Contraatac

"Al feixisme no se’l derrota fent-li concessions. Ni una. Cedint s’han perdut sis mesos"

Hi ha un evident canvi de tàctica processal de defensa en el cas del procés polític que el règim neofranquista està seguint contra l’independentisme català. Els presos i ostatges polítics han abandonat les habituals tècniques defensives de perfil baix, de no provocar la ira dels inquisidors, de cedir en uns punts o altres, de guardar les formes per suavitzar les conseqüències.

 

Ja era hora. Res del mencionat anteriorment serveix davant de l’ànim vindicatiu d’uns jutges motivats no pas pel desig de justícia, sinó per l’odi i la venjança en un context repressiu que aplica a Catalunta el càstig penitenciari afegit de l’injust allunyament dels presos. És a dir, la criminalització de l’independentisme català, l’intent de persentar-lo com terrorisme per analogia amb el País Basc és política de govern des del començament i a això s’han adherit animadament els jutges que no són verdaderament jutgs sonó agents del poder polític i del seu partit, el PP.

 

I no només s’hi han adherit, sinó que han endurit les condicions penitenciàries dels ostatges fins a un punt sàdic (casos dels presos amb fills petits, com Junqueras o Forn) o les han portat més enllà, impulsades per les seves conviccions franquistes. Així en la desgraciada executòria de la instrucció de Llarena que algun dia pesarà sobre la seva consciència, si la té, ressalta en especial les inquisitorials exigències d’empenediment i abandonament de les conviccions personals dels acusats a canvi de promeses de llibertat que després es complirien o no, segons li donés al jutge.

 

Un cop més s’ha demostrat que en situacions d’injustícia, iniqüitat i arbitrarietat, la tàctica d’apaivagament de la víctima és un greu error. El victimari es creix i, com més se li concedeix, més se li ha de cedir i concedir, fins a negar-se a ella mateixa. Afortunadament, aquesta errada estratègia de defensa processar que, a més, té un efecte demolidor sobre la moral dels qui li donen suport i secunden el moviment, sembla haver-se acabat i ha sigut substituïda per la que cal: la ferma defensa dels presos, de les seves conviccions independentistes i la negació que el moviment independentista pacífic sigui un delicte. El delcite, al nostre entendre, estan cometent-lo aquells qui s’enfornten a ell amb la força arbitrària de l’Estat i un tort còdig penal a la mà.

 

Al feixisme no se’l derrota fent-li concessions. Ni una. Cedint s’han perdut sis mesos. 

 

Les últimes declaracions dels presos polítics davant del citat jutge són el que haurien d’haver sigut en un principi: reivindicació del dret d’autodeterminació del poble català, defensa de les conviccions independentistes dels presos, compromís ferm, pacífic i democràtic amb la república i l’emancipació del poble català. Afirmació del dret dels injustament presos a les conviccions independentistes, agradi o no agradi a aqyesr jutges franquistes i monàrquics. 

 

És obvi que uns jutges, que tenen la inclinació de sotmetre la justícia a un ideari nacional-catòlic, mai admetran que el drets dels catalans a la independència és igual que al dels espanyols. Ni més ni menys. Mai tampoc que no són ningú per jutjar un litigi polític en el qual no està en joc la legalitat, sinó la legitimitat. Confiar en què rebaixant les aspiracions dels ostatges i amagant les seves conviccions s’estovarà el propòsit d’un jutges és il·lús i contraproduent. Els presos són ostatges de l’arbitrarietat repressiva; el seu destí és exemplificador i intidimatori; no té res a veure amb la justícia; tracta de desmobilitzar la població castigant amb crueltat als seus representants democràticament elegits.

 

L’única via d’acabar amb la vergonya d’aquesta causa general contra l’independentisme és la que, per fi, s’ha prés en els últims dies: una unitat ferma del moviement en tots els seus aspectes: ferme defensa del dret de Catalunya a la independència davant dels jutges inquisitorials de l’Estat espanyol: ferm i massiu suport de la societat catalana als seus representants empresonats i a l’exili: i ferma voluntat dels dirigents legítims a l’exili de prosseguir amb la construcció d’una República Catalana en els fòrums internacionals.

 

L’única forma d’acabar amb la repressió d’un Estat fallit és obligar-lo a mostrar-se com és a ulls del món.

