Estem amb tu, Evaristo

"En aquells ja llunyans anys vuitanta, els mitjans de comunicació ja feia temps que ens rentaven el cervell amb les suposades virtuts sobrehumanes de la famíia Borbó, amb les qualitats excelses de la transició i amb la màgia del text constitucional"

Demano indulgència per l'article generacional, però és que els joves dels anys vuitanta vam viure, astorats, com se'ns deia i redeia que tot estava pactat i que, simplement, no hi havia cap possibilitat de canvi. Se'ns repetia, una i altra vegada, que havíem arribat tard a la política i que, per exemple, la monarquia havia estat pactada uns anys abans com a òrgan d'enllaç entre règim franquista i la democràcia, de la mateixa manera que tots els instruments de la dictadura -policia, tribunals, elits financeres, etc- formaven part del nou sistema. No hi havia lloc per a la discrepància i l'independentisme es tolerava, com a expressió en la perifèria de la política institucional

 

Insisteixo en la generacionalitat de l'article. Perquè en aquells ja llunyans anys vuitanta, els mitjans de comunicació ja feia temps que ens rentaven el cervell amb les suposades virtuts sobrehumanes de la famíia Borbó, amb les qualitats excelses de la transició i amb la màgia del text constitucional. Unanimitat i uniformitat. En aquella època, al Parlament de Catalunya tots els partits acceptaven i fomentaven aquelles coordenades, amb l'única salvetat de l'ERC d'Heribert Barrera, que era percebuda com una curiositat arqueològica entre els joves. Tots eren el mateix. Ara, a Catalunya, això ho sap tothom. Aleshores, molt pocs.

 

Per això tot estava en contra. Gairebé tot, millor dit. Perquè hi havia els concerts de La Polla Records, el grup en què Evaristo Páramos cantava que "somos los nietos de los obreros que nunca pudisteis matar, por eso nunca, nunca votamos para la Alianza Popular, ni al PSOE ni a sus traidores ni a ninguno de los demás". Hi havia Kortatu "si les ves parar a alguien no te cruces de brazos. Deténte, forma grupos, manifiesta tu rechazo. Que no les queremos, vamos a hacerles ver, que no les quieres, hazles saber". O Barricada: "Nunca tendrán las armas la razón, pero cuando se aprende a llorar por algo también se aprende a defenderlo. Estas asustado, tu vida va en ello pero alguien debe tirar de gatillo".

 

Totes aquestes cançons em vénen a la memòria quan un raper es veu obligat a exiliar-se, quan un cantant és processat, quan s'intenta prohibir el concert d'un grup... Quan la Guàrdia Civil espera a Evaristo Páramos al final del seu concert. Perquè ja no respecten res ni a ningú. Perquè jo també n'estic fart, "harto de chulos en uniforme, harto de ti, cómo te diría yo, estoy harto de la situación, estoy harto de tener razón. Estoy harto de tanto cabrón". Estem amb tu, Evaristo. Els d'aquella època i, afortunadament, moltíssims més.




