La recuperació del País comença pel sud

"El Dret a Decidir es constitueix ara i ací, al País Valencià del segle XXI, com un projecte vertebrador i democràtic de tots els drets per a totes les persones"

Divendres 4 de maig vaig dirigir un taller sobre el Dret a Decidir a Elx, organitzat per la PDaD de l'Alacantí (l'assemblea territorial de la nostra entitat, organitzada més al sud). Amb molt bon criteri les persones que l'integren van pensar que calia anar més al sud amb l'objectiu d'anar estenent-nos i semblant-nos el màxim possible al País Valencià. Amb aquests prolegòmens el taller havia d'eixir necessàriament bé. Així, un taller pensat per a 15 persones, es va convertir en un altre molt més intensiu de quatre hores i prop de 40 persones molt representatives de bona part dels moviments socials de l'Alacantí i del Baix Vinalopó.

 

Quaranta activistes del Dret a Decidir, de la PAH, de la Marea Blanca, del feminisme, del jovent, de la defensa de la llengua i cultura valenciana i de moviments solidaris... A priori podia ser un poti poti indigerible però, a poc a poc, es va anar convertint en un calidoscopi de la diversitat, reflex de la nostra societat però coherent, on el Dret a Decidir, una vegada aclarit que no és una eina etnicista o identitària, va aparéixer com un potent motor d'apoderament de totes i cadascuna de les lluites individuals i col·lectives. Dia rere dia és més evident que la demanda de sobirania és cada vegada més sinònim de democràcia política, social i econòmica.

 

Mentre anava avançant un taller impartit en valencià mentre algunes de les persones participants s'expressaven en castellà i un altre grup donava els seus primers passos en valencià, vaig pensar que estava participant d’una experiència que ben bé podria tindre molt més recorregut en aquest país on moltes persones pensen que no acabem de trobar la formula per a constituir-nos en un subjecte polític plural i unitari alhora. De fet, mentre algunes persones havien vingut pel dret a decidir com a pseudònim del dret d'autodeterminació, unes altres avantposaven els diversos drets socials als drets nacionals. Una vegada i una altra apareixia una dicotomia entre els drets nacionals i els drets socials, que les persones que seguim de prop la revolució democràtica i independentista catalana hem pogut comprovar com, en la pràctica, són les dues cares de la mateixa moneda.

 

De fet, d'ençà que vam llançar la idea de situar el Dret a Decidir al centre del debat al País Valencià, ho hem fet com una palanca al servei dels més amples interessos socials col·lectius. En aquesta perspectiva el dret a decidir quin tipus de país volem i amb quin tipus de relacions externes, s’entén el final d'un procés on la suma de tots els drets de la ciutadania serà l'articulat del marc legal del qual ens haurem de dotar.  Un tema apareix com un vel que desdibuixa o distorsiona aquest senzill programa d'apoderament: el fet nacional vist o entés com a sinònim de projecte etnicista o identitari. Però, qui reivindica actualment aquest etnicisme? És evident que és només un espantall que agita la dreta antidemocràtica per defensar  l'actual statu quo de la dominació del capital oligàrquic espanyol.

 

De fet va ser també a Alacant on un dia més tard, Isabel Bonig, la nova aspirant a "Cid campeadora" com a presidenta del PP (anti)valencià, amenaçava amb una reconquesta des del sud del país, a partir d'una nova croada contra el valencià. Ella, el conjunt del PP i també eixa nova plataforma electoral de l'IBEX35 que és C’s, sí són etnicistes i supremacistes i a més a més treballen per imposar un model totalitari. Aquesta croada amaga una nova embranzida contra els drets socials, econòmics i polítics de la major part de la ciutadania. Aquests partits antisocials no defensen una determinada visió de la societat i apel·len electoralment per a guanyar, tot respectant la resta, sinó que utilitzen totes les argúcies i recursos dels poders econòmics i de l'estat perquè la resta de la societat acatem i reproduïm els seus valors. Tenen una visió totalitària de la societat, on tothom ha de pensar i ser com ells volen. Les seues intervencions i gesticulacions desprenen odi però el seu objectiu és fer por.

