Cal formar dirigents polítics

"No ens enganyem i no allarguem més aquesta farsa feta a còpia de frases buides de contingut com 'implementar la república de l’1-O' o 'procés constituent'"

En teoria, l’allau constant d’anàl·lisi política que patim a Catalunya, hauria de tenir com a objectiu fer entendre millor a la ciutadania els mecanismes que originen les accions dels que gestionen la cosa pública. Però la realitat és que tot deriva en discussions farcides d’eslògans i frases fetes. No és casualitat que les taules de les anomenades tertúlies polítiques s’assemblin cada dia més a les graderies d’un estadi de futbol.

 

No hi ha profunditat en les exposicions i generalment tot es contempla exclusivament des de la visió partidista. Les famoses “quotes” de tertulians de cada partit dominen el panorama mediàtic. Aquesta és una de les raons per les quals la superficialitat i el “quedar bé” amb els que et promocionen és la tònica dominant. Mireu si no com, sovint, els platós de televisió o estudis de ràdio han esdevingut la plataforma de molts diputats o alts càrrecs de l’administració pública.

 

Amb un panorama com aquests és difícil posar el dit a la nafra sobre les mancances reals de la política catalana. Massa hipoteques sobre les espatlles d’aquells que podrien fer una crítica real i, al capdavall, constructiva. En realitat, el que fan és una campanya electoral permanent a favor d’uns o dels altres.

 

Posats en aquesta tessitura, no resulta estrany l’absència d’anàl·lisi sobre les facultats dels que ocupen un escó en un Parlament. Segurament, si preguntéssim a qualsevol dels que pontifiquen sobre l’actualitat política quines qualitats hauria de tenir aquell que representa el vot de la gent, no sabrien ni per on començar. Si volem tenir una societat adulta que fiscalitzi als seus dirigents i sàpiga defensar-se ella mateixa els seus drets, caldrà començar a fomentar el coneixement entre la ciutadania quins són els trets caracterològics d’una personalitat política singular, efectiva i motivadora.

 

Cal saber exactament en què consisteix la direcció política i, d’aquesta manera, poder saber destriar el gra de la palla. O distingim els idealistes dels oportunistes, o acabarem dipositant laconfiança en aquell que no sap on caure mort i fa de la política una forma de vida. Després es consolida i hom no el pot treure ni amb aigua calenta. Només així s’explica com a Catalunya hem tingut, i continuem tenint, autèntics campions de la ineficàcia que acumulen dècades sota el paraigua d’un sou públic. 

 

Al parlar d’aquestes coses, no vull tractar d’infants als meus connacionals com ha fet la classe política catalana processista respecte a la independència. Vull dir que Catalunya no esdevindrà mai un estat independent sense tenir abans dirigents polítics fets d’una altra pasta. No ens enganyem i no allarguem més aquesta farsa feta a còpia de frases buides de contingut com “implementar la república de l’1-O” o “procés constituent”. Són argúcies per continuar mantenint els mateixos actors d’una obra fracassada.

 

És urgent que prenguem consciència de la necessitat imperiosa de formar una nova fornada de dirigents polítics independentistes sense els tics de l’autonomisme submís que arrosseguem des del temps de la Lliga, com a mínim. Homes i dones que tinguin un coneixement precís de les nostres febleses i virtuts col.lectives, que sàpiguen defensar de forma suggestiva les seves posicions polítiques, que disposin d’una fortalesa de caràcter per combatre amb èxit les enormes dificultats que comporta trencar un estat de la UE i, sobretot, què tinguin clar quina és la mentalitat i el sentit polític d’Espanya.

 

Aquest és l’objectiu que alguns ens hem fixat per encarar amb èxit l’ideal d’un projecte polític que sempre ha acabat en derrota. Ens en sortirem? El que és segur és que les velles receptes encarnades en els actuals partits no serveixen per canviar les dinàmiques fracassades.




Comentaris
Espectador
El 98 % dels polítics catalans actuals no estan capacitats per portar a terme la independència de Catalunya . Es fonamental la nova hornada de nous líders amb una visió estratègica i que no hagin sigut "modelats " per els autonomistes de tota la vida . S'ha de cercar una gran potència que estigui compromesa amb la independència .
Ramon
L'independentisme és contingent. El nacionalisme, categòric. Nacionalistes n'hem de ser en tot moment. Independentistes quan es pugui, quan convingui, quan toqui.
Em d’educar liders a fora del Matrix
ja s’ha vist prou com l’universitat catalana està plena de col.laboradors dels que oprimeixen el nostre país. La mediocritat es l’unica cosa que s’ha permés sobresortir.
Esteve Roura Punset
Tenia 12 anys (ara en tinc 90) i acabada la guerra un professor escolapi ens deia: Ara sortiran els mateixos pocavergonyes de sempre i la gent que val es quedarà a casa. Més o menys el món sempre ha estat així.
Bit
Cal formar dirigents polítics i no burgesos botiguers de pa sucat amb oli. Això és així des de fa 500 anys.
Carles Viñals Casado
Si la classe política catalana no està a l'alçada, potser tampoc no ho està el poble, car els primers surten del segon. La meitat dels catalans frueix amb la situació i la meitat que la pateix no vol saber que no hi ha independències incruentes i ningú no els ho vol dir, no fos que prengués mal o fos qualificat de violent o terrorista. Xirinacs ens ho va dir però... Quí vol saber res d'ell? És més: Quí recoi era el tal Xirinacs ? Oi que sí, Sr. Espot ?
francesc
I vostè, Sr. Espot, què ens proposa? Què faria vostè el context actual?
ciutada universalista
si xirinacs home l'amic dels terroristes d'eta, un altre racista xenofob i supremacista com la titella del pastisser, quin tercet nazi mes bo faria el terrorista xirinacs, el xenofob semi nazi titella pastisser torra, i el descerebrat, nazi terrorista fanatic carles viñals , els 3 junts no feu un esser huma normal hahahahaah
Narcís ( injust fora mida amb no pocs i just d'allò més amb massa ! )
Ras i curt : 1. la república de l'1-O, hi és/ s'hi intenta ! 2. procés constituent, s'hi va darrere! 3. polítics íntegres, en són inhabilitats, embargats, empresonats i exiliats! PD : que hi ha polítics ( politicastres ) barruts, massa ho sabem, vegi's ' aquell casat amb .. ' , vegi's ' aquell altre gens solidari .. ' , vegi's . . . . . i, sobretot, vegin-se aquests baliga-balaga comediants o farsants jugant a esquerres de Podem, PSC i mateixa CUP .. que no enganyen ningú o cerca-menjadores !
Ramon Peiron
Home, com a poc simpatitzant dels partits en general i de Convergència molt particularment, trobo que JxCat ha remogut bastant les aigües, que molts dels seus quadres tenen un nivell molt més que notable en el sentit que demanes (Puigdemont, Torra, Artadi...) i que, en paral·lel, la CUP està consolidant aportacions prou sòlides i efectives. "Que no estamos tan mal", vaja!
Cesc
Després de Tarradelles, Xirinacs i després ningú. Tots han estat uns menjap8lles o uns aprofitats. La gent no ha pogut desenvolupar criteri propi. Tindrem una República a la mida del club del 3% i les famoses 400 famílies. De moment ja parlen de renda básica per tothom, que es com donar almoina als pobres. Mentrestant impedeixen remunicipalitzacions, banca pública, etc, etc... no hi ha mentalitat republicana perquè als que tallen el bacallà no els interessa. Ens donarán pel c.... com sempre.

envia el comentari