Noves estratègies

"No anem enlloc si volem construir aquesta república mental contra un grup enorme de la nostra pròpia població"

Si un reialme està dividit contra sí mateix, no es pot sostenir, aquell reialme; i, si una casa està dividida contra sí mateixa, no es pot sostenir, aquella casa. 

Marc 3, 24-25

 

No és difícil d'entendre, oi? La frase té sentit. És lògica. Com a mínim, en l'eteri camp de les idees. La divisió és la derrota. Ho va anunciar Jose María Aznar com un general que adverteix de la seva estratègia. I no oblideu que Aznar és el pare espiritual de Ciutadans i, concretament, d'Albert Rivera. "Antes se romperá Cataluña que España". Doncs només cal veure l'esperpent de la platja i les creus d'aquest cap de setmana llarg. Catalans pegant-se amb altres catalans per unes creus clavades a la sorra. I entenc que els independentistes pensin que boicotejar un acte de protesta és feixista però hem d'anar un pas més enllà. La proesa és comprendre són totes dues parts, que es senten ultratjades. Que totes dues parts senten que l’altra és culpable. Ens trobem, ara mateix, en una bronca duríssima. En un enfrontament que ja no passa pel cap sinó per l'estómac. Una guerra de petits gestos en la que, sense adonar-nos, uns i altres hem trepitjat i humiliat els símbols de l'altre. On no hi ha respecte ni pels llaços grogs ni per la bandera d'Espanya. Ni per una foto del Rei ni per una estelada. Allò que demanàvem, una consulta democràtica i pacífica, no serà mai una realitat perquè uns i altres hem encetat una guerra de baixa intensitat. Una guerra freda amb petites agressions a persones o imatges simbòliques.

 

No anem enlloc si volem construir aquesta república mental contra un grup enorme de la nostra pròpia població. És un camí a la derrota i a la pena. Un camí que ens condueix al final d'un somni que va començar quan el Constitucional va tombar l'Estatut. Aquella unitat sagrada de catalans demanant respecte pel país i per la voluntat popular. Però, des de dies abans de l'1 d'octubre, la pau va esclatar en una mena de guerra fratricida carregada de raons. Tots en tenim, de raó. Tots som els bons. Tots ho hem fet tot molt bé. M'esgarrifa la sensació de superioritat moral amb la qual, a vegades, observem a l'oponent. L'odi visceral que senten les dues posicions enfrontades. Precisament en un país, Catalunya, ple de persones predisposades culturalment a l'entesa. A la rendició condicional. A l'acord. A l'amistat. Famílies plenes de persones d'opinions diferents. I sé què esteu pensant, molts de vosaltres: "Ah, és que Ciutadans ha provocat una divisió per guanyar vots". Sí, però alguna cosa està passant ara, perquè ho han aconseguit. Alguna cosa pensen i senten els catalans, perquè aquesta ambició electoral de Ciutadans hagi tingut èxit. És innegable que la situació és ferotge. I, en comptes d'aturar-nos i pensar uns minuts sobre el que estava passant, hem tendit a menystenir aquells que no ens donaven la raó. En comptes de pensar per què el PSC es va baixar del carro, hem preferit insultar-los fins a l'extinció.

 

Molts de vosaltres pensareu: “Què cony diu aquest equidistant, ara?". Ho accepto. Defenso el referèndum i la independència igual que quan vaig anar a defensar un col·legi. Però aquest referèndum i aquesta independència és impossible si no hi anem tots junts. Si nosaltres, com a poble, ens dividim avergonyint o menystenint els símbols que no ens agraden, el final d'aquest procés serà la destrucció. La liquidació de la república en una mena de batussa de poble. Hi ha milions de catalans que senten Espanya com la seva pàtria. Si volem construir una nova Catalunya ho hem de fer junts. Perquè separats només guanyarà el feixisme i els partits que viuen de l'odi.




