¿L’independentisme té dues ànimes?

"El sobiranisme i l’independentisme continuen sent David i l'unionisme, Goliat"

Hem observat, a vegades atònits, com l’independentisme anava mostrant dues maneres diferents de veure la realitat i, en conseqüència, d'actuar. Això ja era així abans, però es va començar a fer molt evident en acostar-se l'1-O -quan una part del govern català va preferir sortir-ne- i va arribar al zenit després d'aquella jornada històrica, durant la qual uns tibaven per la declaració unilateral d'independència i els altres per convocar unes noves eleccions. Això ha seguit així, amb una curiositat gens menor: alguns dels que animaven fervorosament a tirar pel dret i llançaven acusacions de traïció -ERC- són ara els abanderats del pragmatisme.

 

M'arrenglero, i no em sap greu dir-ho, entre els que n'hem dit els 'pragmàtics'. Em baso en la constatació de la realitat: la declaració d'independència del 27-S va ser un gran fracàs, no hi ha cap república que es pugui implementar i el president Puigdemont mai no podrà ser restituït. A més, els principals dirigents independentistes són a la presó o exiliats.

 

Avui ens trobem que alguns actors polítics i cívics es decanten més pel pragmatisme mentre altres es neguen a admetre la realitat. Una realitat que, per a l’independentisme, no és de fracàs absolut –la victòria del 21-D, per exemple, té un valor immens-, però que és complexa. Molt.

 

Entre els que es decanten pel pragmatisme hi trobem ERC, Òmnium i el PDECAT. Entre els idealistes o irrealistes (en sentit de negar-se a admetre els fets), el sector de Junts per Catalunya més pròxim a Puigdemont, l'Assemblea Nacional Catalana, els CDR i la CUP. No cal dir, o potser sí, que arreu hi ha de tot i molt barrejat, com demostren, per exemple, els treballs previs al congrés d'ERC.

 

¿Significa tot plegat que l’independentisme té dues ànimes? Jo diria que no. ¿Significa tot plegat que n'hi ha uns que són més patriotes que els altres? Tampoc. Ningú no renuncia a res. Ni al referèndum ni a la independència. Ni a la via unilateral. Ni a continuar denunciant constantment les injustícies, els abusos i la repressió. Ni a dir alt i clar el que un pensa i desitja. Ni a continuar explicant al món la situació catalana. Ni a la protesta. Ni als símbols.

 

La discrepància rau, vull entendre, en el com i en els temps. O sigui, en l'estratègia que cal seguir donats el context i les circumstàncies presents. Un context i unes circumstàncies que, si es vol tenir opcions, ens obliguen, atès que el sobiranisme i l’independentisme continuen sent David i l'unionisme, Goliat, a ser molt intel·ligents i no cometre nous errors. O dit diferent: el que està en discussió és el camí a recórrer per arribar a una meta comuna.

 

Un camí que, avui, i així ho hauríem d'haver après per sempre, passa necessàriament per aconseguir una majoria social més gran. Digui el que digui l’Estat espanyol, és, per exemple, completament diferent, en aquesta qüestió, guanyar les eleccions amb un 47 o 48 per cent que amb el 57 o el 58.

 

Com fer aquest salt és el gran repte –gens senzill- de l’independentisme.




