Lectura del Llibre dels Fets dels Apòstols

"Els apòstols, aquell dilluns de glòria, en acabar la cerimònia, es reuniren novament per decidir des de quin despatx faria d’encarnació l’escollit"

En aquell temps, i transcorreguts uns anys de la miraculosa conversió de Convergència i Unió a l’independentisme, després que la coalició hagués mostrat gran humilitat en el gest de desfer-se, i voluntat de rebatejar-se segons ritu indepe, després d’anys de malediccions de legislatures inacabades, els apòstols que resistien miraven de mantenir vius els ensenyaments del messies.

 

Eren els temps en què, a més, a nom de la constitució, de la legalitat i de la justícia, Catalunya restava intervinguda: mesos de pèrdues de moltes llibertats,  temps de lliure albir d’acusacions, temps de fer girar les veritats. Dit sigui de pas eren temps, també, de sortir les gents als carrers a protestar contra els preus dels lloguers, contra la potència de les especulacions, eren temps de créixer la precarització de les contractacions laborals, d’escoles i d’universitats públiques amb pocs recursos, d’alts nivells de contaminació, i de models econòmics legislatius i polítics que prioritzaven el llibertinatge dels grans inversors.

 

Els apòstols, però, esperaven el retorn del messies que “els havia estat destinat” i, a voltes, fins i tot, anaven a trobar-lo a terres estranyes, on ell n’era també profeta. Així va ser que, entre dos solsticis, quan semblava que arribaria novament la nit més obscura, alguns dels apòstols viatjaren i tornaren amb un escollit: “Tornaràs a casa i parlaràs al poble com si fos jo: diràs que tu no ets tu, sinó jo, que hi ets però que voldries no ser-hi, i en el teu cos esperareu la meva ànima”. I així va ser que un dissabte de parlament l’escollit es va presentar a la nació.

 

L’endemà, com que tot allò era de Déu, fou de debò, i el profeta va rebre amb goig, a terres estranyes, la notícia de l’abstenció de la CUP: la llum esvaïa, amb tota la provisionalitat de les circumstàncies, l’arribada d’una altra nit llarga, d’un nou temps de campanyes i d’eleccions.

 

Entre la tarda de dissabte de parlament i dilluns de glòria, el setè dia de rebre el designi del messies a terres estranyes, l’escollit va descansar. I descansant –i potser llegint twitter, i escoltant la ràdio-, va pensar. I en pensar va refer el que havia de ser el seu segon discurs. Com el Noé de l’Antic Testament, l’apòstol escollit per a encarnar el messies va omplir la nau de fonamentals, d’imprescindibles: de tot allò que generacions rere generacions havia permès sobreviure la política dels patriarques, la dels messies i la dels apòstols. Va ser així que, a fi que no s’extingís aquesta política, va fer-hi entrar una mica de cohesió, un xic de diversitat, un parell de drets fonamentals i algunes sigles com, per exemple, les d’LGTBI al missatge encarnat.

 

Els apòstols, aquell dilluns de glòria, en acabar la cerimònia, es reuniren novament per decidir des de quin despatx faria d’encarnació l’escollit.

 

Qui tingui orelles, que escolti.




