Puigdemont és una crisi d'Estat

"Està l’independentisme preparat per suportar encara més pressió i autoritarisme d'una Espanya humiliada? Hi ha una estratègia de resposta conjunta?"

Amb un sistema judicial en escac per l’arbitrarietat amb què aplica el codi penalla sentència de la Manada i els presos polítics són tema de discussió internacional-, amb una opinió pública i uns mitjans de comunicació, fora del Matrix madrileny, majoritàriament astorats per l’absència de diàleg i l’abundància de porres, i amb uns líders de la UE obligats a fer cada vegada més contorsions per justificar la repressió policial, judicial i política en nom de la unitat d’Espanya, el règim del 78 es troba a les portes d’una crisi d’Estat sense precedents d’ençà de la Transició.

 

S’apropa el dia en què la justícia alemanya emetrà un veredicte final sobre el president Puigdemont. Si tot va com preveu el seu equip d’advocats i queda lliure, Espanya haurà fet un ridícul judicial internacional enviant euro-ordres amb delictes falsos i espionatges propis de 'Mortadelo y Filemón'. Però el pitjor de tot és que, havent promès als seus súbdits una peça de caça major, només haurà recollit una humiliació democràtica. Sense la foto del president emmanillat, PP, PSOE i CS, el jutge Llarena i el Borbó no podran proclamar la mort de l’independentisme i recuperar l’oxigen que ETA no els ha donat, perquè mentre el món sencer celebra la seva dissolució, ells i els seus diaris intenten vendre una estricta “derrota” policial i una humiliació. Ni la corrupció endèmica, ni els assassinats pel franquisme que romanen a les cunetes, ni les polítiques que han provocat crisis econòmiques. Seran unes urnes de plàstic les que trencaran les costures del règim.

 

Un Puigdemont lliure i articulant l’exili desencadenarà una crisi d’Estat a Espanya. Serà una nova oportunitat per a l’independentisme per accelerar un procés que el 25 de març semblava que retrocediria una dècada. Però un president legítim lliure també comportarà més repressió contra els presos polítics, contra el carrer, contra el Parlament i contra el Govern. Les possibilitats que el règim s'assegui a negociar i rebaixi l’ànsia de venjança quan se senti humiliat per una, dues, tres, o quatre democràcies europees, són remotes.

 

Està l’independentisme preparat per suportar encara més pressió i autoritarisme? Hi ha una estratègia de resposta conjunta? És un escenari plausible que hauria d’estar ben dissenyat, més que no pas la investidura del president o presidenta autonòmica, una simple pugna partidista pel repartiment de cadires, almenys aparentment. Perquè serà en aquest escenari on Catalunya tindrà possibilitats. Més repressió al carrer, a les presons i a les institucions, resistir i recuperar els ostatges a través de la justícia internacional. Cal assumir que seran anys de resistència i de perseverança, perquè la balança es decantarà del cantó democràtic des d’Europa, que, ho vulgui o no, ja és part del conflicte. Com també ho és la societat civil espanyola, encara en estat de letargia post-franquista, però que comença a despertar-se.




Comentaris
Un apunt només...
Em sobta molt que gent ben informada continuï dient que "seran anys de resistència". M'hi jugo un pèsol amb vosaltres a que això està fet abans de les "municipals" que tant us preocupen. Entre d'altres raons, perquè ells tenen tanta pressa per fer-nos fora com nosaltres per marxar. El cúmul be bestieses que fan no té una altra explicació.
Joan de canyamars
Aquesta repressió que dius que augmentarà , serà la que provocarà un aixamplament del suport social independentista i....finalment la independencia
Joana
I jo pregunto, pregunta tonta segur, i si accepten extradir al nostre President, quin escenari ens queda????
Isma
A les eleccions del 21D aquest senyor va treure un 21,6% de vots i va quedar en SEGON lloc. On està la voluntat de tot un poble? De debò us penseu que a Europa i a el món son ximples i no saben llegir i interpretar el resultat d'unes eleccions? Us vanteu de demòcrates però ignoreu l'evident dèficit democràtic que teniu per fer tot el dany i el mal que esteu fent, En especial els sembradors d'odi com tu, Aguilera.
Ramon
Això teu amb el dit per la televisió del Lara "règim del 78" ja és vici, Gemma. Que no lluitem contra el dit per la televisió del Lara "règim del 78", coi. Lluitar contra el dit per la televisió del Lara "règim del 78" és precisament el que vam estar fent els nacionalistes catalans des de l'aprovació de la constitució del 78 fins el 2010. El procés significa deixar de lluitar contra aquell règim concret d'Espanya per lluitar ja contra qualsevol. Contra tots. Contra Espanya.
Pitxolí
Catalunya ha humiliat (el referèndum, que es va fer; el resultat de les darreres elec. autonòmiques) i humilia (el ridícul que Puigdemon fa fer a la justícia i la política esp. a Europa...) l'Espanya negra (¿n'hi ha una altra?), que està tan irritada que ha embogit i treu escuma per la boca.
Puigdemont és molt poca cosa
Sobretot perquè ja no depèn de si mateix. Està en mans de la justícia alemanya i, no tan indirectament, de l'espanyola. Depèn de les decisions de Torrent, que unes vegades li fa cas i d'altres no. Depèn de la CUP i les seves bases. Influeix entre els seus, que no està molt clar qui són ara. D'aquí a res serà una joguina trencada.
...SIEGFRIED...
...CARLA PUIGDEMONT...PANADERA RUMANA...
Francesc
El que m'ha quedat més clar del teu article, és que votes a ERC, Gemma. La paraula donada? La que Roger Torrent es va passar pel forro el dia que va suspendre el ple per investir Puigdemont? A cas no es van comprometre els tres partits independentistes a "restablir el govern legítim"? Ens pots explicar com s'implementarà la república sense desobeir l'Estat espanyol? Si no vàrem tenir por a les urnes el 21-D, per què n'hem de tenir ara? Sense desobediencia no hi haurà independencia.

envia el comentari