Comentaris
Jaume
Aleshores el que cal és una llei que atorgui el dret de vot només als catalans que siguin catalans per les mateixes raons que els espanyols són espanyols. Perquè mentre hi hagi 500.000 funcionaris i familiars traslladats temporalment i que voten com si fossin catalans no hi haurà res a fer. Si mai arribem al 58% en lloc de 500.000 en portaran 900.000 i així sucessivament.
Nuria de Mexic
Sintes, d´historia universal no en saps res. Tots el moviments d´independencia tenen llargs recorreguts amb passos endavant i cap enrera. A vegades t´obliguen a fer-los, d´altres es prudent fer-los oportunament. Pero hi ha una regla: tots son diferents i impossibles de predir, no tenen guió i es van fent d´acord amb les circunstancies. La republica es va proclamar, no es com els pecats, que s´esborren. La veritat no us entenc, us encanta tirar-vos merda vosaltres mateixos.
Marc
Els signes de cap per avall com el '¿' no existeixen. Ni aquí ni a la Xina popular. A tot arreu són desconeguts. Al Rosselló i a l'Alguer no n'han vist mai cap. Ni tampoc a Portugal ni a Gibraltar ni a Itàlia ni a França ni a Occitània. Només hi ha un idioma que en té. El mateix que té la lletra Ñ. Per a ells és un signe d'identitat, igual que els toros. Per nosaltres, veure un signe invertit és un menyspreu. Igual que veure una lletra Ñ o un toro de l'osborne.
Bernat Caball
No nen, no ! vas errat de comptes. L'independentisme té diversos cossos però una sola ànima. Deixa't estar, que estàs massa absorbit per la doctrina cristiana per captar la situació.
Narcís ( entre botiflers .. traïdors .. estòmacs agraïts .. i d’altres que diuen ser de passada però voler votar per fúme’ns . . . . . estem ben guarnits !) ( tot plegat, per majoria exigua però absoluta .. qualsevol resultat guanyador pro nostra llibertat n’és d’un mèrit superior! )
A mi em fan gràcia aquests-tes venut-udes nascuts-udes de ca nostra com una locutora- comentarista ( nascuda a Lleida ) a programa de ràdio estatal tot dient-se'n ' gallega- ilerdana ' o una d'altra a ràdio privada d'abast estatal vinguda amb 2/ 3 mesos i esmentant-se ' gallega- barcelonesa ' . . . . . renoi, llavors " per què voten com catalanes a eleccions de Catalunya " ? PD : i què dir-ne de tant taral·lirot que diuen ser de pertot perquè llurs parents són de terres vàries ?
Ramon
ERC en un vist i no vist va passar de pressionar perquè hi poséssim el coll a pressionar perquè hi posem el cul. I l'única explicació possible -i del tot coherent amb el seu caïnisme anticonvergent- és que el seu pla era que Puigdemont posés el fre per així ells poder dir-li traïdor i ja tenir l'excusa per tornar a conxorxar-se amb les esquerres sucursalistes i tornar a sucar com ja van fer-ho en el septenni negre.
Sr. Sintes ja la tenim la majoria social som 3 M
Ells s’han cuidat molt de que no la visualitzem, primer amb 1O amb vots robats i no en tingui cap dubte el 21D amb el comte de vots a ‘carrec” d’Indra. O es pensa que juguen amb tot brut i seràn inpoluts a l’hora de comptar vots? Es pot ser més innocent?????!!!!!!!! Els pragmatics simplement no estàn disposats a fer ho factible. Com a bons mediterranis, tenen pensament circular, els anglosaxons pensament linear que ajuda a arribar a algún lloc. A veure si n’aprenem.
Ramon
ERC i les esquerres sucursalistes compren la cabra que no en som prou. D'entrada faltaria veure-ho, això. Donar per fet que no som majoria absoluta és obviar la guerra bruta (tot i que ERC fa quelcom pitjor, que obviar-la: ERC en fa seguidisme i se n'aprofita perquè les clavegueres espanyoles només apunten contra Convergència). Que els espanyolistes com Jaume Roures o Jiménez Losantos diguin que som el 48% té lògica. Que ho compri ERC és de traca. Però el quid és que ho compri ARA.
Ramon
No sé si som majoria suficient però sí majoria absoluta malgrat la colonització, perquè, si en les infernals condicions que votem ens apropem tant al 50%, és obvi que ultrapassaríem folgadament aquest llindar en una consulta tipus l'escocesa o la quebequesa, o sia sense amenaces ni boicots i amb tothom havent-se de mullar (que La Comuna Pudent no pugui fugir d'estudi). És vergonyós, que ERC compri la cabra que no som majoria. Però... per què la compra just després d'haver forçat a estimbar-nos?
Ramon
Si ERC realment ha hagut de forçar a estimbar-nos per descobrir que no hi havia prou força interior ni cap suport exterior, el primer que hauria de fer és demanar perdó de genolls a tots aquells que això ja ho deien abans de l'1-O i que ells tant i tant els insultaven precisament perquè ho deien. No, no cola que ERC ho descobrís just després de la patacada que ells van forçar a fotre'ns. Ells simplement confiaven que el fre el posaria Puigdemont per poder així dir-li traïdor. Ells i Espanya.
Calen dimissions massives
Sigui quin sigui el camí que es triï ara el que és segur és que la mateixa gent que ha estat responsable d'aquesta derrota catastròfica no pot seguir en política. I vull dir tots els polítics de JxCat i ERC. Tots haurien de dimitir, dissoldre els partits i demanar perdó. Fins aleshores la política catalana no tindrà credibilitat.
david
És impossible eixamplar la base perquè la immensa majoria de mitjans de comunicació són espanyolistes.

envia el comentari