El discurs de l’ambaixador a Washington

"Per rebatre les paraules del copresident Torra, Morenés va fer un discurs que ha agradat tant a Borrell que n’ha fet enviar còpia a tots els ambaixadors espanyols del planeta"

Borrell, que té l’encàrrec de defensar com un brau el flanc espanyolista del govern Sánchez, ha mogut fitxa al mateix temps que els presos començaven a viatjar cap a Catalunya. Temps líquids, governs líquids, majories fràgils... «Una vela a Dios y otra al Diablo», que diuen. A Borrell ni li toca ni li va això de desinflamar. Ell se sent còmode en el seu paper com a «azote de independentistas».

 

El ministre d’Afers Exteriors d’un govern socialista (tant de bo que a Espanya els duri molts anys, i no ho dic amb ironia) ha hagut de sortir a defensar l’ambaixador de Rajoy a Washington. Un «pata negra» del PP, exministre de la guerra i representant comercial de la indústria armamentística europea: qui millor que ell per a la capital de l’imperi occidental. Per rebatre les paraules del copresident Torra, Morenés va fer un discurs que ha agradat tant a Borrell que n’ha fet enviar còpia a tots els ambaixadors espanyols del planeta. Mai no se sap si et trobaràs un independentista català a una demostració gastronòmica i més val tenir un bon argumentari preparat...

 

Què diu el discurs, segons Borrell «educat i amb informació contrastable»? Res de nou, però repassem els seus principals eixos. El primer, que només té sentit a Madrid i rodalia, és l’exaltació del «règim del 78»: recordar que la Constitució va ser votada per una immensa majoria de catalans (cosa tan innegable com caducada) i defensar que les autonomies són molt més que un estat federal (un moment, que no puc parar de riure)... Se li va acudir preguntar-se per què Catalunya ha passat del 90% de «sí» a la Constitució a una amplíssima onada independentista? No somiem truites: el món es va aturar el 1978 i des d’aleshores vivim al paradís.

 

Segon eix: a Espanya ningú no li dóna lliçons de democràcia, de llibertat ni de drets humans. Presos polítics, diu? Au, vinga: l’imperi de la llei, l’estat de dret i una justícia absolutament independent i igual, absolutament igual, per a tothom.

 

Tercer eix, curiosíssim: reconèixer indirectament que els catalans han votat per la independència. Inclou això els referèndums i consultes il·legals? Vés a saber. Però ho admet, afegint que l’independentisme no té majoria i obviant, no n’esperàvem menys, què passarà el dia que la tingui. Per a ell és un escenari inconcebible, clar.

 

Quart eix, llengua i cultura catalanes: toca insinuar gairebé que només existeixen des del 1978 i, només faltaria, són un orgull per a Espanya, que mai no les ha prohibit, perseguit ni menystingut. En un proper discurs, segur, segur, explicarà totes les iniciatives que han tingut fins ara els governs espanyols per demostrar al món sencer aquest orgull tan sincer que senten.

 

I cinquè eix i darrer: presentar la península com una unitat política inevitable, gairebé per voluntat divina... oblidant-se per exemple de Portugal, que, com se sap, no existeix al mapa mental espanyol. El rotllo clàssic: el gresol de cultures i llengües hispàniques, la rica diversitat de les regions, la bellesa de la Mediterrània... i ni una sola paraula, ni una de sola, sobre la llengua dominant que expressa aquesta formosa i harmoniosa pluralitat. Es tracta, evidentment, d’insinuar que tots els espanyols estimen el català amb bogeria.

 

El millor, però, és la darrera frase: «Gaudeixin de l’espectacle». Traduït: els oferim en diferit un dels últims capítols del crepuscle de l’imperi espanyol. Insuperable.

 

Un gran discurs? Més aviat vulgar, repetitiu, buit, ple de tòpics per a consum intern, a les tertúlies madrilenyes. Què li haurà vist el ministre Borrell, capaç de fer discursos infinitament més brillants, durs i malèvols que aquest? Ni idea. No hi ha ambaixadors amb una mica més de capacitat dialèctica i habilitat literària? Segur que sí. Però pocs, poquíssims, han hagut d’enfrontar-se a una situació tan perillosa: acostumats a les subtileses de la vida diplomàtica i a la comoditat de representar un Estat convençut de ser un imperi, no estan entrenats per haver de rebatre els arguments d’un insignificant president regional que parla en nom d’un petit país que mai no han aconseguit reduir a una curiositat gastronòmica i folklòrica.

