Sí, som perillosos

"Anem a un carreró sense sortida si no entenem les pors dels altres i la nostra responsabilitat en aquest conflicte"

De tot això que ha passat els darrers mesos, hi ha una cosa que hem de tenir clara i que penso que estem obviant d'una manera força infantil: som perillosos. Som molt perillosos. Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són un perill públic (per l'Estat). No han emprat la violència (ans al contrari) i no han utilitzat cap mena de coacció per aconseguir els seus objectius, és cert, però són altament perillosos perquè són la concreció d'un poble rebel. Penseu, realment, que aquella actitud d'alienat mental del Rei al discurs del 3 d'octubre era fingida? Penseu que les decisions al límit de la llei de Llarena o Lamela són còmodes o agradables per a l'Estat? Decisions, per cert, que prenen sabent que els passaran factura a nivell internacional a mig termini. Penseu que ho fan de grat, això? Ho fan perquè som escandalosament perillosos i perquè estan profundament espantats i humiliats.

 

El repte que hem llençat a Espanya és descomunal. Salvatge, vist des de la seva òptica. I em sorprén que no entenguem clarament que l'Estat hagi posat tota la seva estructura a funcionar per esclafar-nos. Al marge de si tenim dret a ser independents si així ho volem (jo crec que sí) o de si és just demanar un referèndum (òbviament, penso que sí), hem de fer l'esforç d'entendre que de manera unilateral els vam dir que érem una República. A la seva puta cara. I, el que és pitjor, no la vam executar. Cosa que va ser com una mena de petició perquè vinguessin a buscar-nos en furgones de tres en tres. Entenc que pensem que tenim la raó i que defensem el nostre dret a independitzar-nos, però no ploreu més. No us mireu amb cares de sorpresa. Us prego que entengueu que l'agressió que hem dut a terme és notable. Segurament de les més bèsties que ha hagut d'encaixar l'Estat. Era obvi que es defensarien amb tota la seva força perquè els estats sobreviuen a base d'imposar l'statu quo. Per la força.

 

La república declarada i mai executada és perillosa per l'Estat i han reaccionat proporcionadament a la seva por. Estan en pànic per una cosa que els sembla enorme, importantíssima i greu. En realitat, li donen més valor al que hem fet que nosaltres mateixos. De fet, moltíssims espanyols (la majoria bona gent) senten un enuig real cap al nostre menyspreu per la seva nació. Ens pot agradar més o menys, però de res servirà tot aquest patiment si no fem l'esforç d'agafar certa perspectiva i replantejar-nos els nostres dogmes. Anem a un carreró sense sortida si no entenem les pors dels altres i la nostra responsabilitat en aquest conflicte.




