El candidat

"Sempre he pensat que el dia que Mas fou substituït per Puigdemont començà el nostre veritable malson. Parlo del moment en què tot plegat va deixar de ser seriós i va esdevenir una pantomima grotesca"

Per ensumar que Joaquim Torra i Pla no és el candidat idoni per superar l’actual situació política catalana no calia recordar la seva obra literària o els seus tuïts de fa uns anys. Aquesta estratègia parlamentària (certament propera a la taverna, en paraules d’Eduard Pujol) utilitzada per alguns partits polítics, a més de fer tan flac favor a l’hemicicle com les vestimentes d’algunes senyories (quasi en xandall front uixers impecables), era en aquest cas sobrera. És a més ridícul que qui no arrisca res per no haver mai escrit una ratlla de pròpia mà es permeti fer girar el debat d’investidura entorn a altra cosa que el discurs mateix, vist totes les oportunitats de crítica que n’oferia. Amb el discurs n’hi ha prou per saber que continuem en la mateixa casella d’aquest dramàtic joc de l’oca, i que un seguit de circumstàncies permeten albirar que o aquest President rebrà el sobrenom de “El breu”, o senzillament no arribarà a ser-ho (mentre escric això encara som a expenses de saber si les CUP votaran contra Torra o s’abstindran; de la resta ha quedat clar què votaran en bloc, d’acord amb aquest sistema parlamentari de disciplina fèrria dels grups)

 

No és idoni el candidat, perquè és testaferro, com l’indicà irònicament Iceta que ell mateix havia reconegut, la qual cosa provoca la deslegitimació de la seva figura, però sobre tot, la del càrrec. És probable que ni una cosa ni l’altra agradi a un perfil propi com Torra, i hem de recordar que en el precedent que ha suposat Puigdemont respecte de Mas, ja aquell va “matar el pare”, malgrat ser un perfil molt menys acusat. Una rebel·lió individual aquella força insòlita en aquest Parlament pillat entre el sucursalisme dels partits amb implantació a tota Espanya i els diputats que temen perdre la cadira, però que no podem descartar que també es produeixi en la presidència de Torra, si és que arriba.

 

No és idoni el candidat pel seu discurs. I la raó no és que sigui sols discurs per a una part de l’hemicicle, doncs no es tracta d’un candidat a la presidència de Catalunya, per molt que es vulgui vendre (i comprar) altra cosa. Pot fer (i fins i tot ha de fer) un discurs de part, que ha de disgustar als adversaris quasi de forma inversament proporcional al què agradi als seus. Però justament per això el candidat no és idoni: ell és el candidat a la presidència del govern de la Generalitat, és a dir, del poder executiu d’un conjunt d’institucions que suposen la nostra manera de ser Espanya; un autogovern amb institucions i perfil propis, sotmès, com tots, a regles de joc, i on la Presidència és, entre altres coses, la més alta representació de l’Estat en el territori de Catalunya. Des d’aquesta perspectiva la seva patrimonialització de la vida (com si en la resta regnés la mort) i la seva diatriba incendiària contra les institucions de l’Estat del què forma part són incompatibles amb el diàleg que reclama i amb la reconciliació que es necessita. Era factible fer esment als presos sense fer-ho com ho va fer; era possible parlar d’una justícia que és fal·lible, sense pensar que el poder judicial conspira en contra nostra (no han llegit, crec, la sentència que absol Santiago Espot, per posar un exemple entre centenars); hagués convingut fer la crítica del que no agrada o del que indigna sense mossegar la mà de la que es reclama el pa.

 

I finalment, encara que el candidat fos idoni, volent o no, li arribarà el moment en què es trobarà amb sentències que no podrà evitar considerar: els presos esdevindran definitius i, si aconsegueix enganyar la CUP amb el conte de fer un procés constituent (ell, que és candidat perquè la mesa no s’ha atrevit a proposar els prohibits), el temps de pura autonomia (que pot ser molta) en què governi es farà del tot inestable. I Puigdemont potser tindrà altres tardes de glòria sobre les esquenes de Torra. Tot i que no sabem exactament per a fer què, el que sí sabem és que això ens aboca a unes noves eleccions en un horitzó proper.

 

Perquè per molt que s’entesti el candidat i el seu apoderat i tot el grup (que no partit) que ha fet de Puigdemont el símbol de la resistència, aquest no és un combat entre iguals. Espanya i la part d’Espanya on ens trobem no són iguals, com no són iguals Baviera i l’Alemanya eterna o fins i tot Escòcia i el Regne Unit. El tot i la part no són iguals, i per això el diàleg entre elles no pot ser-ho, però estan fetes en certa manera de la mateixa pasta; perquè sé que en el tot i en la part viu gent que vol trobar el camí de retorn a l’entesa, i més encara que això, la reivindicació del paper fonamental que Catalunya ha de jugar en el futur d’Espanya.

