Il·legalitzar Catalunya

"El testament de Franco, que ens vigila des del Valle de los Caídos, és un extraordinari document per tenir a mà quan es tracta d’analitzar el que estem vivint"

A mitjans d’octubre del 1975, el general Franco sabia que li quedava molt poc temps de vida i va decidir escriure a mà el seu testament, en un quadern que guardava al seu escriptori. Un dia, li va demanar a la seva filla Carmen que el passés a net i que, quan arribés el moment, el lliurés a Arias Navarro, el número dos del règim, conegut com «el carnicero de Málaga» pels seus mèrits en la repressió.

 

En aquell testament, que Arias va llegir a la tele amb llàgrimes als ulls, Franco deixava un claríssim «manual d’instruccions» als seus successors. Tot girava al voltant d’una sola idea, obsessiva. La unitat d’Espanya. Acompanyada, per descomptat, de l’altre pilar del seu règim: el Déu i l’església que l’havien fet «Caudillo por la gracia de Dios». Així, el text manuscrit lloava «la gran empresa de hacer una España unida, grande y libre» i alertava sobre «los enemigos de España», al temps que fixava la clau del seu programa polític per al futur: «Mantened la unidad de las tierras de España, exaltando la rica multiplicidad de sus regiones como fuente de la fortaleza de la unidad de la patria».

 

El testament de Franco, que ens vigila des del Valle de los Caídos, és un extraordinari document per tenir a mà quan es tracta d’analitzar el que estem vivint. S’està complint fil per randa. Adaptat, això sí, als temps que corren.

 

Els «novios de la muerte», vaja, convertits en «piolins», menys mortífers i emparats pel gran invent de la llei feta a mida per complir el testament del dictador.

 

La rebel·lió, la violència, la sedició, el terrorisme, els delictes d’odi. Tot això forma part del mateix guió i té les seves arrels en aquelles dues pàgines escrites a la tardor de 1975. La unitat d’Espanya com a valor suprem, que justifica qualsevol excés.

 

Descartada la repressió a base de fusells i tancs, que s’ha de reconèixer que seria força eficaç, només queda la llei, retorçada fins a extrems increïbles, i la violència legal. Així és com es protegeix el llegat del dictador, convertit en «nucli dur» del nacionalisme espanyol de dretes i d’esquerres, en alguns casos amb entusiasme, en altres inconscientment.

 

Per aquí van, doncs, els trets, si escriure la paraula «tret» no és terrorisme.

 

Ara l’objectiu és il·legalitzar Catalunya, situar-la fora de la llei. Tota? No, tota no. Es poden permetre les coses que Franco tolerava: una mica de llengua catalana, les sardanes, una mica de televisió, sense passar-se, l’escudella i el pa amb tomàquet, una administració provincial...

 

Primer es cronifica el mal, una vegada acceptat que això de Catalunya és un mal incurable, amb el qual s’ha de conviure. És a dir, fer tolerable la malaltia, allargar les expectatives de supervivència, reduir el dolor, calmar l’ansietat, normalitzar la situació i treure-li tot el dramatisme que sigui possible. Que no sembli el que és, una malaltia mortal de necessitat per al concepte borbònic i franquista d’Espanya.

 

Desactivar-la del tot és impossible, i ho saben. Per tant, a més d’escanyar-la a l’estil Montoro, cal fer un pas més: fer-la fora de la realitat, situar-la al marge, en aquell espai sense nom on les persones posem els problemes que no tenen remei.

 

El final del recorregut està claríssim: il·legalitzar l’independentisme i qualsevol perillosa forma de sobiranisme o separatisme. A més de lligar curt el catalanisme a través de la por, un mètode d’eficàcia més que provada. Por a què? A les conseqüències duríssimes de quedar fora de la llei i que t’apliquin no ja la llei, sinó l’arbitrarietat dissimulada al darrere de la llei i dels seus executors.

 

Il·legalitzar, en aquest programa inspirat en el testament del «Caudillo», equival a paraules tan lletges i entenedores com capar, castrar, esterilitzar... Si ens deixem, clar. I si Europa calla.

 

La persecució dels CDR i de tota forma de sedició, no tan diferent de la de Puigdemont o Junqueras o Trapero, va en aquesta línia. Segur, segur, que Franco, sempre tan fred i pragmàtic, aprovaria aquests mètodes. A la seva tomba, una vergonya mantinguda tots aquests anys amb fons públics, els seus ossos encara es remouen cada vegada que sent a parlar de Catalunya...