Comentaris
Negre
Encara ens enfrontem a l'estat. L'esfondrament del "reialme" o de la "casa" és l'oportunitat de començar una nova construcció que pot perfectament minimitzar la divisió. És evident, en tot cas, que si no ens creiem ni construïm la nova casa, la que tenim ara ens atraparà sota les ruïnes i el desastre serà pitjor. Digueu-me quina societat democràtica canvia estructuralment sense conflicte. Quan s'obté poder s'obtenen les eines per resoldre els conflictes.
Discrepo
Aquest odi contra els catalans dels espanyols que viuen a Catalunya ja existia. El que passa és que com a bons colonitzats abaixavem el cap. Quan hem volgut reclamar els nostres drets senzillament l'odi anticatalà s'ha fet evident. I de convencer els espanyols no ho aconseguirem mai. No pots convencer qui t'odia i et considers inferior. És una lluita de descolonització.
D'acord, i què proposes?
terrassenc
Una mirada massa simple. La colonització és un aspecte essencial per a l'ocupació d'un territori i en cap cas això vol dir que arribi a funcionar, a Catalunya fa 300 anys que intenten assimilar-nos sense èxit. I ja posats, el que sí s'ha trencat ja és Espanya, l'octubre del 2017 va néixer la República Catalana, per això estan tan nerviosos i cauen en el fanatisme nacionalista espanyol. La majoria del que aquí es senten espanyols, no volen una dictadura.
Carles
Els que han utilitzat la violència solen esser sempre els mateixos. No entenc el teu raonament. Jo mai he interpelat a algú que porti un pin de C's. Encara que no m'agradin, m'en guardaré ben prou de manifestar-ho, cosa que no veig per part del seus seguidors, només cal veure les manifestacions xulesques dels seus representants als mitjans de comunicació. De la mateixa manera que jo respecto el seu projecte, espero el mateix dels altres. Salut.
Ferran pty
Sr. Jara, semblés que l'Aznar li ha fet tremolar les seves conviccions. La casa no està dividida. Inclogui els abstencionistes que tant els dóna l'estatus actual o una República. L'Estat espanyol està en descomposició i desorientat, hem de perseverar i no perdre la dignitat. A l'espera d'una pròxima finestra que s'obri per, aquest cop si, donar el pas definitiu cap a la República.
adrià
No podem posar al mateix nivell de legitimitat el discurs de l'independentisme i el discurs no ja de l'unionisme més o menys democràtic, sinó del feixisme espanyolista representat en grupúsculs violents i extremistes, que sense cap tipus de base social fan i desfan, sense conseqüències legals i polítiques, per l'ampara d'un Estat al darrera. No es pot equiparar i validar un discurs excloent, destructor, essencialista i etnicista que representa l'espanyolisme, i el discurs del republanisme.
Narcís ( trencament de què? .. per ventura, quan n'érem menys .. passà res ? ) ( justament hi ha democràcia, hi ha referéndums, per a canalitzar les posicions!) ( ningú nega nacionalitat, però els catalans necessitem “ pàtria “ fos només .. perquè si se’ns ‘ pixen ‘, no ens espoliïn!)
Ras i curt : 1. text injust o afany de profit ( ? ) fora mida : ' catalans pegant-se '? o .. catalans ( !?) pegant altres catalans ? 2. qui ha apujat el vot independentista sinó mal tracte d'espanyols i de l'estat del 77 ençà ? 3. quin català o persona de llei pot no voler sortir disparat d'aquest estat sinó "percentatge" de : ingenus/ ignorants o interessats en negoci allà o assalariats de la administració central o qui ens vol com prolongació de terra forana i .. tururut viola ?
Niel Puig
Dius: "Ho va anunciar Aznar com un general q adverteix d la seva estratègia". El q descrius després són algunes d les conseqüències d'aq estratègia. Disposen dls mitjans mediàtics per influir en els catalans més orientats políticament cap a la Cort del Regne? Sí, d tots. Els fan servir? Al 200%. "Referend ilegal", "golpistas", "fugados", "delincuentes", "violentos", "racistas", "supremacistas"..."Os vamos a montar un Ulster q te cagas" (J.Cañas C's). Amb això el feixisme en te prou x activar-se
vendetta
300 anys de occupacio 300 anys de resistencia, tindrian ke estarse forman las personas en autodefensa
Esparrall
Els espanyols, mentre existeixi l'estat espanyol, poden i podran seguir sent espanyols ara i en una futura república catalana. Els catalans només ho podrem quan tinguem un estat propi. Tota la resta és folclore regional.
Pepix
Dona-li la volta al teu article, o com deien a l'escola, posa'l en passiva. És possible construir una autonomia regional amb un grup enorme de la seva pròpia població en contra? De veritat et creus això que dius, Oriol? O sigui, nosaltres hem provocat la fera nacionalista espanyola, ja que d'això es tracta Cs? O sigui, per voler fer un referèndum, som culpables de la violència que va desfermar el govern del PP, no te n'oblidis, amb el suport ENTUSIÀSTIC del Psoe i dels Cs.
Pepix
O sigui, si algun desaprensiu salvatge viol,a una dona, doncs és culpa de la dona, perquè l'ha provocat amb la seva manera de vestir-se i /o de bellugar-se. Es tracta d'això, Oriol? Seriosament? Doncs potser que t'ho facis mirar. Si t'identifiques amb el TEU botxí, tens un problema. I greu!
expat
quina llauna, a Espanya estàn nerviosos, Europa està molt preocupada, Trump gairebe no dorm... Que no, que els catalans residents a Catalunya no independentistes, i la resta del mon, ja ha passat pàgina, us queda el folklore de les creus i els llaçets. Com al 54, la festa ha acabat.
joseppep
Que uns energumens violents i feixistes actuin de manera violenta contra ciutadans que fan una accio pacifica i reivindicativa del que sigui, no es pot llegir que aquest grup representi a una gran part de la població que actua de manera ordenada i pacifica. No tens cap dret a fer aquesta identificació. Els feixistes són feixistes. I no tens dret a legitimar-los. I esta per veure si la meitat de la població esta contra la implementació de la republica.
JOSEPPEP
Les eleccions demostren fefaentment i de manera continuada que el vot netament nacionalista español es una tercera part dels vots. La resta, psc-psuc-comuns-icv tenen un altre taranna. Sr Jara, no hi ha enfrontament entre ciutadans, pero hi ha qui paga i esmerça diners (una part gens menyspreable probablement diners que els ciutadans paguem en impostos)i hores en provocar-lo. Penseu-hi, i no els hi feu el joc. Una altre cosa es com ens deslliurar-nos del malgovern de les elits de Madrid

envia el comentari