Comentaris
Mol bo articla Salvadó
Dons, has deixat mol cla, que el teu cervel no sap dintingui, dons, la difaransia, dons, entre "formar grupos, manifestar el rechazo" i animá a matá u guardia sivil, dons, sagú cas astudiat a l'escola catalana , dons, ay Salvadó, quina gran praparasió tens par escriura articlas, fins i tot
No sé quines són les virtuts dels Borbons
Llevat que et refereixis, Cot, a l'enorme capacitat folladora de la família i a les gegantines polles dels homes, com la de Ferran VII. Joan Carles I diu un llibre que ha tingut més de 5000 amants; això és més qu'en Julio Iglesias.
Victor
La gran diferència Salvador, és que els que haviem viscut la dictadura, als anys 80 sabiem que s'havia fet un pas endavant molt important. El problema és quan a partir del 2000 amb Aznar comença la involució, fins avui. I ara ja tothom sap que anem enrere i que les enganyifes que aleshores donavem per bones, perquè pensavem que ja ho solucionariem més endavant, ja no colen. Esperem que aquesta regressió ens serveixi per fer el proper pas endavant. Es imprescindible.
Grasias Salvadó
Dons, grasias, par la teva dafansa, dons dals prasus pulitics, dons en Jordir Sanches, en Jordi Magenti, en Rudrigu Llansa, en Avaristu, en Aduar Saplana, dons, moltas grasias Salvadó
Groc
La transició va ser un engany desda el primer moment. Ela que vuliam ruptura ,els " demòcrates" es posaven al mateix nivell que "l'ultra dreta. El tems ens ha donat la rao La feina serà nostra
terrassenc
"Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol" (Quico Pi de la Serra) Cert llavors i cert ara, per això naltros no som d'eixe món.
Perot
Gran article, Salvador. Aquests poetes parlaven clar ara ja fa trenta anys, qui s'ha mogut és el estado i la seva carcassa de podridura... però cap enrere com els crancs. Per cert, quina pena el beneitó aquest que s'imita a si mateix en plan xava. Digne gregari d'Onan, cadascú troba plaer on més li cal.
Ramon
No fem bé solidaritzant-nos amb segons quines lletres. Hauríem de solidaritzar-nos amb la llibertat d'expressió per bèstia que sigui el missatge. Els americans, quan un rapper incita a matar policies, obliguen que el disc dugui una enganxina advertint que no es pot vendre directament a menors i recomanant que els pares se l'escoltin per decidir si deixen o no que els fills el sentin. I això és tot. Ara bé, si un rapper fa un disc que no li posen l'enganxina ja ha begut oli!
Ramon
Si un rapper americà treu un disc i no li pengen l'etiqueta de "parental advisory", segur que l'enretira del mercat per afegir-hi unes quantes paraulotes més. L'etiqueta acaba sent més reclam que fre. Tu no li poses l'etiqueta a un disc d'en Ghostface Killah -que en realitat no es diu així-, i el trinxes. "Bah, aquest ja s'ha venut al sistema!".
Ramon
També pels vuitanta, uns punks provincians espanyols valgui la redundància incitaven a assassinar uns hippies també provincians espanyols torni a valer la redundància que pel que sembla s'estaven fent les seves coses de hippies a les illes Cies. Havíem d'estar-hi d'acord? Home, doncs no. Matar-los, no. Però tampoc no hauria estat bé encausar els sapastres que ho cantaven. No hem de defensar tot el que es canti sinó el dret a cantar-ho.
Ramon
Un post anterior afirma que hi va haver una "involució" amb Aznar. Involució exactament en què? Jo més aviat recordo que per aquelles dates va començar a poder estar-se en contra del transvasament de l'Ebre. També va començar a poder estar-se en contra d'anar a guerres. També va començar a poder estar-se en contra de la monarquia. Tot això, quan manaven els socialistes era impensable.
Ramon
En realitat, involució ja va ser-ho la Constitució del 78. I més encara la immediata a la victòria per sorpresa de Convergència l'any 80 (mercès a l'abstenció diferencial de Can Zam). Menys d'un any després ja hi havia hagut el cop d'estat militar que va dur a la LOAPA. Ara que, per involució, involució, involució, la que va significar els JJOO del 92.
clotenc
Quin temps aquells, en que els punkys y els de Jarrai es donaban de hosties en els concerts. La Polla vs el burguesos de Kortatu.
Fat Boy
Ara els pinxos pitjors porten togues com uniforme.
Fat Boy
Al Ramon. I als Estats Units quan un periodista anima a que el seu exercit bombardegi Nova York cada 50 anys quina etiqueta li posen?. I si proposa posar bombes a les cerveseries del Canada?.
ona
Osti, la del primer comentari parla igual que l’Arrambadas, serà ella , que ompla així el seu gran buit existencial i professional, en hores grasses avui que té a Salvador Cot per Arrambar-s’hi? Segur que es ella. Ai arrambades, arrambades... ! Me la imagino asseguda a la tassa del vàter escrivint al mòbil perquè no la pilli el seu marit, pobre... cochinota!

envia el comentari