El país veí es rearma

"El que hi ha a Espanya avui és un relleu d’un govern anticatalà de dreta per un altra igualment anticatalà de presumptament esquerra"

Rajoy ha caigut per una moció de censura que va prosperar gràcies als independentistes catalans i nacionalistes bascos. Aquests últims encara van negociar una contrapartida a la promesa del PSOE de no tocar els pressupostos. Els catalans no van exigir res a canvi. Es van prendre el vot a favor de la moció de censura com una “obligació moral”, cosa que diu molt del seu sentit d’Estat, encara que no estigui clar de quin Estat es tracta.

 

El vot a favor ha permès al regne d’Espanya alliberar-se del govern del partit més corrupte e incompetent d’Europa, una veritable organització de malfactors que ha espoliat el país. El que semblava mentida s’ha produït: Rajoy se’n va com va arribar, mentint, enganyant i deixant darrere seu la pitjor executòria d’un president espanyol. Realment, l’independentisme català ha fet un favor a Espanya en la seva pretensió de ser admesa al si dels Estats democràtics europeus.

 

El que està per veure és si també l’ha fet a Catalunya. Durant els preparatius de la moció de censura, algunes veus crítiques assenyalaven que l’independentisme no havia de votar a favor ja que interessava més la continuació de la banda de malfactors pel conegut efecte de “com pitjor, millor”, una d’aquestes paradoxes que M. Rajoy era incapaç d’entendre i de reproduir. Al final, va prevaldre la idea de l’“obligació moral” i es va votar per facilitar un canvi, un relleu, fins i tot una “regeneració” a Espanya.

 

El que és lògic seria esperar una actitud de correspondència de la part espanyola. No s’ha produït. Els beneficiaris de la moció, PSOE i Podemos, mantenen la ficció que la van guanyar ells, no deuen res a ningú i actuen en conseqüència, cosa que és lògica doncs els independentistes van assenyalar repetidament que no votaven a favor de Sánchez sinó en contra de Rajoy.

 

Però entre ells mateixos, els partits espanyols es vengen. El PSOE s’alça en solitari com a vencedor amb els seus 84 diputats i exclou Podemos del govern, que passa per la humiliació d’instal·lar i donar suport al PSOE, el partit que pretenia desplaçar. L’oferta socialista d’integrar els morats en llocs de segona de l’administració és una ofensa més a una organització que té més narcisos que militants.

 

El govern que presenta Sánchez Castejón porta un esperit confusament regeneracionista per a l’Estat i clarament nacional-espanyol per a Catalunya i fins i tot bel·ligerant amb ella. En l’aspecte general, els propòsits són eteris i acompanyats de les habituals bones paraules: reformes, progressisme, igualtat, paritat, ecologisme, drets, etc. En quina mesura es concretin és un imponderable dependent de la debilitat parlamentària del govern.

 

En les relacions, Espanya/Catalunya, en canvi, l’esperit està molt definit i les primeres mesures i gestos apunten a un enduriment de l’actitud del govern de l’Estat i una continuació de les polítiques del PP fins a fer realitat l’obtús propòsit d’aquest d’“escapçar” el moviment independentista.

 

És a dir, el país veí, Espanya, no només no agraeix als diputats independentistes el gest de permetre-li comptar amb un govern que no sigui una banda de lladres, sinó que s’apressa a combatre en contra de les seves aspiracions. La base ideològica d’aquest “ressorgiment” del nacionalisme espanyol presumptament d’esquerra apareix de continu en les cavil·lacions ideològiques de Pedro Sánchez: l’independentisme divideix la societat catalana; ha de complir la legalitat vigent; es farà alguna reforma constitucional per mantenir Catalunya dins de l’Estat espanyol; es buscarà alguna solució “política” al conflicte; es reformarà el Codi Penal per convertir en delicte l’independentisme; a Espanya no hi ha presos polítics i el senyor Torra es com Le Pen. El mateix raonament que el PP.

 

Amb aquest plantejament ideològic catalanofòbic, res d’estrany que les primeres mesures de l’equip de Sánchez portin aquest caràcter profundament anticatalà: es mantindrà la intervenció de la Hisenda de la Generalitat, els presos polítics seguiran d’ostatges del jutge Llarena (que, per cert, ha estat cridat a declarar per la justícia belga) i es nomena ministre d’Exteriors un català agressiu espanyolista proper al sector de Societat Civil Catalana, una organització vinculada a l’extrema dreta.

 

El govern compta amb la divisió del Parlament per portar a terme aquesta política en dos territoris oposats mitjançant la “geometria variable”, pactant amb els reaccionaris PP i Cs les mesures contra Catalunya i amb l’esquerra de Podemos i els independentistes catalans les mesures reformistes i progressistes.

 

Tot plegat està molt bé però oblida una dada crucial: només compta amb 84 diputats i segueix necessitant els vots independentistes per aprovar qualsevol mesura que no sigui contra Catalunya. Les mesures contra Catalunya sortiran de l’aclaparadora majoria nacional-espanyola que ha sostingut fins ara el 155. El que hi ha a Espanya avui és un relleu d’un govern anticatalà de dreta per un altra igualment anticatalà de presumptament esquerra.




