Essències, mescla i resiliència

"S’obre una etapa incerta, sí, però el fet fundacional d’aquesta nova etapa és la increïble resiliència de l’independentisme"

Els camins de la CUP són inescrutables, però és poc probable que el discurs d’avui de Quim Torra deixi marge als anticapitalistes per votar-hi en contra dilluns. El President Puigdemont li va dir a Vicent Sanchis en la darrera entrevista: “farem govern, però no els donarem el govern de genolls que volen”, i la tria de Torra és coherent en aquesta direcció. De ben segur, el discurs d’investidura farà referència a l’1O com a font de legitimitat, reivindicarà la República proclamada (i mai defensada) el 27O, i plantejarà un programa de coordinació política amb el Consell de la República a l’exterior que resultarà inassumible per l’oposició i per l’estat. Designant Torra, Puigdemont torna a entonar el seu particular “No surrender” i envia un missatge no només a l’estat, sinó també a aquells sectors de l’independentisme partidaris d’aplicar una estratègia més contemporitzadora.

 

Quim Torra és un home culte i també un separatista clàssic, de l’estil dels anys 20 i 30. El seu perfil és ideal per mantenir el pols amb l’estat espanyol en el terreny de la dignitat i les actituds, però no té capacitat de penetració en nous públics. En aquest sentit, ERC es queda encara més sola en la missió que s’ha autoassignat ja fa temps de treballar més a prop dels perímetres del moviment independentista que no pas del nucli irradiador. És aquesta presència heterodoxa en les zones de frontera amb altres realitats la que li ha permès captar per a l’independentisme modern els Rufian, Maragall, Comin, Wagensberg, Jenn Díaz, Najat Driouech i un llarg etcètera, i a partir d’ara serà més necessari que mai que aguditzi la seva capacitat d’empatia amb aquells sectors socials encara susceptibles de ser sumats a l’estratègia republicana. Definitivament, ERC ja no és el guardià del pot de les essències, sinó l’incorporador de nous ingredients a la mescla. I amb Quim Torra a la presidència, encara ho ha de ser més.

 

S’obre una etapa incerta, sí, però el fet fundacional d’aquesta nova etapa és la increïble resiliència de l’independentisme. Contra tot, i malgrat la repressió indiscriminada, té majoria absoluta al Parlament, formarà un govern que no es posarà de genolls, torna a créixer en les enquestes, manté mobilitzades desenes de milers de persones quasi a diari, ha internacionalitzat la seva causa, i és l’única amenaça política real i alternativa al Règim del 78. L’intent d’aniquilar-lo ha fracassat, i ja és només qüestió de temps que l’estat es vegi obligat a negociar una solució en clau democràtica al conflicte. Quant de temps? Potser poc, potser molt: la Història és capriciosa.




Comentaris
Athon
La CUP hauria de votar NO. Si vota sí a un candidat hipernacionalista i supremacista, malgrat les seves formes amables en distàncies curtes, es suïcidarà. Els diputats de JxCat que van prometre Puigdemont haurien de dimitir. El millor és anar a eleccions amb els programes de debò dels partits i que la gent decideixi.
John Smith
Si la sola menció del seu nom ha provocat aquests rius de bilis a la gran nación, preparem-nos per la seva reacció al discurs de Torra: el dubte és a quin valor de l'escala de Richter arribaran.
John Smith
Per cert, perquè Tarda parla ara cada dia?, potser s'està postulant per alguna cosa que encara no sabem?
terrassenc
La pregunta és: quan es vegi que l'estat espanyol continua tallant de soca-rel qualsevol cosa que faci la Generalitat que no sigui estrictament autonomista, què? L'única solució profitosa per a tothom i estable a llarg termini és una República Catalana, incompatible amb una dictadura constitucional espanyola. Europa pot forçar Espanya a negociar, però depèn de nosaltres que sigui sobre la República Catalana, amb mediació internacional, o sense i sobre la Constitució Espanyola (apoyaré 2.0).
Laia
Estic d'acord amb l'article pero no crec que Torra resti mes que Mas o Puigdemont. La premsa espanyola, consumida a les 'zones de frontera' el pintara d'hipernacionalista pero ja van pintar a Mas i Puigdemont de totalment bojos, i tot i aixi l'independentisme va pujant. Crec que es mes les accions (1-O) que els noms.
Demòcrata
Vull adreçar unes paraules a l'amic fatxa Athon. Tranquil, home. No hi ha perill que la CUP voti Sí a un candidat hipernacionalista i supremacista car, afortunadament, no s'hi presenta ni la titella Arrimadas ni cap altre candidat de Ciudadanos.
Aurembiaix
Davant els "franquismes", el post_ del PP i el neo_ de C's, el moviment popular independentista català, és l'únic capaç de fer avançar cap a una societat republicana d'arrel. República catalana, social i parlamentària.
Ramon
ERC ha fet un gir de 360 graus.
Ramon
El 21-D és un tresor.
Ramon
Visca, visca, visca el 21-D!!!
Ramon
Tenim unes esquerres més pròpies d'un altre segle (el XIX) i d'un altre continent (Hispanoamèrica).
Magda
"...que no es posarà de genolls"? QUE NO S'AGENOLLARÀ!!!
Narcís ( el normal de persones que emigren a ca nostra és que es facin, se n'homologuin, als naturals o propis que no pas aquests hagin de fer-s'hi a ells ! ) ( què dirien a terres castellanes si per arribada o emigració àdhuc invasió de catalans fos sa població qui hagués de transmutar-s'hi a natur
Quim Torra és un català de cor/ sentiment i, sobretot, de dret i veritat, tot plegat, de raó ! PD : i pel que fa a aquelles piulades .. " qui es pica, senyal que li cou " ( qualsevol se n'adona de ser una generalització envers país veí pel que fum al nostre que no pas personalització/ individualitat .. renoi, però si defora/ espanya són incomptables els comentaris aquests sí d'odi pur i dur amb els mots ' lo catalane ' .. ' ete e catalán ' .. . . . . . ! ) !
...SIEGFRIED...
..LA CUP ESTA A PUNTO DE TRAICIONAR A SUS VOTANTES..SABEN QUE A PARTIR DE LA INVESTIDURA..OBEDECERAN A SUS AMOS..

envia el comentari