Comentaris
Infumable
No entenc la ironia d'aquesta noia. L'article em sembla una autèntica poca soltada (com tots els que escriu, sigui dit) i tot fa suposar que li sap greu que tinguem president per intentar refer el camí que es va aturar el 3 d'octubre. Suposo que els que estan empresonats, a l'exili, imputats, multats, etc, li'n donaran les gràcies. Jo no. Potser és que no tinc sentit de l'humor i crec que vivim en un país ocupat, espoliat i escarnit al revés de l'ínclita Patrícia.
Narcís ( . . . 5. amb l" ampla ‘ que és Castella, excuses, espanya, o cents i cents de milers de quilòmetres quadrats .. ha de ser on hi ha tres desenes de milers i escaig ? ) ( ara que hi penso, hom cobra per escriure ací o/i n’és per fer ‘ mèrits acadèmics ‘ ..qui tingui orelles que hi senti!)
Ras i curt : 1. fumi's amb l'islamisme .. que manca hi fa i sinó ' muts i a la gàbia ' ! 2. doni la llauna a espanya, a l'Amèrica castellana o a Àsia o a Àfrica i enfili's en allà ! 3. parli de les mentides .. blasmes ..bandejaments .. difamacions .. injúries .. calúmnies .. mal tracte/ anihilació i espoli que fumen a allò català ! 4 . esmenti qui fum servir la violència, destrosses àdhuc agressions verbals i físiques/ vessament de sang ! i . . . . .
El dimoni escuat
Crec que aquesta pobra noia s'equivoca. Millor que escrigui a Libertad Digital. Allí li riuran totes les gràcies i algun caleró dels "fondos reservados" potser li caurà que és el que suposo que busca.
Caminante agnóstico esperanzado
Cuarenta años de dictadura, cuarenta de transición, y ahora tal vez cuarenta de República. El camino por ese desierto será oscuro de noche y abrasador de día, pero razonemos como Gandhi, quizás no hay caminos para la República y la República sea el camino. Estoy de acuerdo en que los mandamientos no tienen que ser escritos por zarzas ardiendo ni falsos profetas , así que paciencia, saquemos papel y boli y escribamos nuestros deseos, vamos a tener tiempo.
Andreu
Un text de primer de pseudoperiodisme, et penses que has trobat una idea unica in hite del periodisme mondial, amb aquesta ridicula idea tifeta dels fetsndeld apostols que, perque veiguem lo llesteta que ets, repeteixes matxaconament a cada paragraf. Es el.mateix periodisme topic i estrafet que repeteix com un lloro conceptes com recosir la societat o estupideses similars.
Que macu Patrisia
Quin articla, dons, mol macu, dons, fins i tot, no dius res, moltas grasias par fe perdra el temps, dons
vols di que no has astudiat a l'escola catalana?
Prosqui
El Món: podríeu ser una flor al desert?: podríeu incloure articulistes igualitaristes en lloc de feministes? (que estan pels privilegis de les dones).
Elena Losada
Menys mal que el nivell de El Món no s'ha de mesurar pel de la gent que deixa comentaris als articles! Fanàtics , intolerants, primaris que no tileren ni la més mínima ombra de crítica. Us mereixeu el president Torra.! Menys mal que l'amo ja ha dit que a l'octubre hi haurà eleccions.
Mariona
Elena, no tindràs per casualitat una amiga o parenta que es digui Patrícia? No és per res...
@Narcís
No se que es lo que te fumas exactamente antes de escribir tu inconfundibles e ininteligibles comentarios, pero te ruego que no conduzcas ni uses maquinaria pesada. Por tu bien y por el de los demás.
Narcís ( no m'agrada deixar ningú amb mitja paraula a la boca ! )
@ : 1. No t'entenc gens ni mica, ni poc ni gaire ( em comprens. oi ? és que a Catalunya el castellà cap persona el parla, ni sap escriure'l i ni de bon tros el comprèn .. que sí a ca pròpia el català n'és molt ben parlat, ben escrit i ben concebut! ) ! 2. Comprenc que si no has estat estimat en català, ni estimes persona/s catalana/s i, allò pitjor, no tens mínima empatia ni agraïment .. el català, tot plegat, Catalunya, et rellisqui; però si ets a ca nostra, almenys, respecta'l !
Narcís ( ara que hi penso .. )
.. només assenyalar impossible siguis un bon castellà si no entens allò que és ser un bon català ! Conclusió : així més impossible siguis espanyol de res que sí simple ' imperialista de baixa estofa ' ! PD : a més, ta ' poderosa i potent llengua ' no l'entén cap país civilitzat així democràtic així pacífic ( ah! i 1. Catalunya mai estigué enfonsada així res de venir a aixecar-la! 2. per a aixecar Catalunya millor us hagéssiu romàs a aixecar la vostra i 3. ' de malagraïts, l'infern n'és ple '!)!
EREP
Noia, es quedat galdossa; sols et faltaba cantar el "cara el sol".

envia el comentari