La lluita durarà anys

“Poden passar anys fins que es recuperin els ostatges, i el republicanisme no es pot deixar desgastar per la guerra repressiva i psicològica de l’Estat”

Sembla que els catalans demòcrates hauran d’estar eternament agraïts al PSOE per haver-los entregat la clau que cada nit deixarà, potser durant anys, una part del Govern legítim i els Jordis entre barrots, acusats de delictes amb penes equivalents a les d’un assassí. El trasllat dels presos polítics a presons catalanes té una virtut clara, alleugerir una part de la condemna als familiars, però per contra, conté una alta dosi d’humiliació per a la Generalitat i per als catalans que van votar l’1-O: han de suportar la idea de tenir els seus legítims representants entre les seves pròpies reixes, amb la impotència d’haver-se convertit en carcellers dels ostatges del règim. Llarena ordena, la Generalitat acata i el PSOE es desempallega del problema aprofitar-se d’una obligació legal per rentar la imatge del règim i mostrar-se davant de la comunitat internacional com el govern del diàleg. És part de la guerra internacional.

 

Tenir presos polítics i exiliats condiciona absolutament cada pas que fan els independentistes, les estratègies de partit i les seves relacions. Es fa difícil parlar d’independència o de full de ruta cap a la República, perquè, justament com pretenia l’Estat, la prioritat és recuperar els ostatges i les competències autonòmiques. Sense ostatges, l’independentisme no tindrà cap escull per tirar endavant de forma unitària, amb més o menys celeritat i amb la mirada posada en la comunitat internacional. Això no convé al PSOE, que prefereix mantenir viva la injustícia abans que assumir el cost que, en una Espanya immersa en l’autoritarisme i el nacionalisme espanyol radical, suposaria ordenar a la Fiscalia general de l’Estat que retiri els càrrecs de rebel·lió i sedició, inventats per ordre del PP falsejant el Codi Penal i amb informes falsos de la Guàrdia Civil.

 

Però essent realistes, i atenent a les previsions dels advocats, poden passar anys fins que es recuperin els ostatges via Estrasburg. Mentre duri aquest llarg camí, el republicanisme no es pot deixar desgastar per la guerra repressiva i psicològica de l’Estat, que es produirà mani qui mani, amb major o menor fúria, però sempre amb el suport dels garants de la Constitució i els privilegis del 78. Per fortuna dels catalans demòcrates, la partida, tothom ho sap, es juga fora de les fronteres espanyoles. Però cal tàctica, estratègia i tècnica, i no només un parell de bons davanters. 




Comentaris
terrassenc
L'única dificultat són els partits que diuen ser independentistes però no estan disposats a aplicar l'autodeterminació tot i haver guanyat el referèndum. El proper 1-O la República Catalana farà 1 any, si a més el govern vol acatar la ignomínia de fer de carceller dels seus propis ostatges, que la CUP foti enlaire aquesta pantomima i votem a gent que sí vulgui la República: CUP i Demòcrates.
Ramon
Ah, sí, ara és cosa d'anys? Doncs llavors fora de la política per sempre més tots aquells que van forçar a llançar-nos a l'atac sense haver-hi les condicions mínimes d'èxit. Fora de la política per sempre més els que tant insultaven tothom que no ho veia clar. Fora de la política per sempre més, per responsables de l'actual ensulsiada i humiliació. Fora de la política per sempre més, per ineptes... o per quelcom pitjor. Per traïdors, vaja. Que és el que jo crec.
Maria
Jo tinc clar que no em rendiré ni cambiaré d'opinió... Ara bé, no vull que els meus representants polítics em preguin el pèl. Vull la independència del meu país, Catalunya.
Ramon
Quin bon articla Yemma, dons, tens una clarividensia aspactaculá, dons i tot. Anorabona, dons, i fins i tot que siguis xarnega, dons el catalasn t'estem mol i mol agradeits, dons grasias da par dals catalans, Yemma
Que mal pinta el circo.
Si una fanática "comisaria periodística" del independentismo, sin ápice de raciocinio y adoctrinada hasta el tuétano, escribe este artículo , muy mala pinta tiene el circo del proceso.
Churro, media manga, manga entera
Però no volíeu l'acostament dels colpistes presos a Madrid?. Doncs ja són a Catalunya. Ara més queixes, més peticions, més raons. Si us donen xurro, secessionistes, voleu mitja màniga i si us donen mitja màniga la voleu sencera. A sobre l'article justifica el farol de Ponsatí, aquesta iaia experta en teoria de jocs.
Josep
Només sen un país INDEPENDENT, podrem aturar i retornar a casa els ostatges! Sembla q aixor no ho entenem, c........s!! ?
Josep
El dialeg es te q donar de República Catalana a estat escanyol dins de una taula internacional... tot el demés, es traicionar el mandat surgit de les eleccions!!
Narcís
D'un estat capaç d'inventar-se sedició .. rebel·lió .. malversació .. organització criminal .. ( i , per què no, assassinat, pedofilia, violació, atrac . . . ) a persones honrades, honestes, íntegres o rectes d'allò més, què s'hi pot esperar ? PD : hom sigui pro o contra la independència .. allò que és clar és que ningú hauria de voler ser de sa nacionalitat, excepció feta dels que ben viuen directament o indirecta d'aquesta vilesa o absència de mínima bona consciència !
JosepOlot
El que no sembla raonable és que els que van espifiar-la ( i sóc molt suau utilitzant aquest mot ) després de l'1 d'octubre, continuïn remenant les cireres... Els presoners no poden hipotecar el PROJECTE, només quatre "sonats" com jo diem que ens estem desviant de l'objectiu. Ara som carcellers dels nostres... De traca!
Gesta Comitum
Ara som el 48% i cada dia anem creixent, és només qüestió de temps que siguem una majoria hegemònica.
Carles Viñals Casado
Gemma: Si per "lluita" hem d'entendre la "cosa" aquesta en què tots plegats ens debatim de fa 9 mesos, amb tota seguretat -i pel cap baix- durarà anys. En altres paraules: Si ha de durar anys és que no és lluita. Quan comencem a lluitar de debó, guanyem o perdem, no durarà anys.
Ara som el 48%
I mai heu estat més, secessionistes. Tot i així no pareu de donar per sac. Espereu a ser el 50% +1 i en parlarem. Mentrestant 155 al màxim si cal. Sou minoria excepte al Parlament; per la regla d'Hont.
No s’ha de focalitzar tot en els presos
Si està clar que no son moneda d’intercanvi, serán menys valuosos.
Si cedim, hem perdut, si resistim, ells no guanyen
Per molt dolorós que resulti, l'independentisme no ha de caure en la trampa de renunciar als objectius de l'autodeterminació a canvi de treure els presos polítics de la presó o rebaixar-los la pena. Tornar a l'autonomia encara que sigui generosa (és possible?) a canvi de renunciar a l'autodeterminació i a alliberar els presos polítics i deixar tornar els exiliats seria acceptar l'autoritarisme i una derrota de la democràcia.

envia el comentari