Llibres i llibertat

"Ha estat un Sant Jordi sense tres jordis i amb un drac desfermat que amenaça i empresona. Però també amb més roses i més voluntat que mai"

La diada de Sant Jordi ha demostrat la resistència de la societat catalana, conscient tant de la voluntat de mantenir la pròpia personalitat com de la necessitat de fer front a l'agressió de l'Estat. Per això aquest 23 d'abril el groc prohibit ha estat el nou protagonista de la diada, en convivència harmònica amb les tradicionals roses vermelles. De la mateixa manera que els llibres destinats a reflexionar sobre l'U d'Octubre han compartit honors -a les llistes dels més venuts- amb novel·les i d'altres gèneres de ficció més pròpies de Sant Jordi. En aquest sentit, els lectors d'El Món hauran trobat a les parades de llibres uns quants noms, destacats, que els seran molt familiars: Jordi Borràs, Quico Sallés, Martí Gironell, Ramón Cotarelo, Liz Castro... Llibres que parlen de llibertat.

 

Davant d'això, la misèria ètica de la autoconsiderada presidenta de la Generalitat en funcions, que dirigeix l'administració catalana, in absentia, des de Madrid. Soraya Sáenz de Santamaría va venir a Barcelona, exclusivament, per assistir a un acte de Societat Civil Catalana. Una exhibició més d'un Estat que no és una instància democràtica, sinó un bàndol.

 

Ha estat un Sant Jordi sense tres jordis i amb un drac desfermat que amenaça i empresona. Però també amb més roses i més voluntat que mai, perquè aquest país demostra, una i altra vegada, que no farà ni un pas enrere. El que dèiem, llibres i llibertat.

 

 




Comentaris
Mol be dit Sañvadó
Inclús inclús, dons, el sol, am el seu culó groc, ens duna la rao, dons i crida par el allibaramén dals prasus pulitics, dons, i es cumensa a parlá que els axtratarrestras, dons, també volen sé cataláns, tu
Mol bo articla
Slavadó, magradat mo leyí el teu articla, dons, en aquet dia da festa a tota España, dons
El groc prohibit
M'agrada molt aquest groc de la Caixa (botiflers) que indica on hi ha caixers automàtics. Els mateixos caixers amb pinta atòmica són grocs. El RACC (botiflers?) fa servir el mateix groc que la Caixa i gairebé totes les obres estan senyalitzades en groc. Què dir del contenidor groc d'envasos (prohibit?)?. Lo qu'està prohibit és fer servir el color groc per collonades. T'has lluït, Cot, un cop més.
Mo tenen remei, són uns imperialistes fracassats
Sembla que a algú li fa mal la simple existència d´una llengua diferent de la seva, i per això tracta inútilment de ridiculitzar-la. Ja no diguem la força i vitalitat que demostra dia darrere dia. Senyors "Mol be dit Sañvadó" i "Mol bo articla", sou uns lingüicides patètics i fracassats. Ho heu d´admetre, teniu molt poca gràcia.
La cultura
no està mai lluny de la llibertat
Narcís ( Catalunya no pot seguir delinquida per nació aliena entrada a mata-degolla .. com bé digué un col•lega comentarista ahir : ens volem anar perquè som ‘ altra llengua, altres costums, altres valors i altre projecte ‘, i jo afegeixo ‘ : perquè ja n’hi ha prou de tant de crim!)
Els catalans han de saber que : si majoria d' ells volguessin ser espanyols .. espanya no els hi deixaria ser-ho, i per una raó ben senzilla : la punta d'espasa econòmica/ avançada representant d'espanya ha de ser país veí botxí que no pas Catalunya, que no pas allò català ! Conclusió : d'aquí l'' esquizofrènia ' que pateix, ço és, ni els deixen ser espanyols ni deixen no deixin de ser-ho ! PD : ens voldrien com Galícia .. penjats de ' subvencions ' estatals i el català .. als dormitoris!
ferran
Tranquil Cot, quan la presidenta visita als majordoms del règim, hi han multitud de tebis i indecisos observant com aquells es degraden amb un besamans indigne. Això, encara que amb lentitud, fa créixer l’independentisme de manera inexorable. Tal com vaig comprovar ahir, a la llibreria de SUMATE instal·lada a la Rambla de Catalunya.

envia el comentari