Els darrers esglaons

"Segur que a la Laia, que tenia tretze anys, li havien hagut d’explicar molts cops que anés amb molta cura sempre pel carrer. I és que la Laia vivia en un món, el nostre, on molts homes violen i maten dones"

Francisco López viu separat, té una filla adolescent i, ara fa uns dies, a Vilanova i la Geltrú, va matar una nena després d’abusar d’ella. Hem hagut de conèixer més detalls, de què va fer amb el cos, després, però no vull escriure’ls. Diuen, però, tots aquests detalls, de la lucidesa de Francisco. Ho va fer tot sense ni sortir de l’edifici on viu: només va obrir la porta del seu pis, va segrestar la nena que en aquell moment baixava les escales perquè sortia del pis de dalt, i la va entrar a casa seva. Així.

 

Té advocat, Francisco López, sí: algú que el defensarà. En les declaracions que ell ha fet ha dit, a més, que anava begut i que s’havia drogat.

 

La nena, que es deia Laia, tenia tretze anys. Havia passat la tarda a casa de la seva àvia i del seu avi i el pare, que venia a buscar-la, havia trucat dient que la Laia baixés les escales, que ell estava a punt d’arribar amb el cotxe i la recollia en uns minuts de la porta de l’edifici.

 

Segur que a la Laia, que tenia tretze anys, li havien hagut d’explicar molts cops que anés amb molta cura sempre pel carrer. Que mirés sempre qui hi havia a prop, en entrar i sortir dels llocs. Segur que a la Laia molts dies, mirant el telenotícies a casa, li havien hagut d’explicar notícies sobre violacions, sobre assassinats de dones a mans d’homes. Segur que la Laia, que tenia tretze anys, havia estat abraçada molts cops per qui l’estimava bé sota el desig silenciós de “que no et faci mal ningú, a tu, si us plau!”. I és que la Laia vivia en un món, el nostre, on molts homes violen i maten dones.

 

Escric això des de la taula del jardí: fa dies que escolto, mentre miro de treballar en aquesta taula, les converses que tenen, entre ells, un grup de treballadors de la casa del costat. A crits que escoltem jo, la veïna de més enllà, i el veí de la casa de darrere, el grup de treballadors interactua, només ─des que arriben a les vuit i fins que marxen a les sis─, parlant de sexe, de “putes” i de “polles”. Expliquen coses de “les seves dones”, també, això sí, i de “les mamis” de l’escola dels seus fills i de les seves filles. S’expliquen uns als altres què els fan fer a les “putes” que contracten, i es van donant consells, també: un explica a la resta que cal aprofitar-se sexualment de les dones quan les coneixen, “perquè després d’un temps, ja, et posen banyes” i un altre pregunta “si s’ho solen fer amb menors” i els argumenta que “és natural, com fan els animals que tenen cries i després se les tiren”.

 

La Laia, quan hagués estat amb les seves amigues de festa o treballant, d’aquí uns anys, no hagués tingut mai converses així. No hagués explicat mai que contractava homes per obligar-los a tenir sexe així o aixà. No hagués presumit de “fer-s’ho amb menors”. La Laia, si no l’haguessin matat, parlaria d’altres coses amb les seves amigues i companyes, quan fos gran, perquè la Laia era i hagués estat, si no l’hagués matat Francisco López, diferent. Sí: dona.

 

Ja m’agradaria, ja, pensar que Francisco López és una excepció, però les notícies de cada dia no m’ho posen fàcil. La quantitat d’amigues i conegudes, i d’actrius, i treballadores que expliquen les violacions que han patit no m’ajuden, a pensar-ho. No m’ajuden a pensar que de Franciscos n’hi ha pocs la por amb què ens movem les dones de nit, la sospita que fan els racons dels edificis, ni les mirades de molts homes pels carrers. Tampoc m’hi ajuden, ja ho he escrit algun cop, les coses que s’envien pels seus grups de whatsapp els homes a qui dic adéu a la porta de l’escola, que també tenen filles i fills.

 

Francisco López no és “un violador”. Francisco López és un home que va violar i va matar la Laia, la nena que tenia tretze anys, i que just passava per la porta del seu pis, quan ell volia tenir sexe. No hi ha drogues, ni alcohol, ni lleis, ni jutges, ni discursos morals, ni sermons sobre com vesteixen les dones, sobre on han de ser de nit, que puguin negar aquesta realitat. No hi ha silencis familiars, ni pors al “què diran si saben que tu també”, ni dits prou grans que tapin aquest sol que crema tant.

