El monstre 'rojigualdo'

"A hores d'ara, aquesta fúria patriotera comença a donar símptomes clars de què pot arribar a empassar-se el propi Partit Popular"

Una de les herències estructurals que deixa ETA és un nacionalisme d'Estat molt agressiu, de gran popularitat i extraordinàriament eficaç des d'un punt de vista electoral. L'espanyolisme polític va deixar de banda els complexos derivats del record de la dictadura franquista gràcies al rearmament moral que li van proporcionar els atemptats d'ETA, fins el punt que la crueltat de l'assassinat, a càmera lenta, el 1997, de Miguel Ángel Blanco va significar el punt de partida de la utilització de les víctimes d'ETA com a avantguarda del nacionalisme espanyol. Ja en aquell moment, l'homenatge a Madrid del regidor malaurat va desinhibir el públic que omplia Las Ventas, que van esbroncar Raimon quan va anunciar que cantaria en català i, encara més fort, quan va dir que aquella cançó (País Basc) havia estat prohibida per la dictadura franquista.

 

Des d'aleshores les víctimes d'aquest únic terrorisme -no així les del gihadisme, per exemple, ni menys encara les del franquisme- han estat una font de legitimació del nacionalisme espanyol, cada cop més radical, cada cop més populista. Fins el punt que, a hores d'ara, aquesta fúria patriotera comença a donar símptomes clars de què pot arribar a empassar-se el propi Partit Popular. De fet, ara són ells els que han de donar explicacions, davant Ciutadans i tot l'espanyolisme mediàtic, de si són prou durs contra catalans, bascos i qualsevol heterodòxia nacional, per mínima que sigui.

 

La cacera de bruixes és infinita perquè el monstre rojigualdo veu traïdors per tot arreu. Etarres amb accés a beneficis penitenciaris per feblesa del govern, polítics catalans que podrien ser indultats per indignitat dels socialistes, exiliats protegits per pèrfides justícies europees, navarresos insurgents des d'Altasu, personal sanitari balear que podria arribar a conèixer la llengua dels seus pacients, bascos enriquits per Mariano Rajoy i fins i tot processos d'independència fonamentats en la dissortada llengua asturiana...

 

La violència a Euskadi deixa una herència humanament tràgica i políticament tòxica. Amb ETA captiva i desarmada el nacionalisme espanyol espera aconseguir els seus últims objectius... Que som tots els altres.




Comentaris
Ay Salvadó
Com sempra, tu, dons un articla imprasindipla, dons, anhorabona Salvadó, dons, ets insustituipla, dons
terrassenc
Sí, són els de la FAECs, els del "primero se romperá..." i els del "os vamos a montar un Ulster...". La ironia que hagin hagut d'anar a buscar un botifler català per donar la cara és el millor símptoma del corc de la política espanyola.
Sempre envestin molins
En Servent els tenía calats.
Hoy ha sido el día de la madre
Los CDR no han cortado el tráfico de la AP-7. No es casual. Estaban todos visitando a sus madres que trabajan lo suyo en la Junquera para que sus hijos vivan de puta madre.
tio paco
catalane us vai a cagá cuando us metamoen la trena
Rocaguinarda
No gaire bon acabament d'aquest article. ETA no està captiva i desarmada, simplement ETA ha deixat d'existir. El poble basc continua endavant a iniciar el seu procés d'autodeterminació, i el nacionalisme espanyol no aconsegueix cap dels seus objectius.
Fat Boy
Mentrestant aqui ocupats en veure qui sera el President de fireta en lloc de liderar una guerra economica i fiscal sense quarter contra Espanya.
Moltisimas grasias Salvadó
Episkyros
Això em recorda, com va acabar el revolucionari més revolucionari de tots a la revolució francesa, en Robespierre... que també em porta a recordar-me dels estudis d'Alexandre Deulofeu. Per aquest cami van:)
pepe
de q se habla en un pais? respuesta : de tonterias politicas. Estamos o no ? lo arreglamos o no? si lo arreglamos se acabo todo, es el fin, asi la Iglesia Catolica lleva siglos ....hay que dar mas hamburguesas y menos perros calientes. Bueno ambos son calientes.
Narcís ( .. ja mentre li vagi personalment de nassos, o n'és gent d'una ignorància supina/ no es molesta en fer-se amb informació veraç, o n'és gent d'estòmac agraït o assalariada de l'estat amb diners de nostre espoli o, per acabar,n’és gent directament mercenària pro bitllets bruts!)
Com pot ser possible a aquestes alçades després de 40 anys hagin catalans o ciutadans de Catalunya que no se n'adonin que ser català a espanya n'és ser pro el sofriment moral, pro el sofriment cultural, pro el sofriment econòmic i pro el sofriment vassall i/ o de bandejament a mateixa ca pròpia i, què dir-ne, al món ( pel que fa defora/ a l'estat ni cal esmentar-ho ! ) ? PD : o n'és gent que no coneix espanya malgrat es delati dia rere dia , o n'és gent que tant se li'n fum terra que trepit . .

envia el comentari