Comentaris
Espectador
PSOE = PP . Pedro Sànchez voldrà sotmetre Catalunya . més encara que el PP ,presionat per la vella guardia franquista del PSOE ( Rubalcaba . Borrell . Bono . Iceta ...etc ) i la ultradreta espanyolista que no el deixarà respirar .
Narcís ( un hom què hi pot afegir que no hagi estat prou diàfan a l’article ? ) ( mai per mai he sentit de cap polític forà i, no diguem-ne, politicastre, res bo, res positiu, cap floreta envers Catalunya! ) ( gràcies Cotarelo per sa personalitat, consciència i, si m’ho permet, sentiments!)
Catalunya ha de sortir disparada d'aquest estat/ país veí botxí entrat a mata - degolla .. i munt de cops ( tant de bo resta de nostra nació ! ) ! PD : sense agrada'm gens ni mica recelar de ningú pel seu origen .. què puc pensar de ministra d' hisenda ( andalusa .. ) així com d' economia ( gallega .. ) i què dir-ne de resta d'éssers d' aquest gobierno !
Montse
Ja sabem fer boicots, aviat els començarem a utilitzar. El poble no decau.
Jordi Estelada
Mol bo articla, en Ramó Cutarell, dons, sembla ascrit par un catalá da vritat, dons, pro tot i que siguis xarnegu, dons, saps mol be en nostra santimén, dons moltas grasias en Ramó Cutarell, moltas grasias
Pilar
Gràcies Sr. Cotarelo. Mai li reconeixerem prou els seus escrits i haver entrat en l’ànima de Catalunya.
PilarMC
No puedo estar más conforme de lo que estoy! Traduces mi pensamiento en los términos exactos!!! Gracias!!!
Jordi Astalada
En ramó Cutarell, dons, tot i que no es catalá da vritat, dons a vagadas u sambla, dons, magradría que fosis catalá. Moltisimas grasias en Ramó Cutarell
bon govern
A Catalunya, si no fos per la CUP, es podria fer molt bona feina, atès que la base no s'amplia amb discursos, sinó amb bon govern (republicà).
Els països veïns d'Espanya són Andorra, França i Portugal
Quin d'ells es rearma?. Recordatori: Catalunya és una regió d'Espanya. Ramón García Cotarelo vol esborrar el record del seu país com va esborrar el record del seu pare Paulino García Moya, invertint l'ordre dels seus cognoms. Encara que coneixent la frivolitat d'en Ramon potser que només fos coqueteria ja que dir-se "Cotarelo" sembla que mola més que dir-se "García".
JordiP
No ens en sortirem. Seguim en allò de "de Cánovas a Sagasta y de Sagasta a Cánovas". Encara estem al S.XIX. Lampedusa (canviar algo per tal que no canvi¨res) i Maquiavelo (remata el teu enemic vençut. Si no ho fas, sempre pot revifar-s'hi i tornar a la lluita) (no sic). Pero això el sobiranisme català mai no ha desaparegut del tot:ha faltat eficàcia política i exterminadora. Els castellans mai no han sapigut acabar la feina.
Ganàpia
L'únic avantatge de mantenir el guió del PP (perquè no volen renunciar a la llei de l'embut) és que l'etapa PSOE es cremarà amb rapidesa. L'estat espanyol navega amb rapidesa cap a la seva autodestrucció. Quan hi arribin negociarem la separació.
Jordi Briz
Dons, an Jordi Astelada es un tanoca, dons, no te ni puta idea, o, dons es un pobre fanàtic espanyolista, dons, que fa malbé el català,, dons, expressament, com a forma de menyspreu al país... Cosa que jo, dons, no faria de l'espanyol. En fi, em de tolerar aquests personatges que no voldran mai, dons, enraonar de res, sobre bases democràtiques i de respecte. Jordi, TANOCA, dons, s'escriu DONCS, i no fa fa falta, dons, posar-lo sempre aquest mot. Dons. Doncs, aixo,TA-NO-CA, fanàtic de la unidad
Ramon
Jo proposu, dons, a en Ramó Cutarell pal premi nobel, dons, tot i que sigui xarnegu. Anorabona sañó Ramó Cutarell
Mama
Ramon, t'haig de donar la raó, sempre la tens, ets brillant. Però..... veure tot el pp i en especial a SSS en di.so.lu.sióóóóóó ha estat maginífic
Xani
Tota la raó. Alguns d'Antena 3 els tertulians fatxes troben super bé el govern de Pedro Sanchez... així que tot acabarâ com una bona merda
xup
per aqui volta un il-luminat que es diu com el Joordi cule, pero sensa ofendra al gran Oscar Nebrera, es es mes curtet aixo si preten ser una estalada i es un estrellat que no sap ni parlar ni te la fina ironia
Y vuelve la burra al trigo.
Nada nuevo, este pobre mercenario palanganero del 3%, vomitando bilis como siempre, tiene que comer y para ello, sólo dice gilipolleces en sus artículos, para contentar a los fanáticos independentistas.
Josep Castelltort
Vec clar que és un relleu del PP pel PSOE. Però no vac gaire que s'hagi votat per deure moral. S'ha votat perquè ens va bé la imatge que dóna el PP a l'exterior i perquè ens anava malament la posició tan còmoda de C's a la roda del PP. I encara ens va bé, perquè aquesta vegada els del PSOE ja no enganyen a ningú, que era el principal problema amb els socialistes. La caiguda del PP i el Gobierno del PSOE acceleren el "procés" d'Espanya.
federalista
no em diguis garcia cotarelo, o cotarelo garcia es rearma, qual pais franca, portugal, o andorra, no m'he enterat de res garcia cotarelo gracies per informarme, a veure que diu macron , el portugues o el cap del principat d'andorra dels motius del rearme, hahahahahaa.

envia el comentari