El fet català

"Fa falta que sorgeixin més veus crítiques amb l’actitud de Madrid i de suport compromès i autèntic contra el que s’està fent a Catalunya"

L’altre dia em van convidar a la fira del llibre de Santander. Hi vaig anar perquè el protagonista de la meva últim novel·la té els seus orígens a la capital càntabra i estaven interessats en conèixer les vissicituds de la peripècia que he ficcionat. Abans de marxar, un dels llibreters que tenia estand a la fira a qui vaig conèixer tot sopant em va regalar un llibre. Em va advertir que no era ni un llibre ni un regal qualsevol. I em va voler explicar el per què, d’aquell present. Resulta que era un volum de les obres completes de l’autor càntabre, José Maria Pereda, el pare del regionalisme literari de Cantàbria, coetani de Benito Pérez Galdós i d’Emilia Pardo Bazan. Referent del genère costumista cultivant amb molt d’èxit novel·les que retrataven tant la vida de l’ambient montanyés a El sabor de la tierruca, La puchera o Peñas arriba com també l’entorn mariner a Sotileza.

 

“Ara us farien falta més veus d’intel.lectuals com les de Pereda”, em deia en José Luis, el llibreter. Aquest “ara” feia referència a la situació política que vivim però no sabia perquè m’ho deia ja que jo desconeixia l’obra de l’autor nascut a la vila de Polanco però quan em va explicar la trajectòria de Pereda i em va ensenyar el discurs que va pronunciar als Jocs Florals de Barcelona l’any 1892, ho vaig entendre.

 

Pereda (1833-1906) va ser un admirador de les lletres catalanes i un entusiasta del catalanisme. S’havia mostrat sempre favorable al que llavors se’n deia el “fet català” perqué compartia el concepte que es feia servir aleshores de regionalisme per explicar el que bategava a Catalunya i en altres parts de l’estat espanyol. I Pereda es considerava, segons les seves paraules, en la justa proporció còmplice del delicte de lesa pàtria comú, atribuït a aquells que “com nosaltres,- reconeixia Pereda,- viuen enamorats de la regió que els ha vist néixer i créixer”. Ja l’any 1891 quan va publicar Nubes de estío on va plasmar la protesta contra el que ell definia com a “centralisme absorvent” que exhibia Madrid i va recollir no només elogis sinó que va aconseguir moltes adhesions des de Catalunya i d’aquí va partir la invitació per participar als Jocs Florals de l’any següent.Invitació que va acceptar i que a més li va valer la distinció de preservador o mantenidor dels Jocs Florals. Amic, entre d’altres, de Narcís Oller, Josep Ysart i Joan Sardà,  Pereda va agrair el tracte i el guardó rebut per part de les autoritats catalanes i en una carta escrita en català que es va publicar al setmanari La Veu de Catalunya i al diari La Renaixensa es va confessar ser “un profund admirador i coneixedor de la cultura catalana i partidari dels esforços que fan els catalans per defensar i potenciar els valors de la seva terra.” No sé què diria ara el venerat Pereda però està claríssim que fan falta que sorgeixin més veus crítiques amb l’actitud de Madrid i de suport compromès i autèntic contra el que s’està fent a Catalunya, a la seva gent i a la seva cultura, llengua, educació. Tal com fa uns quants anys ho va fer ell que entenia perfectament, i de fet així ho va escriure, què significa lluitar per no perdre “el sabor de la tierruca”. Ens cal que des de d’on sigui s’alcin veus que connectin amb un visca la terra, lliure, d’urpes que la




Comentaris
Que tal? Preparan nos
per “salvar” Espanya un altra vegada?
Filiprim
...que la... QUÈ???
Vent
Deixeu de mirar cap a espanya esperant ne la solucio. No teniu res mes per escriure? Que anar a buscar a l ultim rack d espanya un bri de comprensio cap al poble catala?
Aquivucat
Dons, no es el fet catalá, dons es el pet catalá tu
Narcís ( que hi ha bones persones/ no anticatalanes, ho sabem, però la qüestió és ' quantes així poden mostrar-s’hi ‘ ? ) ( que hi ha àdhuc munt de persones amb sang catalana defora, ho sabem, però quantes reben suport davant aquesta misèria o abusador – opressor estat? )
És veritat que defora/ país veí botxí hi ha hagut gent que ens ha entès, que ens ha comprès àdhuc ens n' ha donat suport, però a l'hora de la veritat (davant d'un esclafament de por, sia fument lleis, sia, anihilant ètnia cultural, sia piratejant- nos rendiments, sia mentint/ enganyant/ falsejant actes, actituds i accions catalanes i, què dir-ne, vessant-nos sang matant-nos discriminadament o indiscriminada) ..ens hi han estat en contra, ço és, s'hi han avingut com bons germans amb nostre botxí!
Ramon
Alerta! falta el final d'aquest escrit, us heu menjat el final!
Nuria de Mexic
Moltes persones admiren Catalunya i la seva cultura, pero molt poques estan d´acord amb la independencia, o el dret a l´autodeterminació, pas previ a la independencia. Pero ja es d´agrair que respectin la singularitat de Catalunya. Es d´esperar de persones amb educació i que han vist món. Peró la gent de parla castellana, en general, tenen reaccions estranyes quan senten un altre llengua. Son reactius a qualsevol llengua que no es la seva. I el catalá els posa com bojos.

envia el comentari