Per què en diuen representativa, si és possessiva?

"Tampoc estem tan lluny, doncs, dels sistemes polítics presidencialistes americans, no?"

Després d’arribar aleatòriament i casualment a presidents tenen ja, i des de fa uns dies, cada un, el seu govern. Seu, sí: ho sentim a dir molt, això, als mitjans de comunicació, i sembla clar que no incomoda ni sorprèn gaire: “el govern de Quim Torra”, “el govern de Pedro Sánchez”. Simptomàtic, sens dubte, de com es concep la política generalment i del poc representativa que és en realitat: perquè quelcom que és d’algú no és de tothom, no ens enganyem.

 

La concepció personalista i possessiva d’allò polític que, de fet, és el poder, forma part i sosté les estructures del patriarcat i està tan acceptada com que “la dona de Joaquim Forn” parli a la ràdio, o que “la dona de Bárcenas” hagi pagat fiança: no sorprèn pràcticament ningú que no tinguin nom propi, aquestes dones, quan es parla així d’elles, ni que siguin cada una d’un senyor. Les dones i el poder han estat i són, culturalment, una propietat poc qüestionada.

 

No hem arribat gaire més lluny que el liberalisme del segle XIX: les dones eren un bé dels homes, i així ho regulaven les lleis a través del vincle obligat de la tutela, i les institucions les dirigien i encarnaven només homes. Uns quants, però: els que arribaven al poder o en formaven part tradicionalment.

 

Que el poder sigui una propietat i que els governs tinguin nom propi de senyors porta a qüestionar-se poc, llavors, els repartiments que fan els presidents de les conselleries i dels ministeris: malgrat hi hagi negociacions darrere, segurament reunions i decisions de més d’un, el cert és que en l’escenografia mediàtica allò que es reflexa és, un cop més, que el president organitza “el seu govern” i decideix qui manarà en quins determinats àmbits. I així, sense aturar. Tampoc estem tan lluny, doncs, dels sistemes polítics presidencialistes americans, no?

 

Llavors jo m’he perdut, perquè aquesta política ─ho hauríem hagut d’haver après ja─ no és gens representativa: és possessiva. I, veient tot el que cal resoldre, no pinta que un senyor i “el seu govern” puguin arreglar les necessitats fonamentals, per ara no cobertes, de milions de persones: parlo de vida sense violència, parlo de tenir les factures pagades i poder treballar amb calma i sense emmalaltir perquè el sou és precari, parlo de poder viure de lloguer, i parlo, si de cas, d’un següent nivell, quan tot això estigui resolt: de poder créixer les persones tècnicament, professionalment, feliçment.

 

No ho veig jo, que la política possessiva i patriarcal, la dels senyors que de sobte són presidents i tenen governs d’ells sols, pugui arreglar tot això que és de tanta gent: no quadren, la primera persona del singular i la primera i la tercera persona del plural.

 

En el món de la política possessiva, però, “Consell de Ministres” (en castellà “ministras”) en femení, però, no podrà ser, eh?... que en aquest cas el femení no és representatiu.




Comentaris
Narcís ( . . . llavors, què fem amb els hermafrodites àdhuc bisexuals, hi posem gènere neutre a les institucions ?) ( vinga, obrir pedres a cops de pic .. rases omplint-les de formigó tot posant pedres de granit per a vores!) ( no vull fer comentaris ací per no justificar totxeries, però . . . !)
Ai, Senyor ( perdó, Sra. ), quina llàstima .. què compon res d'aquesta redacció o ' perepunyetes ' amb la realitat? Ço és : -- a casa/ Catalunya diem ' dones ' perquè són les ídem d'aquests càrrecs públics ( així com diem ' marit ' a l'ídem de na Carme Forcadell ! ) ! -- a casa diem ' Govern de Catalunya ' o mateix ' Consell Executiu .. ' (a fora diuen ' consejo de ministros ' com òrgan .. sinó diguin consejo de gobierno i tururut viola ! ) ! PD : relats sempre penjats del sexe ! . . .
Mariona
Posats (posades,potser?) a ser monotemàtics (monotemàtiques,potser?) la senyora Patrícia torna a fer el ridícul confonent gènere i sexe demanant pel Consell de "ministras". Aviat, en pro del desdoblament que malmet la llengua demanarà que diguem tortugues i tortugos, girafes i girafos, víctimes i víctimos, suposo. Sap que en l'àrab el gènere és pràcticament tot en femení? Ha vist, però, algun califa que sigui dona?Quanta ignorància!
Xavier_
Barregés l'oli amb l'aigua quan parles de política representativa i a més fas menció al govern presidencialista dels Estats Units, és a dir, si al món hi ha una nació amb separació de poders i amb una democràcia representativa aquest són els Estats Units. El Sistema electoral del països europeus (excepte França i el Regne Unit) no existeix la democràcia representativa perquè són Estats de partits,
Xavier_
ja que tota Llei electoral que no està basada en la representació directa de l'elector és una llei falsa. El drama de l'elecció està avui en el fet que es triï el que es triï, s'haurà triat delegar en persones desconegudes, sotmeses a disciplina de partit que només es deuen al dit generós del cap de partit i no a l'elecció directa dels ciutadans.

envia el comentari