O units o cap al precipici

"Des de l'1-O, l’independentisme institucional ha afegit un dany col·lateral sense el permís del carrer: la divisió i la guerra partidista de sempre"

Han passat nou mesos des de l’1-O. En un costat de la balança, una victòria, la línia vermella que el poble no permetrà traspassar mentre les urnes continuïn donant la victòria a l’independentisme: no hi ha res a negociar amb Espanya en termes nacionals que no sigui, com a mínim, un referèndum acordat. La violència exercida fa impossible retrocedir en dignitat. A l’altre costat de la balança hi ha els presos polítics i exiliats, ostatges que el règim pretén utilitzar per aconseguir la rendició. I un dany que ha afegit l’independentisme institucional sense el permís del carrer: la divisió i la guerra partidista de sempre. El darrer episodi s’ha viscut aquest cap de setmana amb una batussa penosa per apropiar-se del patrimoni de l’1-O. Ningú no nega que els partits i els dirigents independentistes han pagat un preu altíssim per intentar fundar la República, especialment ERC i el PDeCAT, però això no impedeix criticar la gestió que han fet els partits del post 1-O. Nou mesos després no està clara l’estratègia. Només sabem que no hi ha unitat.

 

Per a ERC l’escenari és molt complex. El seu líder és a la presó, des d’on dirigeix el partit. Però la brutalitat de la situació dels presos polítics és tal que es fa moralment complex que des d’ERC es pugui ser crític amb algunes de les directrius del seu president, de manera que no es canalitza correctament el debat sobre si el camí de l’acostament al PSC i els Comuns és el més encertat per fer República o no. I JxCAT, que té el líder a l’exili i a l’espera de si acaba en mans d’Espanya i entre reixes, mira de cosir una ferida oberta entre els independents i el PDeCAT, entre els qui volen fer un pas endavant i confrontar-se amb l’Estat i els qui volen posar el fre de mà.

 

Sigui com sigui, els partits que s’apropien del llegat de l’1-O, o no han entès res o tenen mala fe. L’1-O només va ser possible per la unitat dels partits i del carrer, on no tenen cabuda les baralles pel poder i la priorització del partit per davant del país, si el que es pretén és trencar amb el règim espanyol. Però és un comportament molt adient si el repte és continuar fent autonomisme.

 

La lluita estúpida per veure qui té més presos, més exiliats o més represaliats és immoral. O es pensen que els ciutadans que duen el llaç groc el porten només per reclamar la llibertat Carme Forcadell però no la Quim Forn, o viceversa? No voler la unitat de l’independentisme és legítim, però pot significar la por a guanyar de forma clara i haver de fer un pas endavant. O tots units –no necessàriament en una llista única- o de cap al precipici. La resta és gestió de les engrunes.




Comentaris
G
No els hi fem el joc a Espanya! No permetem que a les presons catalanes tinguem Presos Polítics! Deixeu-los anar a casa! A Catalunya no tenim presos polítics i molt menys per ordre d'Espanya! Per què obeïm? Com ho dirà ara el Govern? Que Espanya té presos polítics? Però si són a Catalunya! Quin Govern mana a Catalunya, el català o l'espanyol? Govern, això és fer República? Això no és governar, això és fer autonomía!! Es què no tenim ni "Auto" ni "mía". Consellera no permeteu que entrin a cap pr
terrassenc
El referèndum pactat l'ha de demanar l'estat espanyol, si és que el vol. Nosaltres ja vam votar i van guanyar. La cobardia dels nostres polítics fa que sempre posin el carro davant dels bous, com demanar mediació internacional sense haver declarat la Independència. Ens prenen el pèl, i no han ni assumit responsabilitat per haver obeit la legalitat espanyola desprès d'haver votat la declaració de la República Catalana.
Espectador
Si el independentisme es realment sòlid , les picabaralles entre partits polítics no seran cap obstacle definitiu , per qué la força de la historia els hi passarà per damunt , i desapareixeran tots , tal com els coneixem . Si l'independentisme no es sòlid sempre hi hauran " uns culpables " a qui se els hi passará el mort . Hi ha un factor definitiu , la independència costara´ sang , suor i llàgrimes .
Narcís ( no podem pas afluixar, això és el que cerca nostre anihilador i espoliador, això és el que cerca qui seria d’allò més content si pogués practicar amb Catalunya crim de lesa humanitat ! )
No m'ho crec, no m'ho puc pas creure .. un nou ' tristpartit ' amb diputats que donaren suport al PSOE-PP-C's i altres també davant aquest desgavell prevaricador polític i judicial ? PD : fora, a país veí botxí, mateix PSOE, en lloc de valorar ERC per haver fet manetes amb partits ' espanyols ' així guaitant abans per la gestió dels afers públics que no pas per la independència .. ofenien, atacaven, PSC per ser amb ell àdhuc llançant -los de fer un ' PSOE español ' a Catalunya !
Fermi
Si els partits fan el gamerus alla ells, la gent altre cop al carrer i aconseguim la independencia, despres que tornin a demanar el vot que es trobaran una bona coça al cul.
anna
tobo que té tota la raó.
Pica soques
Totalment d'acord amb Gemma Aguilera. Una pena que ERC (els polítics que no els votants) hagi sortit amb un ciri trencat.
vendetta
fins ke el poble maduri i estigui disposat a lluitar de veritat no posarse un llacet si no lluita per fer fora als colonos, a pura bofetada no tindrem res a rascar
Yi
Haurem de prescindir del que diguin els partits polítics i sobre tot dels liders polítics que sols veuen la seva realitat?
Cap al precipici, cap al precipici
Cap al precipici = Massa Catalunya lliure (cocktail) = CocaCola + ratafía d'en presidentorra.
A la autora y a los separatas
¡¡¡Ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ha, ja, ja, ja, ja,ja, ja, ja, ja,jjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjj!!!
david
Tot plegat pinta fatal. La ingenuïtat i mala planificació d Erc i PdeCat la pagarem durant anys. Els unics amb seny i valentia són les CUP, però a la gent, els.hi fa por votar-los, perquè en realitat tenen por del canvi radical. Tenim un independentisme molt de boca i una mica postís. Sense desobediència no hi ha independència.
Albert
Quan era joove no déiem mai precipìci, déiem estimbat o daltabaix, però ara com ja no som tanoques sinó gilipolles, ho fem així de malament (ai, els catinyolistes dirien fatal...)
EREP
Que hi fà el Iceta , de ministre en un partit español ?, suposo que chupar cadira hi cobrar un bon sou. Dons de lo contrari, no ho entenq, sap sobradament que el Sr. President, va estar d'acord en possar el 155, i que els seus amics i companys serien "engarxolats". SR Iceta,amb tots els respectes, s'ha li ha vist el PLUMERO.
Ramon
No, si ara resultarà que la manca d'unitat ha sigut culpa de tots els partits sobiranistes per un igual.
Josep Bruch
Gemma, jo vaig dir en un article, ja fa molts anys, que els catalans som com les putes -que, per cert, respecto molt-, tot hom vol la millor cadira o la millor cantonada. No anem bé. Cal superar-ho.
Josep Bruch
Ja fa molts anys que ho vaig dir en un article: dissortadament els catalans som com les putes -que respecto moltíssim-, cada partit només vol la millor cadira o la millor cantonada. No anem bé.
Gepeto
Perque conformarnos amb catalunya si podem tenir espanya sencera ,una mica mes de cap i menys pit i collons
...SIEGFRIED...
...MUCHO CALOR...LA INDEPENDENCIA PALOTOÑO...

envia el comentari