Un PSOE d'esquerres i un PSC catalanista?

"Seria convenient, per la seva credibilitat, que Pedro Sánchez nomenés un ministre que portés el pes de la interlocució amb Catalunya"

No és que hi hagi una grandíssima diferència entre Mariano Rajoy i Pedro Sánchez pel que fa a Catalunya. Ni tampoc entre el PP i el PSOE. Però aquest canvi en el govern espanyol no serà innocu, ni a Espanya ni a Catalunya. D’entrada, ara ja no hi haurà una subhasta patriòtica espanyolista entre el govern i l’oposició, sinó entre dues faccions de l’oposició, que són Ciutadans i el PP. Pedro Sánchez -ni que sigui per pura estratègia- ha fet un petit gir en el discurs i, després de molt de temps, ha reconegut que la situació de Catalunya deriva d'un problema de caire polític. A més, ha acceptat el vot dels nacionalistes catalans i bascos. Encara hi ha esperança que el PSOE torni a l’àmbit ideològic de l’esquerra.

 

A Catalunya, Ciutadans es queda sol. El PSC té l’oportunitat de retornar al catalanisme, i els quatre diputats del PP aniran contra la formació que lidera Inés Arrimadas precisament per aquesta lluita per apropiar-se del vot més espanyolista. D’aquesta manera, Ciutadans ho té molt més difícil per mossegar l’electorat del PSC a les properes eleccions municipals i europees. Caldrà veure, però, què fa Pedro Sánchez en el moment de formar govern. Nomenarà un ministre per Catalunya? Seria convenient que el líder del PSOE delegués en algun membre del seu gabinet que portés el pes de la interlocució amb Catalunya.

 

Però aquí se la juga. Del perfil que esculli Pedro Sánchez per fer aquesta funció dependrà la seva credibilitat en relació al diàleg amb Catalunya i amb el fet d’assumir que, efectivament, es tracta d’un problema polític.




Comentaris
Ramon
Que un català trobi que el problema amb el PSOE és que no hagi sigut prou d'esquerres és de frenopàtic. I també és ser com els troglodites del Mite de la Caverna, que s'imaginen el món exterior d'acord amb les ombres deformades que els n'arriben. La socialdemocràcia no governa gairebé enlloc i no n'hi ha cap, a cap democràcia, que no estigui molt, però que molt a la dreta de la xerrameca ideològica d'aquests sociates de merda.
JordiP
A veure si encara posaran el Iceta en el lloc del Millo. O el Zaragoza. O la mestressa de les ulleres aquella.
Me
Totes les coses poden empitjorar. No cal fer-se il·lusions. Ja en coneixem l’ADN. Ui, que supremacista que m’ha quedat això (Xist)
XONEGA
Comencem a parlar quant ja s'hagin alliberat els presos polítics, s'hagi anulat el 155 i la generalitat no tingui cap control especial
XX
Amb el retorn de l’Espanya “amiga” a la Moncloa, els polítics catalans ja tenen l’excusa que els calia per tornar a l’autonomisme.
Fermi
Els sociates estan espantats, no volien guanyar la mocio, volien fer dimitir el xorisso, pero ara haver de governar amb els recozaments que han tingut els va gros, estan cagats per no fer el ridícul internacional de seguir em la repressio, i no poden deixar de reprimir per mantenir la unidad de la patria, mal vent sel's hi ha girat, nosaltres marxem.
Isabel C.
Tot això ho dius com si fos positiu per a poder ser independents a curt termini. Només servirà per aprimar la base independentista i com a coartada perfecta perquè els nostres polítics consumin la tornada a l'autonomisme, el peix al cove i els tripartits. Ha estat la jugada d'ERC i PDeCat per anar reduint suports a la independència i poc a poc anar-nos presentant com feia Pujol: hiperventil·lats i esverats, ja ens ho diuen els errecistes als que defensem el mandat de l'1 Oct

envia el comentari