 




Comentaris
Arístides
Esplèndid. Gràcies
remigio III
Sí, però són gent de pau i conviccions fermes però humanes.I, Sembla que, allò de "morts al carrer" hi haguera hagut si, l'Honorable President de la República Catalana no actua de la manera que va actuar. Els que s'exilien estan lliures sota una justícia justa. Els que es quedaren estan presos i sota una injustícia violenta i repressiva. Ara els "judes" ja els coneguem i és un gran pas. No oblidem que sota tortura les declaracions de culpa no valen.
Carles Viñals Casado
Els nostres líders segrestats per la (in) justícia espanyola han fet finalment el que hauríen d'haver fet en la seva primera compareixença judicial. Ara toca investir Puigdemont mal que els pessi a la banda de feixistes que governen Espanya, -en especial perquè els pessarà-, i que la societat civil recuperi la mobilització en defensa de la República Catalana. Superarem totes les proves que el feixisme vulgui imposar-nos. Visca el poble català ! ViscaPuigdemont ! Visca Catalunya lliure !
La nueva táctica procesal de defensa se llama ...
... de perdidos al río. No hacía tanto rollo para explicar lo evidente.
Jo ho veig de la mateixa manera
Totalment d'acord: s'ha d'acabar aquest acotar el cap. Total, no serveix per a res mes que desanimar-nos. Cal plantar cara i defensar la nostra democracia.
Espectador
Puigdemont president i prou .......i Catalunya al seu costat .
Mol be dit
En Ramó Cutarell tens una visió clarividén da la situasió, dons, ets un autentic geniu, tu, fins i tot
Hombre...
Si se quieren poner chulitos delante del juez, que se pongan. Total, a la cárcel van a ir igual....
Ramon
No m'agrada, plantejar-ho com una lluita contra "el feixisme". Primera perquè no és veritat. Però segona i principal perquè això no ens ho comprarà ningú. Que, escolta, si colés i l'argument ens dugués a la independència a noces ens convidarien per més mentida que sigués. Però no serà el cas.
Torroella
ARa el que cal és que ERC i el PDECat, el PDECat i ERC, canviïn de rumb, i deixin de trebalar perquè ens agenollem.
No són tan sols els hereus biològics del franquisme. Hi ha un nacionalisme espanyol, poc homologable a Europa, nascut de la indiferència, quan no la implicació, de la social-democràcia cap a les polítiques anti-catalanes de la dreta espanyola. Amb els vents d'involució i obrers votant ultra-dreta que corren pel continent, no pinta gens bé...cal seguir lluitant.
Inquisidors Ñ? No, gràcies
Perdoneu, però algú hohavia de dir! Així es fan les coses, amb DIGNITAT. No se'ls ha de riure les gràcies als feixistes espanyols i als seus tribunals inquisitorials. No volem més autos de fe, vole perdre de vista a aquesta espècie espanyola, vergonya d'Europa, i els seus còmplices corruptes d'una p... vegada, com han tingut la sort de fer-ho gairebé trenta països abans de nosaltres. I ho farem, no ho dubteu.
No se si el gafe es Puigdemont, Cuevillas o los dos
"El hotel Husa President Park, de Bruselas, se ha declarado en suspensión de pagos con una deuda de 8,5 millones de euros. El establecimiento pertenece a la órbita del hotelero barcelonés Joan Gaspart Solves. Se ha hecho mundialmente famoso por las conferencias de prensa que organizó el fugado Carles Puigdemont".
Narcís ( no pot ser una justícia o sa jerarquia/ manaies .. pogués tenir profit o avantatge permetent mentides, fal•làcies, falsedats, enganys, infàmies, difamacions, injúries i calúmnies .. de qui provoca i atia desavinences polítiques tot ‘ jugant ‘ .. cercant-s’hi suport d’aquella ! )
El que fa aquest estat i llurs partits n'és d'un abús, d'una prepotència, d'una covardia, d'un infantilisme, d'una manca d'honor, d'una vilesa/ baixesa moral, d'una delinqüència . . . tot plegat, de pecat, verament de pecat mortal ! PD : aquest/s partit/s hauria/rien de ser jutjats .. començant per sa inacabable corrupció, passant per recollir signatures sabent que a llei orgànica no són vàlides i acabant per traïdoria, premeditació i ignorància o/ i interès espuri de qui els vota !
Magda
Impagable!!!!!
Ramon
