El final d'Espanya

"No tenen cap ganes de guanyar-se els catalans. Només saben guanyar als catalans"

Al marge de si m'agrada o no, Espanya, tal com l'hem conegut durant els primers 40 anys de democràcia, s'ha acabat. Potser no ha existit mai tal com la imaginàvem (o com ens havien dit que era). Sigui com sigui, si només ha estat un miratge de quatre dècades, s'ha acabat. Diria, fins i tot, que ha esdevingut impossible que tot segueixi igual. Especialment en la relació entre l'Estat i el nostre país. Insisteixo, no expresso una voluntat ni una esperança, sino un fet objectiu explicat per centenars de gestos. I no gestos generats per catalans independentistes o espanyols revolucionaris (els dos o tres que existeixen) sino accions de pes executades per les més altes instàncies de l'Estat. És a ells, senyors unionistes i federalistes, a qui heu de demanar comptes. És el Rei d'Espanya qui, a la final de Copa, porta els colors del Sevilla a la corbata.

 

Aneu a dir-li a ell que no divideixi, que no provoqui, que no exhibeixi símbols i que no polititzi el futbol. Aneu a dir-li a ell que és un separatista perquè assumeix el costat de l'equip "espanyol" de la final, assenyalant el Barça com l'enemic. El de fora. L'altre. El Rei és el primer que ho dona per perdut. El primer que va assumir, el 3 d'octubre, que havia de protegir clarament la posició dels espanyols contra els catalans que volen capgirar l'Estat. Són els jutges els qui atien a la gent amb condemnes duríssimes contra homes i dones que han esdevingut veritables líders des de la presó, no abans. Són ells els qui acceleren el motor. Són gestos com els de la corbata els que marginen els catalans unionistes que, de cop, se senten abandonats per l'Estat. Aquells unionistes del Barça que veuen el seu Rei rendir-se i donar per perduda la lluita per guanyar-se Catalunya. Perquè, a partir de l'1 d'octubre, l'Estat ha assumit per força l'existència d'un conflicte que perdran a llarg termini. Perquè no tenen cap ganes de guanyar-se els catalans. Només saben guanyar als catalans.

 

Abans de marxar, però, faran tot el merder que puguin. Perquè si una terra te la sents pròpia no l'atropelles. No li enfonses la tele, no li deixes perdre peces d'un museu, no insultes i persegueixes els seus mestres... això es fa amb la terra conquerida. Aneu a demanar comptes a qui té poder i se'l queda, no als qui volen que el tingui la gent.