Comentaris
No tenen remei, són uns imperialistes fracassats
Senyor Rovira, d´acord amb que o intentaran tot i més per "Il·legalitzar Catalunya", però, tot i així i tal com estan les coses, CREU VOSTÈ QUE SE´N SORTIRAN? Jo diria, i vull ser optimista, que tampoc ho tenen gens fàcil.
Xavi pela panyols
CATALUNYA HO ESTA BRODANT ARA HOM T MES INFORMACIÓ I Z ARREU SABEN QUE ES SER CATALA I Q SER FATXANYOL= DOLENTS, ANTIDEMOCRATES, BARRUERA, MANDROSOS, FASTIGOSOS, VIOLENTS, RUDES, RANCIS, IGNORANTS.D DEBO EUROPA FERA, Q AVIAT SIGUEM X FI INDEPENDENTS. M KGO TOTA PURRIA TABERNIUFA L PP I CIUTADASH FER VAI YOBREGAS, I PURIA BCN I TARACO.VISCA TERRA LIIURE
Lo del terrorismo no viene de Franco
Viene de aquí: http://eur-lex.europa.eu/legal-content/es/TXT/?uri=celex%3A32002F0475. Sí, de la Unión Europea y del año 2002, con unas cuantas revisiones hasta hoy. Y era obligatorio implementarlo en la legislación de todos los países de la UE.
ganàpia
Per què tanta por del trencament d'Espanya? Perquè ara el mapa és més rodó? Perquè el costum pesa molt? Em sembla molt important entendre que l'Espanya centralista que han construït durant segles se'ls ensorra tant bon punt Catalunya toqui el dos. La radialitat, el centralisme i els diners catalans són l'únic aliment de Madrid. Si desapareixen, Madrid desapareix, allà al mig del no-res. La postura espanyola no és només imperial: és pànic, és terror. I això explica tants disbarats.
Joan Rovira
Lo del terrorismo viene de la catastrófica reforma del Código Penal de 2015, perpetrada por PP y PSOE (pacto antiyadista). En resumen: En España es terrorismo lo que digan que es terrorismo, incluso si se demuestra lo contrario. En Europa hilan algo más fino...
Joan Rovira
Se'n sortiran? No tinc cap bola màgica, però si Franco no se'n va sortir... Catalunya és extraordinària quan es tracta de resistir, ara cal saber si trobarem la manera de passar a l'ofensiva (pacíficament, per descomptat).
@Joan Rovira un altre fracàs de l'escola catalana
Com saps escriure intueixo que saps llegir però comprendre no. L'explicació la dona un paio que escriu @Lo del terrorismo no viene de Franco. Tot ve de la UE, noi. Vés al metge; fes-t'ho mirar.
Anna Maria
Tinguem esperança, crec fermament que ens en sortirem. Tanta maldat, per no utilitzar temes escatològics, els acabarà colgant. No podran doblegar-nos.
Enric
Un article magnífic, brillant... Gràcies, Joan, per la teva lucidesa.
Maurici
Segons Alexandre Deulofeu, Catalunya serà independent entre 2015 i 2020, crec que amb ajuda d'Europa (l'euro-ordre del jutge Llanera, no ha prosperat ni crec que ho faci). I al 2029 desaparició per sempre de l'estat espanyol.
Narcís ( el que hom fa amb Catalunya/ PPCC n'és pura delinqüència , més, crim de lesa humanitat amb o sense vessament de sang ! ) ( renoi, què dirien a león o Segovia o Toledo o Sevilla o Santander o . . . . . . . . . si els anihiléssim sa identitat, sa cultura i els pirategéssim! )
No sé perquè crec àdhuc aquests són pitjor que Franco ( renoi, si poguessin .. ! ) .. ' la rica multiplicidad . . . . . ' per a aquesta xurma/ púrria ni existeix ! PD : la unitat ( pot ser de diferents maneres que no pas aquesta imperialista de baixa mena centralitzada en la artificial mardid ! ) hauria de ser per evitar frecs, baralles, batalles, guerres .. però quan provoca el contrari n'és del tot absurd ser-hi , ço és, cadascú a ca seva i Déu a la de tothom així pau i amor !
Torroella
"Si ens deixem, clar. I si Europa calla". I així serà si ens avenim a les estratègies dels partits independentistes catalans que pretenen, que claudicant, farem camí.

envia el comentari