Si acuséssim Espanya de canibalisme eixamplaríem més encara la base independentista perquè el canibalisme genera encara més consens en contra que el propi feixisme. El petit problema de la idea és que seria una acusació en fals, que després de cara al món no ens la compraria ningú ni sabríem defensar-la amb èxit. Doncs tres quarts del mateix amb això del feixisme. No, no ens enfrontem al feixisme sinó a Espanya. Una Espanya tan anticatalana com aquella de fa 80 anys que sí que era feixista.
Ramon
Fins que no siguem capaços de tenir el nacionalisme espanyol per enemic nostre sense necessitat de posar-li l'etiqueta de feixista, estarem sempre exposats a què ens vingui l'altra Espanya a reclamar-nos el vot dit "útil" i a disposar dels serveis palanganers d'una part o tot el catalanisme polític. I si això ja era així els anys 30 del segle passat, imagina't ara amb la colonització que hem sofert i que fa que Espanya comenci qualsevol cursa electoral amb 30 punts d'avantatge.
Ramon
No és que els espanyols siguin franquistes sinó que els franquistes eren espanyols. A veure si us ho fiqueu a la ceba d'una puta vegada. El franquisme va ser només la dècima part del temps que portem sotmesos. Que potser hi ha hagut cap episodi espanyol en què se'ns reconegués com nació i no pretenguessin castellanitzar-nos? No. No n'hi hagut cap. Combatre "el franquisme", a banda d'una estupidesa que després no us la compra ningú és fer-li el joc a l'altra Espanya. És espanyolisme de facto.
federalista
res de nou cal menjar, i el mamporrer a sou de la burguesia lladre, ha de dir bestieses, i insultar al seu pais, per aixo li paga la burguesia lladre es clar, perque tiri merda als seus, i no li dona tot el furtat al mamporrer si de cas un 0'3 per cent del 3 o del 5 per cent furtat, pero be amb aixo ja tira merda el mercenari aquest ,es barat i molt fluix intelectualment.
Carles Viñals Casado
Ramon: Tens raó. Ells ens volen morts en tant que espanyols; no en raó d'una ideología. Una veritat molt bèstia que només sabem els catalans, i encara no pas tots. El mal és que una veritat tan bèstia difícilment pot ser admesa per qui no la pateix. Jo no provaría de convèncer d'ella els Europeus, no fos cas que em diguéssin que el xenòfob sóc jo. Torno a dir-te tanmateix que tens raó i que per a consum intern, faríem santament en interioritzar la idea, ni que sigui per una sola raó: És veritat.
marbosch
El que s'hauria d'haver fet de bon principi era no anar a Madrid i no reconèixer els tribunals espanyols, impulsar definitivament els tribunals dins la república i llestos. A partir d'aquí, que passés el que havia de passar. Segurament no els hagués quedat més remei que o bé enviar l'exèrcit o bé asseure's a negociar.
EREP
No se com us ho mireu; la cosa no ve d'ara, jà ve de molt mes lluny; al temps del Colon, jà no ens van deixar anar a America. Mira tu si ve de lluny.
Marieta
Gran article. Per cert, hi ha uns funcionaris que es veu que han acceptat un regal en forma de vacances. L'art 422 de Codi Penal està vigent a Múrcia?
Elisa
Noi, deus ser molt intel-ligent, potser tens algun master de la uni J Carlos, però crec que tens una empanada mental que ni s'enten el que dius, però vaja si ets federalista no cal que ho tornis a explicar, la majoría de catalans ja estem a una altra pàgina
Ramon
Doncs jo, Viñals, veig més factible de convèncer estrangers amb l'argument que som una nació històrica i viva alhora, que no és reconeguda com a tal i que el pla que tenen és d'assimilar-nos, castellanitzar-nos, que no pas amb l'argument que són feixistes. La ximpleria de dir-los feixistes sí que només és de consum intern. Però un consum que ens deixa ideològicament desemparats davant l'esquerra espanyola que al cap i la fi és l'Espanya que més mal ens ha fet aquests darrers 40 anys.
bepo
Senyor director, només dir-li que faci es revisin els text en català, ja que en aquest cas hi ha una pila de faltes d'ortografia. Gràcies.
Xavier
Hauríeu de cuidar una mica més l'ortografia... no pot ser que la forma desvirtuï el fons
David
Doncs si, ja era hora perquè jo ja m'estava cansant d'aquest mesellatge que practicaven els presos, doblegant-se a allò del que predicaven que havíem de fugir.
Ytq
Esplèndid. La prova del que crea anar cedint contra la consciencia és la Marta Rovira que ha hagut de marxar pq ja no es trobava ella mateixa de tant cedir.

envia el comentari