Ni català ni Segadors

"La funció de Ciutadans -a Catalunya, a Espanya és una altra cosa- és presentar-se com a interlocutor únic de l'independentisme, intentant que la majoria sobiranista redueixi el seu radi d'acció política a l'interior de l'autonomia"

Ja fa uns quants anys que l'estratègia de l'Estat passa per intentar reduir el conflicte polític entre Catalunya i Espanya a un simple enfrontament intern entre catalans. "Parlem d'infraestructures, parlem d'indústria!", li deia Inés Arrimadas a Quim Torra, amb la intenció de convertir-se en interlocutora de l'independentisme i així preservar la jerarquia de l'Estat sobre la que entenen com una autonomia qualsevol d'entre les de règim comú.

 

La funció de Ciutadans -a Catalunya, a Espanya és una altra cosa- és presentar-se com a interlocutor únic de l'independentisme, intentant que la majoria sobiranista redueixi el seu radi d'acció política a l'interior de l'autonomia. De fet, si Ciutadans aconseguís bloquejar l'independentisme dins de Catalunya el conflicte, simplement, hauria desaparegut. Una altra cosa és si això és possible, i la mateixa elecció de Quim Torra demostra que no ho és.

 

En qualsevol cas, el punt de partida de Ciutadans sempre és inferior al de l'autonomia, amb la intenció de pressionar per sota d'aquest nivell. Hi ha molts fronts; no accepten l'escola catalana, proposen abandonar l'Onze de Setembre com a festa nacional i es neguen a cantar els Segadors. Preautonomia per aturar la independència. El rellotge invers.