 

Per què Borrell ha manat els ambaixadors espanyols que copiïn el discurs de Morenés? Només se m’acut una explicació: que es tracta d’un discurs a la defensiva i que cada vegada més, per molt que treguin pit, necessitaran discursos a la defensiva, hauran de justificar-se, homologar-se i reivindicar-se. Senzillament, perquè s’estan adonant que el món comença a no creure’s res del que diuen i aviat no s’empassarà res del que fan.




Comentaris
Morenés good
Presidentorra demasiado acostumbrado a las mamadas de la prensa y medios amarillistas catalanets. A la que le llevan la contraria con razón, presidentorra pierde los estribos. Que te den, Torra.
copresident Torra?????
Les comunitats autònomes només tenen un president. A Catalunya es diu Torra i no copresideix amb ningú més. Si l'articulista es refereix a la ficció que Puigdemont és també president, queda desmentit pel propi Puigdemont que fa uns dies va sol·licitar les prestacions que la llei autoritza als ex-MHP. És a dir, Puidemont es reconeix com ex-president, no president en actiu.
Borrell, un perill per a la democràcia
La trajectòria i les declaracions de Borrell responen a la idea que el ciutadà ha d’estar al servei de l’estat i no l’estat al servei del ciutadà.
Sobre el "suport" català a la Constitució 78
Com va dir algú -em sembla que en Rufián- per tal de finiquitar la dictadura feixista els catalans -i els espanyols- haurien votat a favor de "El libro gordo de Petete". Ingenuament, hi afegeixo, si més no pel que fa als catalans que no van tenir present q sense RUPTURA tot quedava "atado y bien atado" pel "Pacto de la Transacción" supervisat pels militars i les elits franquistes la màxima obsessió dels quals era i és la "sacrosanta unidaz de -la seva- patria" en benefici de les seves butxaques.
Josep Bruch
Als meus 70 anys, puc donar fe que en Borrell és un embustero. A mí, personalment, se m 'ha prohibit, més d'un cop, parlar en català, i se m'ha obligat a fer-ho "en español". Per tant, no em creuré mai res del que digui aquest mentider. Vaja una categoria per a un ministre: ser embustero !!!!
Narcís ( i aquesta plèiade .. " governar un Estat, ni tan sols un estat ? ) ( com és possible ' caure tan baix ' .. com no sigui pel suport fàctic i el munt de bitllets que s'enduen així estalviant-s'hi sofriment físic - laboral i ingressos d'allò més estrets ! )
Morenés .. Borrell .. IZ ..i tots aquests éssers que semblen ser majoritaris al PPSOEC's .. sembla mentida siguin persones adultes, madures, amb veu i vot i majors d'edat, sembla mentida tinguin formació, hagin estudiat àdhuc títol/s que els valida, sembla mentida puguin ser pares o mares de familia o responsables de res, sembla mentida . . . . . . . . . . quan llurs actituds, actes i accions són, verament, de patufets, de nens, de criatures, damunt, malcriades, curtes de gambals i malicioses!
neologisme encertat
Felicitats a l'articulista per ampliar el vocabulari de la politologia: si tenim "antipapa" per què no "copresident"? Els escarafalls d'alguns comentaristes cretinofeixistes li donen la raó
JoanRovira
1) Copresident, sí. A temps estranys, solucions estranyes (no cal que siguin autonòmiques...). 2) La Constitució del 78 va ser una bona cosa i una bona estafa. No estaríem aquí si no hagués estat passablement bona. Però ara ja és paper mullat. 3) Borrell sempre ha volgut ser madrileny, que ningú no s'enganyi. Molt respectable, per descomptat: tota la vida ha aspirat a "remenar las seresas"... És una mena de Manuel Valls, per entendre'ns.
Federalista
Jajajajaja,copresidente torra,diu un imbécil,palanganero, Dels que contracta el cot, per 4 pujolins, perdí euros jajaja,home Cervantes no son no en fi la pallassada de copresidente torra,del palanganero a soy es comenta sola,con es por ser tan ruc perdí imbécil.no Vull insultar, a ningu povret animal.
@JoanRovira
Lo de copresident no ho puc passar. No és veritat. No es real. És una simple figura imaginària manejada per certa premsa. Prou de mentides sis plau.
Kepa
Molt encertat aaest article... i lo de Copresident una cirereta impagable!!!... i a qui li piqui que es rasqui. És el que hi ha,... estem en un legislatura excepcional, anormal. Cal reivindicar-ho sempre. Ni oblid, ni perdó. La democràcia es respecta, no es criminalitza.
@Kepa
Jordí Cabré diu una altra cosa en el seu article "LA REUNIÓ DE DILLUNS". Tria, o Cabré o Rovira, perquè els articles són contradictoris.

envia el comentari