Unitarisme contra quotes

"Ponsatí assenyala el contrast entre la persistència de l'independentisme social, de praxi unitarista, i l'acció institucional, basada en el repartiment de quotes entre els partits"

Clara Ponsatí no té partit i no ve de la política professional. Es va implicar en el procés pocs mesos abans de la crisi definitiva, sacrificant -ni que fos momentàniament- una brillant carrera acadèmica. A hores d'ara s'ha vist obligada a assumir un exili de profundes conseqüències vitals i familiars. Des del primer moment, la consellera Ponsatí va viure amb incomoditat la construcció política de Waterloo, fins el punt que va abandonar Bèlgica, en direcció a la represa professional. No es va entendre ni amb els partits, ni amb algunes persones.

 

La consellera Ponsatí és lliure intel·lectualment i poc disciplinada en termes organitzatius. Segurament per això porta temps denunciant els estralls del partidisme curt en l'estratègia llarga de l'independentisme. De fet, no cal haver format part de la primera línia política per adonar-se que els grans objectius de l'independentisme han estat llastrats pels interessos divergents de les organitzacions partidàries. La mateixa divisió entre Estremera i l'exili deixa clar que el destí del Govern català es va orientar per decisions de tipus purament personal.

 

Ponsatí assenyala el contrast entre la persistència de l'independentisme social, de praxi unitarista, i l'acció institucional, basada en el repartiment de quotes entre els partits. I té raó. Els partits, com és obvi, són partidistes. Per això cal crear estructures noves que complementin l'estratègia en el futur. De moment, des de la crisi del passat mes de novembre ja se n'han desenvolupat dues de molt diferents: L'exili i els CDR's. Aquesta partida no la jugaran els partits. No només.




Comentaris
John Smith
El que necessitem urgentment, és que els polítics es pressentin a les eleccions en llistes obertes, per reduir tant com sigui possible, el poder dels partits.
Calen nous partits
Esquerra i Convergència estan cremats i desacreditars. No poden moure's de la menjadora autonòmica. Si es mantenen és sols perque bloquegen desesperadament que surtin partits nous que els puguin substituir. No hi hauria d'haver ni un sols polític d'aquests dos partits en actiu.
Gongylus
El darrer capteniment tant D'ERC com del PDCat demostra la seva miopia i tendència partidista. La gent de a peu volem la unió perquè sabem que és la nostra major força per assolir l'objectiu que desitgem: la independència. ANC I Òmnium haurien de liderar el procés.
Narcís ( no hi donem suport a la divisió i ni de bon tros malparlar dels únics partits o coalicions que ens escoltaren i s’hi arriscaren!) ( la CUP com vol fer pinya pro nostra llibertat nacional si es dedica a espantar el personal .. un cop lliures xerri/ defensi el que vulgui .. només caldria!)
Vull pensar allò que digué Ponsatí fou pel que feia a la ' judicialització ' , atès que sí proclamada no pas sancionada ni signada àdhuc ni bandera espanyola de la Generalitat abaixaren i què dir-ne de no publicat al DOGC així com no fer-nos competents i responsables de ca nostra ( i per no parlar de deixar-ho tot plegat suspès ! ) ! PD : que uns decideixin refiar-se'n de la ' justícia espanyola ', i d'altres, gens ni mica, ni poc ni gaire, no hi té res a veure-hi !
unitat d'acció ja
Probablement l'ANC i Ômnium han de passar a liderar el projecte independentista per acabar amb partidismes i personalismes i tenir una veu única que pugui dir com estan realment les coses i decidir que s'ha de fer amb unitat d'acció.
Carles Viñals Casado
Tot el que la bona gent ha fet públicament i visible, clara i transparent al llarg dels anys amb un esperit transversal i unitari, plasmat en manifestacions insòlites a Europa, ha esdevingut a nivell politic privacitat i ocultació, terbolesa i opacitat, reflectit en malfiances i rivalitats personals i partidistes. Això ha derivat en incomunicació govern-poble; un engany tàcit de tristes conseqüències i difícil reparació.
Carles Viñals Casado
Comprenc els dubtes i febleses dels politics -humans al capdavall-, però no els exculpo la insinceritat vers la bona gent, que teníem dret a saber els seus dubtes. Ens haguéssin dit la veritat com a adults (i això abans de l' 1-O, perquè després ja sería tard !) i hauríem entés (i recolzat) les seves actuacions posteriors. El pitjor de tot fou assabentar-nos de la nit al día que no hi havía res on ens digueren que hi havía de tot i que no hi éren ni la meitat on ens digueren que hi éren tots.
Carles Viñals Casado
En absència de sincera comunicació entre govern i ciutadans NO ÉS POSSIBLE l'assoliment d'un objectiu tan necessari i ple de dificultats com és l'emancipació nacional; només resten el retrocés moral i material, amb l'extinció nacional d'una banda, o la revolta popular violenta i probablement eixorca, de l'altra. Som un exèrcit sense comandaments, vet-ho aquí i, si és així, haurem de trobar-los d'entre nosaltres.
Carles Viñals Casado
Dues persones, ex càrrecs del govern Puigdemont ens han dit la veritat, encara que amb molt de retard i cadascú a la seva manera, sobre el que va passar abans, durant i després de l'1-O; Toni Comin (VilaWeb) i Clara Ponsatí (el Diario.es). Una veritat que ens amagaren i que teníem tot el dret del món a conéixer per tal de poder exercir amb plena responsabilitat, -llavors, sí- el nostre inalienable, intransferible, indelegable dret a decidir.
Coses que passen amb les paraules
Amb el títol sol, no m'hi entenia. «¿Què té a veure l'"unitarisme" amb les quotes?, ¿quines quotes deuen ser?», he pensat. Continuant llegint, és clar, he vist que cal distingir «unitarisme» d'«unionisme». Potser aquesta diferenciació és molt vella i jo no me n'havia adonat, encara.
maria
Volem plegar tots de burxar-nos la ferida? Volem parar de xerrar i xerrar (almenys publicament) de tots els nostres mals? Volem parar de fotre'ns els plats pel cap? Sabeu quina ha estat la estrategia guanyadora dels unionistes? Doncs anar tots a la una, embestir tots junts. Ni que de portes endins es clavin punyals a l'esquena, i tampoc no tant, que apartar Rajoy ha estat nomès una operaciò d'apendicitis, per seguir en bona salut. Aprenem-ne una miqueta coi!!!!

envia el comentari