 

El camí existeix, però no crec que sigui el candidat Torra el millor guia. Perquè necessita l’abstenció del grup parlamentari responsable del moment en què tot es va desendreçar definitivament. Sempre he pensat que el dia que Mas fou substituït per Puigdemont començà el nostre veritable malson. No parlo del principi dels principis, que tothom situa on millor li convé. Parlo del moment en què tot plegat va deixar de ser seriós (tot parlant de reformulació de la solidaritat, reconsideració del dibuix  general de les infraestructures, acceptació mútua de la diferència amb respecte –també mutu-) i va esdevenir una pantomima grotesca, on s’hi han aprestat a jugar els extrems cada cop més enfortits. Quan la investidura del President depèn d’un grup que aposta tot a la revolució col·lectiva, el candidat té un problema. I de retruc, nosaltres.




Comentaris
Max Headroom
Si vol ser súbdita, subalterna, subordinada o submarina, se'm en fot. Perdi la dignitat com vulgui i amb qui li sembli, que no per això desapareixerà la gent decent.
Marco
Aaaaaaaaaaarrrrrrrrrrgggggggggg!!!!!!
Jordi
Qui no pren part, ja ha pres part. Que facil criticar desde la part forta, miserablement forta. Et desitjo que puguis dormir tranquila, pensant que les teves idees no et portaràn a presó.
Llorenç
Ets una política acostumada a sentir-te per sobre del poble, i a parlar en nom seu, però tot plegat ets una més, és a dir 1 vot. Tota la política que no faci el poble, la faran contra el poble.
Llorenç
El poble català està dividit entre democrates i opresors. L' independentisme ha acceptat democraticament els resultats, mentre no ha sigut majoritari,i ara que ho és, ens proposes que ens recossim amb els que no accepten les regles de la democràcia. Perdona la pregunta, Que et pegaven molt de petita?
desdelaselva
Va haver un referéndum a Escócia? Catalunya es una nació?, respongui a la primera pregunta.
Lola
Aquí els únics que han matat la democràcia, la convivència, la justícia...i l'esperança són els governants espanyols i els seus associats i la gent que els recolze. Com pot comparar la Ñ, m'entén, espanya amb Alemània i Baviera. Nosaltres, vostè, som súbdits i MAI podrem parlar de igual a igual. O sigui, senyora, que una cosa és cometre errors ( partits independentistes), i l'altre matar la llibertat. Recordi que tenim PRESOS POLÍTICS inocents i que tenim sàdics corruptes governant.
Ay Lola que be axplicat
Dons, quina sabiduria que tens, dons, es nota cas astudiat a l'escola catalana, dons, aburragada, vistimista, mantidera, manipuladora, i supramasista, dons, pro mol bona indapandantista famininiste ,i pesifista, dons, anhorabona
Jordi
Gràcies per la teva opinió, Montse. Que val el que val. O sigui, cpm que no t:agrada el candidat ,que mal todo, verdad? Apa, adéu.
Narcís ( Catalunya no viola, no anihila, no espolia, viu i deixa viure, és i deixa ser i fa i deixa fer, fumi Castella el mateix !) ( si ens hi romanem, a sobre de sacrificar nostra nacionalitat, que és per a aprofità’ns-e, i si ens n’anem, ídem! ) ( què nassos volen, cerquen .. vessar més sang cata
Ras i curt : què nassos és això de ' testaferro ' .. els fatxes no deixen ho sigui en MHP Puigdemont doncs ho és una extensió moral, ètica i política així com candidat democràticament o parlamentària votat, tot plegat, representant del bloc que guanyà les eleccions per enèsima vegada ! PD : doncs és clar que no som iguals .. on s'ha vist que qui manté aquest estat ( damunt, aliè i entrat a mata-degolla fins encara avui, ara i ací o ' a por ellos ' ) sigui sempre escopit i pixat ?
Buuuuuuuufffffffffff!
Dir molt per dir que Torra no convé al ibex i enxufats. Aquests justificarien qualsevol cosa perqué ens queden sense veu i només es senti la seva.
Pitxolí
Doncs jo sempre he pensat que el malson immediat començà quan Mas anà a veure R. amb una llista de vint-i-tants punts i va haver de torna sense res. I que, mirant més enrere, Aznar va planific. el mason: ofegar la Generalit. pq. aquesta, desesperada, fes alguna cosa il·legal que justifiquès la, de fet, supressió de l'autonom. I se n'ha sortit a mitges. Perquè, com sol passar, hi ha hagut conseq. no previstes. Però Nebrera de tot això no en parla: els únics responsab. som nosaltres.
anna
Diu que - " És la mes alta representació de l'estat" Recordi, Torra és el 131é President de la Generalitat de Catalunya, això vol dir que molt abans que "aquest estat existís" ja teniem el nostre President de la Generalitat.
pep
L'hi retreu al President Torra la "forma" de fer esment als presos polítics.... La única manera, és remarcar la repressió que això suposa, i si "reprimir políticament" no és una forma de dictadura, a mi m'ho sembla.
nuri
Posa com exemple la sentència de Santiago Spot..... Apa, senyora, aquesta persona per molt radical que sigui, no fa cap por als jutges repressors. . En tot cas és un altre auto processal. I la frase "mossegar la mà de la que reclama el pa"..... El pa ens el fabriquem amb suficiència els catalans, ´s l'estat el que ens el "recapta" i no ens el torna...

envia el comentari