El procés, macerat en un toll judicial

"La projecció del conflicte internacionalment és important, però el problema resideix a dins i per tant les estratègies internes també són importants"

Si vivíssim en una democràcia saludable tothom hauria de poder donar les gràcies pel fet que aquells que pensen diferent poden gaudir de llibertat i expressar amb normalitat les seves opinions en espais públics. En societats democràtiques madures imaginem que no deu representar cap mena de problema que algú pugui dur un llaç de color simbolitzant alguna causa per la qual creu que paga la pena lluitar.

 

Lamentablement, des de fa més de sis mesos els ciutadans de l’Estat espanyol no poden donar les gràcies per tot això. Aquells que són contraris a la independència de Catalunya, fins i tot aquells que estarien a favor d’un referèndum, però que en canvi són refractaris a la idea que Catalunya se’n vagi d’Espanya, no poden a hores d’ara donar les gràcies per viure en un lloc on els que pensen diferent són respectats i no barroerament perseguits amb subterfugis i excuses artificioses.

 

Espanya s’està convertint en un malson per aquells que en volen fugir, un indret incòmode per aquells que s’hi volen quedar —però no a qualsevol preu—, i un paradís per aquells que pensen que els que defensen idees contràries a les seves —encara que ho facin per mètodes pacífics— no tenen dret a fer-ho.

 

La judicialització del procés català, els empresonaments preventius de líders socials i polítics, lluny d’esbandir el conflicte com possiblement esperava el govern espanyol no fan més que aprofundir la ferida i eixamplar la distància entre les dues parts enfrontades. L’Estat espanyol ha volgut deixar macerar el procés en una bassa judicial amb la voluntat que es dissolgui i desaparegui, però la realitat és que creix la resistència, el malestar i es couen lentament tots aquells sentiments que probablement facin insuperable el conflicte per anys i impossible una solució a mig termini.

 

L’intercanvi de retrets no ens traurà d’aquí, tampoc probablement la virtual acció d’una comunitat internacional a la qual s’apel·la constantment com si fos l’agent desllorigador de tot plegat. Abans que els catalans hi ha hagut molts d’altres països en què els seus ciutadans han viscut situacions d’opressió des de fa molts anys i la comunitat internacional poc hi ha pogut fer. Recordem l’exemple de la dissidència cubana, que va intentar fer el 1998 un plebiscit i el govern cubà va respondre-hi amb un canvi de la Constitució, fent el sistema socialista “intocable” i perseguint tots els opositors acusant-los de terroristes i d’agents pagats per l’enemic. Aquests dissidents apel·len sovint a la comunitat internacional. I què han aconseguit? Res. I això que el govern cubà apareix en un reguitzell d’informes i rànkings sobre violació de drets humans. Els catalans tenim la sort que l’Estat espanyol està sotmès a instàncies jurídiques internacionals que ens emparen. Tot i així, el contrincant és poderós.

 

La projecció del conflicte internacionalment és important, però el problema resideix a dins i per tant les estratègies internes també són importants. Estratègies que probablement haurien de ser, en primer terme, per convèncer per després vèncer.




Comentaris
Narcís ( n'és obvi que si un delinqüent o violador de la casa d’un hom ensems amb espoliador de tot allò que li pertany .. i així dia rere dia, mes rere mes, any rere any .. no se l’atura .. continuarà fent-ho fins la mort de la persona danyada o violentada o fins la mort del criminal!)
Un estat que fum la sentència que fum contra la llibertat més íntima de l'ésser humà ( íntima per qualitat humana sinó espiritual ) mai per mai podrà ser estat de res que sí cau de dimonis o interessats bastards/ espuris per molt ben vestits que hi vagin ! PD : el text m'agradava fins que ha barrejat Cuba ( a saber com està la resta d'Amèrica Central i .. ! ) i fins que ha esmentat ser aquest estat ' poderós ' ( quan parlant amb propietat hauria calgut escriure brètol .. macarró .. pinxo .. !) !
Núria Florensa i Soler
Jo vaig votar el 9-N i suplent tot el dia. Preparació Escola Oberta i defensa el q calgués l'1-d'octubre. Per tant ni oblit, ni perdó! Per uns minuts vaig viure en una Catalunya republicana i així moriré! Molts/es som IRREDUCTIBLES!Per CATALUNYA

envia el comentari