Comentaris
ferran
No entenc el teu article...Quin és el teu missatge?...Baixar-nos els pantalons directament?...Intentar tornar al peix al cove?...O potser quan parles d’una República no executada, estàs insinuant que hauríem d’haver practicat l’estil Braveheart?...Sis-plau, explicam-ho.
Narcís ( .. i 3. saben no menyspreu nostre, ells aversió/ odi, sia per demanar Autonomia/ Estatut, sia per ser catalans i avançats alhora, sia perquè són fatxenders acomplexats, sia perquè són ignorants, sia per seguir delinquint-nos .. sa cantarella ‘ no quieren ser españoles’!)
Text del tot equivocat , ço és, digui l'autor : 1. aquests jutges ho fan de gust .. i no diguem si hi ha pel mig no ser soscavats professionalment i/ o bon compte corrent i enfilada ( sinó no s'entén acceptin judicialitzar-ho .. com no sigui ser, a més, ' fatxes i tururut ' !) ! 2. la xerrera reial a saber si fou per no perdre ' modus vivendi ' .. i/ o pressions fàctiques i/ o no donar més de si i/ o conseqüent borbònic, agraïment a Franco i fill de l'ara emèrit ! i . . . . . . . .
Joan de canyamars
De què vas? Jo i la majoria d'independentistes NO hemmenyspreat la nació española. No tenim res contra España i els espanyols. Si que estem en contra de l'estructura estatal i de tota la.casta politico-juridic-economic-funcionarial que extreu la renda a tots els espanyols i als catalans particularment.
Carles Viñals Casado
Ferran: Crec que el missatge és que volent la independència i actuant per assolir-la, plantegem als espanyols el repte més gran imaginable; la segregació del que consideren una part d'ells mateixos. No és un missatge de rendició ni del tipus Braveheart; ens insta a NO SORPRENDRE'NS de la reacció espanyola, previsiblement violenta. Ens diu que la independència no és un assumpte menor, ni per a nosaltres ni per a ells, que cal encarar molt seriosament si volem de debó el que diem voler.
Andreunc_Dani
S' enten perfectament el missatge. Els hem acollonit, els tenim acollonits, pero vam cometre l' estupid error de susprendre la Republica. Si la suspens, no ets república i poden venir a per tu, d' haver-la executat, de facto, els supossava agredir un estat independent.es clar que van amb tot, perque no volen que aixó torni a passar. Cal elegir be els propers moviments.
federalista
van per tot perque no us preocupeu que mai mes passara, abans esclafem a sang i foc mitja catalunya, pero aixo us assegure que no passara mes, pero ni aci ni enlloc mireu lo qu li ha dit alemanya a baviera o usa a texas, no existeix el dret de secessio, es una mentida i per tant pagareu lo que heu fet ja ho crec que ho pagareu a sang i foc indepres a sang i foc.
Abderraman
Joan de Canyamars: Parla per tú; no diguis la majoria de catalans no tenen odi a Espanya ni als espanyols, perquè això no és cert. Haurem de fer com en el referèndum, contar-nos. Espanya és un llast al món i els espanyols són del més primitiu i bàsic d'Occident.
Rik
Certament, només es pot comprendre tot això vist des d'aquesta perspectiva, altrament és entre surrealista i esperpentic
EREP
Primer varen ser els tanks entran per la Diagonal; ara son els jutges a Madrit. ...."EP, el cap ben alt, he ¡¡¡ .
Estrijol
Que catalanet, empàtic i bon noi que ets... Doncs clar que els hi hem fet mal, home. Molt mal. I efectivament, mai està de més ser conscients de fins a quin punt... Però només per mirar de fer-los-hi més mal. Estem en guerra amb una gent quina escala de valors l’encapçala la milícia, els toros i els collons. Mai els ha aturat rés més que el bastó i la derrota. Per tant, sempre amb mètodes pacífics, que es on som més forts, però pietat, NI UNA.
@Abderraman
Eres tonto, muchacho, tú eres tonto, y en tu casa lo tienen que saber, porque aquí estamos hartos de saberlo, que eres tonto y qué le vas a hacer.
Apalancat
Aquest article parteix de termes equívocs. La por els du a la despropoció, però des del soberanisme, no hi hagut agressió. Com a màxim, hi hagut protestes simbòliques com xiular al rei al Camp Nou, el que probablement sigui legal, si tenim en compte la sentència del TEDH sobre la crema de fotos del rei. La resta ha sigut mobilització pacífica amb declaracions simbòliques a l'espera de que el govern central accepti un tracte bilateral amb Catalunya (cosa que esà per veure).
bernat
Oriol, Jo no entenc la reflexió que vols transmete/compartir. Empatia? En demostrem en cada manifestació, especialment el dia 1-O. Autoconsciència del nostre poder? Vegem també el mateix dia 1-O. I el 21-12 (capicua fatídic per a Ñ. Què et fa pensar que no entenem que l'Estat vol esclafar-nos? No només ho ho sabem. Molta gent, de la qual tu no parles, ho pateix, i tots ho sabem. De qui parles tu? El teu article parla, de manera quasi incendiària (continua)
bernat
(continuació) el teu comentari acaba allà on hauries d'haver començat a desenvolupar les hipòtesis crítiques iincendiàries d'autoconsciència i autoinculpació que considero, a més, molt ambígües en el context dialèctic que proposes. Doncs no. La gent no és, no som con tu ens titlles. Parla per tu. I no t'apoderis del pensament d'aquells que desconeixes. Vols ser més perillós encara? - Deixa de dir-te'n. Si tens por, no juguis amb el foc.
Tesorin
Completament d’acord amb el teu article. Segons la seva perspectiva - espanyola-tot està sent un repte brutal i no poden entendre el nostre desig d’emancipació nacional. Som dues identitats paral’leles, mai ens trobarem.
Primet
Quens tenen por. Que son molt forts però els hi fem pupa. Que ho tinguem en compte. Molt encertat
Negre
M'imagino que a l'altra bàndol hi deu haver algú que s'ho planteja igual, però a la inversa, esclar, ni que sigui només un cas inèdit d'empatia. Però després deu notar que li falta l'aire i que li fa mal el cap i deu dir el mateix que el federalista de m.: "A sang i foc, a sang i foc!" A mi no em vinguis amb punyetes, Jara, que ja sé perfectament qui tenim d'enemic. Són els nostres responsables polítics els que han d'actuar amb consciència per no ficar-nos en un cul de sac.

envia el comentari