Comentaris
Ramon
Res d'això que dius és nou sinó constant des de fa tres segles. Repressió per atemorir, a raó de bombardeig d'Espartero per generació, i un cop el gruix de la població ja no gosa badar boca mirar de fidelitzar els Jaime Canivell que a canvi de posar-los el cul els obren la porta del puto mercat espanyol de merda. Això és el de sempre. La novetat és que ara ens poden minoritzar dins Catalunya mateix. I atenció, que les noves immigracions són i seran també espanyolisme de facto.
Ramon
Llevat que de sobte aparegui algun cosí de Zumosol que ens faci costat per interès propi, només podrem assolir la victòria política si primer aconseguim la victòria demogràfica. Tot i que l'eradicació de la hiperlegitimació progre (que duu a posar putes mandanges per davant de la llibertat de Catalunya) també seria de gran ajut. Així com un retorn a l'argumentari nacional perquè la lluita és nacional (deixant l'aspecte econòmic en segon pla però, per déu, sabent defensar-lo!!!).
Aristarc
ELS CATALANS NO SOM CASTELLANS. EL PSEUDÒNIM MALIGNE JA NO ENGANYA NINGÚ: LA NACIÓ QUE ENS VOLIA I ENS VOL DESTRUIR S'ANOMENA CASTELLA. FRACASSARÀ UN ALTRE COP.
Narcís ( ens n'han fet moltes, massa, i amb munt de morts/ assassinats pel mig ! ) ( i així i tot els catalans no som contra ningú àdhuc menys contra ells .. no debades mitja espanya és ací, qui no hi és hi té parents ensems amb matrimonis així fills de les dues nacionalitats ! )
És obvi que mai han complit amb Catalunya ( i això que Catalunya / Corona Catalanoaragonesa és al seu escut ) així mai tractada com una part que sí com una possessió ! PD : però s'entén : quin violador de domicili no procura fer fora els drets de son propietari ?
Los bombardeos de Barcelona en los últimos 300 años
- 1705. 25 de agosto y 15 de septiembre. Masivos bombardeos austracista sobre la Barcelona borbónica. Resultado: Barcelona es conquistada y cambia de bando. - 1842. El famoso y único bombardeo de Espartero. - 1843. Rebelión de la Jamància. El general Prim, de Reus, asedia la ciudad dos meses destruyendo una tercera parte de los edificios. - 1909. La semana Trágica. 1936-1939. Guerra civil. Barcelona bombardeada como Madrid, Bilbao, Guernika, Alcañiz, Belchite, Teruel, etc.
Carlos
Anda que hay que ser de piel fina para ver nada en el color de la corbata del rey y menos escribir lo que se escribe. El problema está en que se está buscando hacer el paralelo con Serbia (Castilla), España (Yugoslavia) y CAT (Eslovenia p.e.). El problema está en que la nación castellana no existe, al contrario que Serbia y la nación española si, al contrario que la nación yugoslava. Pero qué más da, la cuestión es que haya agitprop.
mala hierba nunca muere
M'agradaria pensar que a espanya li queden 5 minuts, pero no soc tan optimista....CAT està invadida d'espanyols, i altres emigracions, en molts llocs ni sents catala pel carrer. Som quatre gats.
Carlota
Em sembla genial l article. Molt be.clar i concis que expressa el focus del mal. No ens han volgut mai. Que no ens enredin amb republiques espanyoles. Catalunya estat independent en forma de republica. Aquesta va ser la pregunta i resposta guanyadora l 1 d octubre
Ramon
Més amunt un espanyol sembla no entendre que el bombardeig d'Espartero és una metàfora per referir-nos a l'acarnissament espanyol contra Catalunya que amb una fórmula o una altra han d'escometre si fa no fa cada generació per mantenir-nos atemorits, lligats i sotmesos.
ciutada universalista
ramon de quina mena de frenopatic has eixit, supremacista etnicista, parla de poble catala, ramon estem al 2018 segle 21 no a l'edat mitjana ben aviat anirem a marte i colonitzarem una cosa dita espai, o sistema solar, i despres altres sistemas et sona ramon o tu ets de fuet vaques a osona, sardanes, i porcs al bages, la gent com tu em dona molta pena sou una paletos provincians.
Hamm
El rei dels espanyols, pel que fa al futbol i si no vaig equivocat, és un seguidor declarat de l'Atlètic de Madrid. No serà que portava a la corbata els colors del seu equip, a l'estadi del seu equip?. Estic d'acord en el contingut de l'article, però l'exemple de la corbata, crec que no val.
Sense victimismes Ramon
Jo entenc perfectament lo d'Espartero. Només aquest contra-exemple ja desmenteix tota la tesi del acarnissament contra Catalunya. Catalunya va començar a ser rica i plena amb els privilegis que li van donar els Borbóns. I després Franco; molts favors van haver de fer a Paquita la Culona moltíssims catalans per rebre tants privilegis després.
per @Hamm
El borbó pretén (de cara a la galeria) ser el rei de tots "els seus dominis". Aixó l´obliga a mantenir-se neutral per més fan del At de Madrid que sigui, i encara més si tingués en compte que la situació no està per brometes. Penso que la corbata és una mostra subliminal de que la principal institució esfatnyola ha donat Catalunya per perduda
Joan
En el mapa polític de España de 1852 de la bne ja queda clar quines divisions hi havia llavors a la península: 1.España asimilada o incorporada: Catalunya, Aragó, Ctat Valenciana i Illes Balears. Es a dir: colonitzada per Castella el 1714. 2. España FORAL: País Vasc i Navarra (igual com ara), i la resta ESPAÑA uniforme o constitucional. Si no fos per Europa ens estarien bombardejant, que és lo únic que saben fer, a part de expoliar-nos. Lo que han fet sempre arreu del món. GAME OVER S... PAIN.
Joan, una altra víctima de l'escola catalana
Portes com a argument un conegut mapa i només et llegeixes la lletra gran però no les explicacions en lletra petita, que t'inventes. Què és l'Espanya incorporada o assimilada segons el mapa?: "Bajo esta denominación comprendemos las once provincias de la corona de Aragón, todavía diferentes en el modo de contribución y en algunos puntos de derecho privado". Però iguals en tot a la resta, com la Constitució. És el que genera l'escola catalana: barretinapitecus vulgaris.
Corresponsal de guerra
No hi ha secessio sense guerra. No hi ha guerra sense conflicte. El conflicte ja el tenim: quant parlem de nosaltres i ells ens entenem perfectament. I naturalment els adjectius seus son sistemàticament negatius, com els nostres son sempre positius. Ara hem de treballar els simbols: cal posar el microscopi electrònic al color de la corbata del rei, la roba de la reina, la fonètica d'en Rajoy, l'alçada de la Soraya, ridiculitzar el sistema judicial, demonitzar l'exercit, etc. Aixi es crea opinió
Matilde G. de Ayala
Hay quien habla de Yugoslavia sin conocer nada: había un Estado federado llamado Yugoslavia y varias naciones: Serbia, Croacia, Bosnia, Macedonia, Eslovenia y Kosovo (a regañadientes de los serbios), además de otras minorías nacionales, como los húngaros. Cuando te registrabas te preguntaban que ciudadanía tenias -yo puse española- y de que nación eras -yo puse catalana- y todos contentos. Pero España nunca podrá entender esto y tampoco aceptarlo. Por eso estamos como estamos.

envia el comentari