Màxim Huerta i la trituradora madrilenya

"Ara toca rastrejar més vides i més misèries, preparar dossiers, fabricar nous míssils i escollir objectius"

Màxim Huerta era home mort (políticament) des de primera hora del dimecres. Míssil directe a la línia de flotació del govern Sánchez: un ministre embolicat en un frau fiscal. Lleig, molt lleig. I a sobre arrossegava un dels pitjors pecats dels temps moderns: un grapat de tuits. Qui vulgui ser president, conseller o ministre, que vagi fent neteja del seu twitter... i que miri i remiri tot el seu currículum. Aquí has de sortir de casa net de tuits i d’altres llufes, perquè buscaran sota les pedres els rocs amb els quals t’apedregaran.

 

Havia de dimitir Huerta? Sí i no. Tècnicament, tenia tots els deutes pagats i estava net com una patena: complir la pena, pagar la multa, és i ha de ser el punt final. Estratègicament, però, no hi havia cap altra sortida. Fins i tot hauria estat millor dimitir al matí que al vespre. Pim-pam i cap a casa, a plorar, mentre alguns treuen l’ampolla de xampany francès de la nevera, al·lèrgics com són al cava català. La cacera ha estat ràpida i mortal.

 

Problema? Una vegada els caçadors tasten la sang humana ja no tenen aturador. Ara toca rastrejar més vides i més misèries, preparar dossiers, fabricar nous míssils i escollir objectius. O algú es pensava que el «deep state» i les clavegueres associades es resignarien a acceptar un canvi polític, per moderat i inofensiu que sigui, com el de Sánchez?

 

Les coses, a Madrid, no van així. Encara que posis Marlaska de ministre de l’Interior i els garanteixis que no miraràs a sota de certes catifes. Encara que juris la Constitució en arameu.

 

La qüestió de fons és que els amos del poder i dels diners no pensen compartir-los amb ningú. Espanya és seva. I Catalunya, més encara.

 

Repassem la seqüència dels primers dies de la setmana... Coincidències: sentència de la Gürtel-València i operació policial espectacular a Catalunya, amplificada al màxim, a la recerca de vés a saber quin misteri de l’1-O. Una cosa tapa l’altra, casualitats de la vida. Després tenim un nou numeret dels ja clàssics escorcolls de la Guàrdia Civil, a Girona, amb l’objectiu inconfessat d’empastifar Puigdemont i qui sap si també Torrent. En paral·lel, la traca final del cas Borbón-Urdangarín, que la maquinària del «deep state» va suavitzant amb «las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuidado». I per compensar, la foguerada que ha carbonitzat l’exministre Huerta, de la qual no seria estrany que en sortís un «best seller»: si ja no li han ofert, ho faran aviat.

 

Així funciona la trituradora madrilenya.

 

Sánchez com a salvador «in extremis» del règim del 78, ha aconseguit la llum verda dels amos del sistema, però ja li estan dibuixant les línies vermelles que no podrà traspassar. Això va de salvar la monarquia borbònica i el poder financer, funcionarial, judicial i polític que la sosté. Això va de continuar amb el teatre de titelles, bandera espanyola inclosa, mentre es dediquen als negocis que realment els interessen: enriquir-se a força d’empobrir Espanya (i no deixar escapar Catalunya), consolidar-se com a aristocràcia perpètua, mantenir la xarxa de corrupteles i trinxar qualsevol amenaça al seu poder.

 

El règim es va despullant i apareix tal com és, per molt que Sánchez hi aporti una mà de pintura que durarà quatre dies. Venen temps de carn picada i de pluja de merda. I ens plourà al damunt, fins que aquí i allà aprenguem definitivament la lliçó: amb aquesta Espanya i les seves derivades autonòmiques no anirem enlloc.




Comentaris
Fat Boy
Abengoa i Jozé Borré anyone?. A Madrid trobar 3 justos que salvin la ciutat de la ira divina es mes dificil que a Sodoma i Gomorra.
Narcís ( una senyora força gran em digué fa uns anys haver viscut en temps d'Alfonso XIII, de Primo de Rivera, la 2ª república, Franco, Felipe .. i se n’adonà d’haver-hi a espanya dos clases de polítics : ‘ els que roben i els que esperen per a robar ‘ !)
Ras i curt : fart, cremat, fins al capdamunt, els nassos plens .. de tant ejpanyol ( fonètica Bono)/ espanyoler/ espanyolíssim o comediants, baliga-balaga, procurant escapolir-se d'obligacions o/ i procurant furtar sinó malbaratar fora mida diners públics de ' sa esbombada pàtria ' ! PD : què passà amb aquell tenista punta d'espasa de l'espanyolisme .. i tants i tants altres ( de politicastres .. qualsevulla paraula ja n'és sobrera ! ) !
La trituradora és selectiva
Pepe Borrell no és que estigui massa net, que diguem. Té algunes coses lletgetes de l'alçada del Huerta, i no he vist encara ningú del PP o Cs que en demani la dimissió

envia el comentari