 

I no en farem res, ni de no pactes d’Estat, ni de no pressupostos contra la violència de gènere, ni de lleis pel dret de les dones a la no violència: caldria, com cal en política de la de debò, anomenar la realitat, mirar-la de cara, i no capgirar-la. Caldria partir de com s’expressa, s’afirma i es relaciona, tan habitualment, la masculinitat de tants i tants homes. Caldria començar per pressupostar un mirall per a cada home, una participació en un congrés científic d’aquests que tant els agraden perquè hi analitzessin comportaments masculins i... i unes colònies eternes per a totes nosaltres. D’uns quants mesos, si més no: què passaria, si la masculinitat de tants i tants homes no tingués dones en qui afirmar-se?

 

La Laia, que baixava els darrers esglaons de la seva vida quan va sortir-li al pas Francisco López, és una víctima més de les que no en volem ni una més.  




Comentaris
Narcís ( que síííí , que tots els homes són pedòfils .. violadors .. criminals .. sàdics .. animals sense cor ni ànima així no humans .. i, per si no fos prou, amb ògans genitals . . . . . qui tingui orelles que hi senti ! )
Aquest text no té perdó de Déu .. ara aprofitant-se o barrejant l'assassinat d'aquesta nena per conciliar conclusions ( aquesta mísera redacció no mereix ni una lletra més ! ) ? PD : vinga vers la construcció .. cavar cunetes .. picar pedra i palejar formigó .. carregar, esquarterar i desossar animals .. . . . . . . . a fer treballs durs, arriscats i mortals munt d'hores, a corre - cuita, a la intempèrie i quasi sense lleure que no cosoneries de fer llits ..!
Jordi Cerdanyola
Al comentari anterior: l'article no parla de tots els homes, només de tants i tants homes. Si un s'hi sent identificat en algun punt, que hi posi remei. No només cal no pensar ni dir animalades; Cal explicar el respecte a companys i amics, si no en són encara conscients.
pep
Molt dolent l'article, m'explic: Dolent perque diu la veritat. A cops sento vergonya de ser home. mes d'un pic he intentat adelantar una dona pq no pensas que la seguia o d'altres sense dir res les he vigilat de lluny pq els garrapes que tenia aprop no tinguesin males intencions. Ningú té dret a imposar a ningú res i molt menys a violar o matar per tenir sexe. Ajudem-nos tots a fer un món millor,dones ensenyau-nos també i no vos enfedeu en tots, no tots som iguals
Tina
Pura obsessió. Em quedo amb la frase que diu: " I és que la Laia vivia en un món, el nostre, on molts homes violen i maten dones" . Ara unes simples dades: El nombre d'assassinats a Catalunya és d'uns 70 cada any. Dels quals uns 20-25 son dones i uns 45-50 son homes. Vostè, Sra. Martínez, ens vol pintar un món on les dones no poden anar pel carrer perquè les mataran, però la realitat és que és molt pitjor pels homes. Apart que Catalunya és un dels països del món amb menys assassinats.
tina
Pep, si sents vergonya de ser home és que et creus les mentides que diuen. Actualment només poden parlar les feministes, si alguna personalitat diu alguna opinió en contra del què elles diuen el boicot és tremendo. Per tant només tenim la visió anti-home. T'aconsello que miris (mireu) aquest document "prohibit" per elles i per tant dels mitjans, que ho explica tot d'una manera que pots comprovar que no t'enganyen: http://bit.ly/2hrdWpt
Mariona
Aquesta Patrícia és monotemàtica. Ho confon tot, ho barreja tot de manera grollera i cada dia diu més bajanades. Millor que aquests tipus de dona no ens vulguin defensar, ja ho fem soletes.
JG
Exceptuando que sea la clase obrera la que cargue con el peso de una conversación tan denigrante tu artículo me parece muy acertado, muy crudo, como casi todos los que escribes, pero la crudeza del la violencia de género se combate con crudeza. Ojalá los hombres y mujeres que matan a niños, que violan a niños o meten a niños recién nacidos en contenedores de basura desaparezcan de nuestra sociedad con el esfuerzo y la voluntad de todos y todas.

envia el comentari