no estar be del cap.
Món
La ràbia dels feixistes frenopàtics federo-ciudadanos-de-españa-i-olé, és la nostra alegria. Més ràbia, més!!!
Jordi
Crec que em faré indepe i després atracaré un banc. Si em detenen diré que em persegueixen per les meves idees.
Suma
Realmente hay que estar enfermo como el fascista Jordi para odiar tanto a Víctor Alexandre y soñar día y noche con él, siguiendole como un perrito faldero los 365 días del año. Búscate un médico, muchacho.
Y sigue
Realmente hay que estar enfermo como Suma para odiar tanto a Jordi y soñar día y noche con él, siguiendole como un perrito faldero los 365 días del año. Búscate un médico, muchacho.
Suma
Este Jordi fascioespañolista está cada día peor de la cabeza. Como no sabe qué decir, copia lo que le dicen los demás. Estás realmente enfermo, perrito. Muy enfermo.

envia el comentari