 

Les persones demòcrates no devem caure en el seu parany ni contestar amb les seues armes. Hem de tindre la capacitat  de trobar respostes que no alimenten els seus marcs conceptuals on sempre tenen les de guanyar. Si Bonig, el PP i C’s alimenten un nacional catolicisme supremacista, patriarcal i antivalencià, nosaltres hem de fer de la defensa del valencià un projecte que incorpore a totes les persones que tot i no sentir-se interpel·lades per tal defensa sí que poden ser-ho per un projecte democràtic i social a l'hora que profundament respectuós de totes les identitats, també de la valenciana.

 

Hem de tindre clara consciència que a la nostra societat i en cadascú de nosaltres poden conviure i, de fet passa molt sovint, multitud d'identitats. Hom pot ser valencianista o sobiranista i a la vegada feminista, defensar els drets LGTBI, l’ecologisme o els drets dels animals... No són identitats contraposades. Si tenim la capacitat d’assumir que les persones poden compartir totes o només algunes d'aquestes identitats estarem en condicions de sumar la majoria en un projecte no identitari però si clarament respectuós de totes les identitats i de tots els valors democràtics.

 

Des d'aquesta perspectiva el Dret a Decidir es constitueix ara i ací, al País Valencià del segle XXI, com un projecte vertebrador i democràtic de tots els drets per a totes les persones. Un projecte d'apoderament on reivindiquem el nostre dret a la sobirania per construir un país de drets, igualitari i inclusiu i on en la defensa de totes les identitats en un pla d'igualtat, generem un marc de respecte, protecció i potenciació d'aquelles que per qualsevol causa són atacades, menystingudes o marginades.

 

Una ciutadania amb un projecte d'aquesta magnitud, no només estarà en condicions de recuperar tots els seus drets individuals i col·lectius sinó que a més serà democràticament invencible.

 

Divendres quan acabava el taller i xarrava ja de manera informal amb les persones que havien participat em va donar la sensació que al sud del País ja hi ha sectors que estan en condicions de fer un gran pas endavant. I la resta? Anem-hi?

 

Antoni Infante @InfanteAntoni

Coordinador de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, Decidim! @DaDPV




Comentaris
Narcís ( deixant de banda l'obvi d'allò més ben exposat, el més grotesc dels que se'n diuen espanyols és fúmer’s amb tot el que representa l’univers català així no ser gens ni mica, ni poc ni gaire espanyols que sí simples castellans broixos cercant desapareguem com ens nacional ! )
Els ' drets socials ' comencen pel reconeixement dels ' drets nacionals ' , ço és, si no s'admet la història .. la llengua/ idioma/ llenguatge .. la cultura .. els valors .. els costums .. la peculiaritat .. el caràcter .. ensems amb la projecció amb tot allò que comporta del poble valencià .. qui i com esperar se'ls hi reconegui cap mena de qüestió social ? PD : i això no n'és bandejar ningú que sí respectar tant de bo estimar la terra que un hom trepitja !
Al autor
Otro peaso'vago, chupóptero de las subvenciones que no ha creado un puesto de trabajo en su vida y lo único que sabe hacer es pedir. Ya tienes un país, no eres un apátrida traidor. Lucha por tu país no por romperlo, sinvergüenza.
John
Dado su comentario, entiendo que habla una sola lengua mal y la escribe peor. El País València es otro que el suyo de la cabra , borbón y corrupción: PP, Cs, PSOE, Podemos. Tiene una lengua distinta. Que prohibió al entrar Franco con moros, italianos, nazis alemanes, militares traïdores a la República y algún falangista . Instauró por el imperio hacía dios, fusiló, robó y prohibió todo salvo el nacionalcatolicismo . Su país no es el mío señor
pepet
Volen dir valencia quan en realitat lo que voleu es els paisos catalans ,aixo sen diu traidor perque els paisos catalans nomes son una fantasia basada en un moment puntual pre reis catolics vaja un experiment que nomes sel creuen una colla de fanatics com lautor ...

envia el comentari